Els últims estudis realitzats a les escoles de música valencianes remarquen que aquestes es comporten com a centres formals, més concretament imitant els conservatoris. Aquesta investigació estudia dos casos en què es mostra com dues escoles canvien aqueixa dinàmica. Per una part, es dóna compte d’un model assentat i amb innovacions metodològiques en el seu ensenyament-aprenentatge i, per una altra, es presenta un altre patró amb plena transició cap a un model d’ensenyament no reglat. La metodologia s’ha configurat mitjançant l’estudi de cas, amb entrevistes personals, focus group i l’observació pròpia dels mestres i equips directius dels centres. El processament i l’anàlisi de dades s’han realitzat mitjançant programes de tractament qualitatiu. Les conclusions confirmen que les bones pràctiques són possibles i amb transicions viables i aplicables en les escoles de música valencianes. Finalment, es proposen línies de recerca en relació a les bones pràctiques educatives.