La huella ballenera en el norte de la península Ibérica, d’Àlex Aguilar i Max Aguilar, és un recorregut històric i geogràfic de la pesca de la balena als ports cantàbrics peninsulars que posa al descobert un patrimoni històric excepcional.
Profusament il·lustrada, i després d’anys d’exhaustiva documentació i d’un intens treball de camp, aquesta obra excepcional ens convida a conèixer el llegat que l’activitat pesquera de la balena va deixar en una cinquantena llarga de localitats. Els autors recorren un paisatge humà i històric de bellesa singular i interès cultural, en el context d’una de les activitats econòmiques més arrelades i alhora controvertides de la nostra història marítima.
Els capítols introductoris desenvolupen la trajectòria de la pesca balenera al llarg del temps viatjant per les diferents èpoques i aportant dades i curiositats que permeten una lectura narrativa del conjunt: assistim a la descripció d’una aventura humana sense precedents que obria rutes de navegació i originava una activitat comercial frenètica, i que per la pròpia naturalesa èpica de l’acte de pesca ha donat també fruits literaris i simbòlics –uns més coneguts i universals que d’altres–, gràcies a un coneixement precís sobre aquests cetacis i els seus costums. Des de la pesca costanera tradicional fins a la pesca oceànica de vela o la indústria moderna hi ha mons que han deixat una herència patrimonial, cultural i antropològica de gran interès, així com un riquíssim teixit de relacions i interconnexions d’abast global, conformant un ric patrimoni paisatgístic i artístic que dona veu a generacions d’homes i dones que van construir les seves vides al voltant de la pesca balenera. Les il·lustracions, gravats i fotografies històriques acompanyen un relat ja de per ell mateix detallat i alhora visualment amable.
La part central del llibre explora, a tall d’una completa guia de viatge del nord peninsular, el rastre històric d’aquesta activitat als llocs, els museus i les seves gents. Es registren i es descriuen els vestigis d’aquesta profunda empremta que va articular un paisatge singular a Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc. Aquí les imatges cobren una rellevància especial i acompanyen a la perfecció un relat estructurat en seccions en què el lector troba immediatament la informació precisa. La memòria dels seus habitants, tangible i intangible, cobra vida en aquestes pàgines. Des del Museu de Mar de Galícia fins a Biarritz, Bayona i Anglet, se succeeixen els capítols dedicats a ciutats i petits pobles costaners, museus temàtics o espais inesperats enmig del no-res, de manera que es poden llegir per separat, permetent al lector descobrir i gaudir vivencialment unes rutes noves.
Tanca l’obra un utilíssim glossari de termes baleners i un breu apartat bibliogràfic de fonts.
Àlex Aguilar ja va publicar a Edicions de la Universitat de Barcelona Chimán. La pesca ballenera moderna a la península Ibérica (2013), fruit també d’anys d’intensa documentació i experiència personal i en primera línia de les etapes finals de la pesca de balenes. A La huella ballenera en el norte de la península Ibérica, juntament amb Max Aguilar, fa un pas més enllà i ofereix una narració diacrònica de la pesca vinculada a un territori, mostrant amb detall on es troben les restes.
Àlex Aguilar és professor de la Universitat de Barcelona. Entre 1978 i 1985 va treballar a les factories baleneres gallegues per fer la seva tesi doctoral sobre el rorqual comú. Ha format part del Comitè Científic de la Comissió Balenera Internacional i ha investigat la pesca balenera a l’Atlàntic Sud, Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe. És autor de Chimán. La pesca ballenera moderna a la península Ibérica (Edicions UB, 2013), un compendi històric d’aquesta activitat durant el segle XX.
Max Aguilar va estudiar fotografia i ha realitzat diversos treballs com a fotògraf, durant un temps a bord de vaixells de pesca. Els viatges al Cantàbric, l’estudi de fonts històriques i entrevistes amb experts i llocs li han permès construir una sòlida base documental i fotogràfica per a aquesta obra.