Temps d'Educació
2n semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Escola rural i territori: una simbiosi clau
Juan Lorenzo Lacruz, Pascual Rubio Terrado y Pilar Abós Olivares 


Resum
Revertir la històrica invisibilitat de l'escola rural i potenciar el seu paper en l'assoliment d'una educació per a tots precisa de polítiques públiques que considerin la seva diversitat i especificitat, d'una banda, i, d'una altra part, de processos d'investigació interdisciplinari que posin de manifest les seves potencialitats peda-gògiques i la seva condició de factor de desenvolupament territorial. Territoris com Aragó, amb unes condicions demogràfiques que incideixen negativament en la prestació dels serveis públics, han estat i són escenari d'experiències educatives realitzades en escoles rurals sorgides no només de la necessitat, sinó també de la convicció sobre la seva fortalesa com a element vertebrador del territori. Es planteja una cartografia de l'escola rural a Terol lligada a la revisió i valoració de la legislació que l'ha atès. Amb això es pretén comptar amb una aportació teòrica-pràctica sobre l'estat de la qüestió al voltant de l'articulació i la supervivència de l'escola en l'actual medi rural.
Paraules clau: Escola rural, territori, serveis públics, equitat, organització escolar.

Recepció de l'original:
Acceptació de l'article: