Entrevistem Ana Marín Blanco, autora del llibre El tránsito a la profesión docente. Una mirada comparada, el darrer volum de la col·lecció Pedagogies UB. L’obra analitza el moment en què els docents novells s’han d’enfrontar a la realitat de les aules i no se senten prou preparats per gestionar-ne la complexitat ni per atendre les necessitats d’un alumnat que cada vegada és més divers.
En el llibre es fan nombroses referències al concepte «xoc de realitat». Com es manifesta a les aules?
L’anomenat «xoc de realitat» apareix quan els docents novells passen de la formació inicial a l’aula i es troben amb una complexitat que no esperaven o per a la qual no se senten prou preparats. No és tant una sorpresa absoluta, sinó una sensació de desajust entre el que han après i el que passa a la pràctica.
En el dia a dia es manifesta en aspectes molt concrets: la gestió de l’aula, la diversitat de l’alumnat, la relació amb les famílies o la presa constant de decisions en situacions incertes. Molts docents afirmen que se senten segurs pel que fa al contingut de la seva matèria, però no s’hi senten tant respecte a com ensenyar-lo o com respondre als reptes reals de l’aula. A més, aquest xoc s’intensifica perquè el context educatiu actual és cada vegada més complex: més diversitat, més exigències externes i més pressió per aconseguir bons resultats. Tot plegat fa que els primers anys de docència siguin especialment exigents. En molts casos, si no hi ha un acompanyament adequat, aquesta situació pot derivar en frustració i, en última instància, en l’abandó prematur de la professió docent, un fenomen que sabem que es concentra precisament en els primers anys d’exercici.
Aquest març, a Barcelona, hem viscut la vaga convocada pels docents per exigir millores laborals i salarials. Creus que aquesta situació es pot relacionar directament amb el desencant que viuen els mestres novells? En parles, al llibre?
Sí, crec que estan clarament relacionats, tot i que no són ben bé el mateix. El desencant dels docents novells no s’explica només per les condicions laborals, tot i que hi tenen un pes important. Els primers anys de docència són especialment sensibles perquè és quan es construeix la identitat professional i es confronten les expectatives amb la realitat. Si a això hi afegim la càrrega de treball, la inestabilitat o la burocràcia, l’impacte és encara més gran. De fet, l’abandó de la professió és molt elevat en aquests primers anys, i això indica que aquesta transició no està ben resolta. En aquest sentit, les mobilitzacions docents no només responen a una reivindicació laboral, sinó també a un malestar més ampli i estructural sobre com està configurada la professió.
Ens podries explicar, a grans trets, en què es diferencien els sistemes educatius de països del nostre entorn i el de l’Estat espanyol i com aborden aquest moment tan determinant per als docents?
Una de les principals diferències és com es concep l’entrada a la professió docent. A Alemanya, per exemple, aquesta transició està clarament estructurada a través d’un període d’inducció formal amb acompanyament i avaluació que forma part del procés per accedir plenament a la professió. En canvi, a Finlàndia tot i que no hi ha una inducció reglada com a tal, hi ha una forta coherència entre la formació inicial i la pràctica, així com una cultura professional que afavoreix el suport entre docents. A l’Estat espanyol, aquesta fase tendeix a ser més desigual i sovint més abrupta. En el fons, la diferència és que alguns sistemes entenen l’entrada a la professió com un procés progressiu, mentre que d’altres concentren aquest pes principalment en la formació inicial.
Tal com es mostra al llibre, l’origen d’aquest problema estructural es troba en la formació que reben els futurs mestres. Quines competències creus que s’haurien de potenciar?
Més que afegir noves competències, el repte és equilibrar i connectar millor les que ja sabem que són fonamentals. Cal reforçar especialment les vinculades a la pràctica —gestió de l’aula, atenció a la diversitat i presa de decisions pedagògiques—, ja que és on els docents novells se senten menys preparats. També és important desenvolupar la capacitat de reflexió i adaptació. I, sobretot, cal treballar aquestes competències de manera integrada, connectant millor la teoria amb la pràctica, ja que aquesta desconnexió continua sent un dels principals problemes.
Quines mesures creus que s’haurien d’aplicar en el nostre sistema educatiu per enfortir i consolidar el nivell i la confiança del professorat novell? Creus que hi ha alguna solució innegociable?
És necessària una entrada més fluida a la professió a través de l’acompanyament d’un docent expert o mentor, la qual cosa faria que el novell tingués un suport en els moments més difícils. Més enllà d’això, el repte és garantir la coherència del sistema: formació inicial, accés i primers anys d’exercici haurien de formar un contínuum. Sense aquesta coherència, tota mesura perd força.
La teva experiència com a professora és útil per reflexionar i trobar solucions o millores per a aquest sistema que ara mateix presenta tantes mancances?
Sí, tot i que, en el meu cas, el que predominava als inicis era, més que no pas la poca experiència, la sensació de no estar prou preparada per afrontar la complexitat de la tasca docent. Justament aquesta vivència m’ha ajudat a entendre millor algunes de les mancances del sistema. Al mateix temps, la mirada a altres sistemes educatius permet prendre distància i identificar possibles millores a partir de la comparació.
Com t’imagines el futur de l’educació?
Crec que el futur de l’educació passa per assumir-ne la complexitat. Això implica reconèixer que ensenyar avui va molt més enllà de transmetre continguts. Per això, el paper del professor serà cada vegada més central, però també més exigent. En aquest context, serà important reforçar els professionals: millorar-ne la formació, l’acompanyament i les condicions. No pas amb solucions ràpides, sinó amb canvis estructurals.
Si alguna cosa mostra la recerca és que els sistemes educatius més sòlids són els que cuiden els seus docents, sobretot a l’inici. Probablement aquí hi ha una de les claus de futur.