Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions
Catedràtic emèrit de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor Honoris Causa per diverses universitats de l’Estat (Universitat Ramon Llull, 2009) i estrangeres. Posseeix una extensa bibliografia que supera els 100 llibres i que es va ampliar amb els tres volums de les seves memòries: La meva llibertat (2006), La meva veritat (2008) i La meva bellesa (2010). Aquest article segueix la sèrie que va començar en el núm. 41 (segon semestre de 2011), amb l’aportació «Albert Camus, un perfil personal» i que va continuar en el núm. 43 (segon semestre de 2012), amb la contribució «Aristòtil: la vigència d’un mestre pensador». Més tard, en el núm. 44 (primer semestre de 2013) es va publicar una tercera contribució: «Sig-mund Freud: la llum de la posta» i en el núm. 45 (segon semestre de 2013) una quarta amb el títol «Hei-degger em va ferir». Durant l’any 2014, es van publicar «Edmund Husserl (1859-1938). Li vaig demanar au-xili» en el núm. 46 (primer semestre) i el dedicat a «Immanuel Kant (1724-1804). Sense frivolitats de Face-book» en el núm. 47 (segon semestre). Amb aquests treballs sobre diferents personalitats del pensament i la cultura, el professor Fullat vol honorar aquells autors i autores que més significativament han influït en la gènesi i evolució de la seva filosofia. Altra volta agraïm al professor Fullat la seva confiança en permetre que publiquem a les pàgines de Temps d’Educació aquests retrats i perfils, escrits des d’una posició personal i testimonial, no exempta mai d’una agudesa i finor intel•lectual ben remarcables que ajuden a entendre la gènesi i evolució del pensament pedagògic contemporani. 


El professor escolapi, Claudi Vilà, en el Centre d’Estudis Superiors d’Albelda de Iregua, a prop de Logronyo, ens va impartir un curs de sociologia. Fou el 1949. Em va tocar analitzar l’Encíclica Rerum Novarum del Papa Lleó XIII ―Gioacchino Raffaele Luigi Pecci (1810-1903)–; recordo que vaig acompanyar aquest estudi amb la lectura de Synthèse thomiste (1947) del frare dominic Garrigou-Lagrange (1877-1964), llibre que em serví per tornar al pensament tomista. El text papal tot i que refutava el socialisme valorava l’obrer alhora que posava les bases d’un catolicisme social. El professor ens parlà de Marx però, si no em falla la memòria, no entrà en escrits significatius del pensador alemany, així que el meu tarannà davant dels fenòmens d’explotació social descansaven sobre un món emocional sense que hi intervingués, per res, el meu intel•lecte.