Temps d'Educació
1r semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Giuseppe Di Giacomo 


Le modalità attraverso le quali Giorgio de Chirico riprende l’arte tradizionale, che per lui fa tutt’uno con quella classica, costituiscono la “modernità” della sua arte, modernità in senso adorniano che, come tale, si differenzia dall’arte tradizionale e da quella delle avanguardie, che per Adorno è caratterizzata dalla “confusione” di arte e realtà . L’arte di de Chirico, infatti, rifiuta non solo quell’identità di arte e realtà che è propria della linea che va dai ready-made di Duchamp alla Pop Art, ma anche quegli inserimenti di elementi reali nell’opera che troviamo in molti artisti a partire da Picasso. Contro tutto questo de Chirico rivendica, ancora una volta adornianamente, il lavoro sulla “forma”, una forma non separata dal contenuto ma che è “contenuto sedimentato”. Insomma, il contenuto non è “altro” dalla forma, non è ciò a cui la forma rinvia, bensì è ciò che la forma pro-duce, cioè che porta fuori, dal suo stesso interno.