Temps d'Educació
2n semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Enric Prats 


Resum
El sentit comú situaria els termes utopia i tragèdia en pols semàntics oposats. En el terreny del pensament pedagògic, des de fa dos segles, l'educació s'hauria situat més aviat en el primer d'aquests extrems, llevat d'algunes destacades excepcions. Molt probablement l'envestida moderna, amb idees tan seductores com les de progrés i emancipació, hauria conduït aquelles pedagogies per territoris adobats per l'optimisme i l'expectativa de mons millors, sempre del bracet de l'educació com a eina per assolir-los. També molt probablement, en canvi, l'enfonsada de les utopies totalitzants durant el segle xx hauria estat el símptoma d'un mal endèmic encara per esbrinar. La tragèdia de la finitud, amagada amb la modernitat, quedaria al descobert amb aquell aclofament, una situació que els post-modernismes haurien volgut superar amb la nega-ció de la història i, també, del futur. El subjecte post-utòpic emergeix com algú que no espera més que un futur programat que no desperta cap mena de passió, una veritable tragèdia per a la pedagogia.
Paraules clau: Postmodernitat, utopia, tragèdia, pedagogia

Recepció de l'original: 30/09/2020
Acceptació de l'article: 19/11/2020