Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i Recerques
Sílvia Puigarnau, Oleguer Camerino, Raúl Hileno, Marta Castañer 


Resum
La pràctica d’activitat física s’ha convertit en una de les eines per a la millora del benestar, per la qual cosa, és cabdal utilitzar estratègies pedagògiques participatives per al seu ensenyament. L’objectiu d’aquest article és constatar l’eficàcia d’aquestes estratègies sobre la motivació i la satisfacció d’un programa d’activitat física, de sis mesos de durada. Els participants s´han dividit en dos grups: un dirigit per educadors, que apliquen estratègies de motivació autodeterminada, i l’altre no dirigit amb accés lliure a l’instal•lació esportiva. Al llarg del programa pretenem valorar els estats de motivació i de satisfacció entre ambdós grups i per això hem utilitzat una combinació de qüestionaris validats i administrats en diferents moments dins d’un disseny d’estudi de casos de seguiment longitudinal. Les anàlisis estadístiques descriptiva i de correlació indiquen que hi ha hagut un increment significatiu en el grup dirigit per educadors dels estats de motivació més autodeterminats (intrínsecs i integrats). Aquests resultats ens porten a defensar recomanacions pedagògiques per aplicar estratègies efectives que optimitzaran la intervenció dels professionals de l’activitat física.
Paraules clau: estratègies pedagògiques, autodeterminació, necessitats psicològiques bàsiques

Recepció de l'original: 05/03/2015
Acceptació de l'article: 16/07/2015