«Aquesta obra permet fer veure que el còdex Buranus no era només una antologia poètica.»

Entrevistem Ignasi-Xavier Adiego, autor de «Carmina Burana», música i poesia, la primera obra que presenta una selecció dels poemes que componen el còdex Buranus, traduïts al català i acompanyats d’una nova edició de les seves melodies. Gràcies a la consulta de les fonts manuscrites digitalitzades, els autors han pogut recuperar la música original amb què s’interpretaven aquests poemes. 

Creus que conèixer les melodies originals del còdex Buranus pot transformar la manera com avui dia rebem aquests poemes?

Sí, sens dubte. En un doble sentit. Per una banda, desfà el vincle absolut que hom fa generalment amb la música que Carl Orff va crear per a alguns dels poemes, una música magnífica però que no té res a veure amb les melodies que acompanyaven els poemes del còdex a l’edat mitjana. Per altra banda, permet fer veure que el còdex Buranus no era només una antologia poètica, com semblen donar a entendre les traduccions existents dels poemes, sinó que també era un cançoner, ja que almenys una part dels poemes estava associada al cant.

Els Carmina Burana són un compendi de molts poemes, per això n’heu fet una selecció. Quin criteri vau seguir per escollir-los i organitzar-los?

El criteri va ser estrictament musical i dictat per la documentació de què disposem: hem seleccionat els poemes dels quals coneixem les músiques per altres fonts. Pel que fa a l’ordre, hem seguit el de l’edició canònica dels Carmina Burana, la d’Alfons Hilka, Otto Schumann i Bernhard Bischoff, que respon a l’estructura original del còdex, on els textos estaven agrupats temàticament (cançons satíriques i morals, cançons d’amor i cançons de taverna).

Ens podries explicar si la coneguda cantata Carmina Burana, de Carl Orff, té relació amb aquests textos? És correcte relacionar-los?

Carl Orff va seleccionar alguns poemes del còdex Buranus i els va posar música, una música de creació absolutament original. Com a títol per a la seva obra va triar el nom amb què els poemes del còdex Buranus eren coneguts des de la primera edició d’aquest manuscrit, feta per Johann Andreas Schmeller l’any 1847. Carl Orff no coneixia les melodies originals que la musicologia del segle xx ha anat recuperant, ni tampoc no es va servir d’altres models de la música medieval, més enllà de l’ús d’un llenguatge modal en algunes de les parts de la cantata que podia sonar a aquella època. La relació, per tant, és amb els poemes del còdex, no amb les melodies amb què aquests es van cantar.

A la introducció s’explica que el còdex Buranus es caracteritza per la notació musical neumàtica adiastemàtica. Podries explicar-nos, a grans trets, en què consisteix aquest concepte?

La notació adiastemàtica és la que no empra línies per situar cada nota de manera precisa. Les notes representen vagament els moviments de la melodia (si va d’un to a un altre pujant o baixant), però no ens indica quines són les notes exactes. És el precedent del sistema de notació que utilitzem actualment, però en el nostre cas el conjunt de cinc línies (pentagrama) sí que ens permet fixar cada nota sense cap ambigüitat. En canvi, una notació adiastemàtica com la del còdex Buranus no ens deixa saber com eren exactament les melodies i per això hem de recórrer a altres fonts medievals que siguin més clares.

Pel que fa al concepte de neumàtica, al·ludeix al fet que la notació representa els tons mitjançant neumes, figures que poden representar notes o grups de notes. És el sistema de notació que s’empra per a la música gregoriana, per exemple.

La present obra és la primera edició que aplega aquests textos amb la seva respectiva (i, en molts casos, inèdita) traducció al català. Saps si hi ha alguna edició que recuperi aquesta obra traduïda en altres idiomes?

D’entrada, cal remarcar que la nostra no és una traducció íntegra dels poemes del còdex Buranus, sinó de la selecció determinada per la conservació de les melodies d’alguns poemes. Traduccions íntegres n’hi ha a l’anglès, a l’alemany i al castellà. Del català no n’hi ha cap, encara. Sí que tenim la traducció que va fer Joan Petit dels poemes que apareixen a la cantata de Carl Orff.

Un de vosaltres s’ha encarregat de traduir els poemes; l’altre, de recuperar les melodies originals que els acompanyaven. Com ha estat el treball conjunt interdisciplinari entre filologia i musicologia?

Els dos coautors som filòlegs i, per tant, la col·laboració no ha plantejat cap problema. Tenim, a més, l’experiència prèvia d’haver treballat plegats en altres traduccions i sabem molt bé com repartir la feina i posar-la en comú. Cadascú ha llegit, comentat i revisat el que ha fet l’altre, i això ha contribuït, sens dubte, a enriquir el resultat final.