Aquest treball aborda l’estudi de la història de l’expansió de la pedagogia Waldorf en els seus quasi cent anys d’existència. Per a això s’ha establert una periodització en quatre fases: a) de 1919 a la censura nazi, b) la supervivència en la clandestinitat durant la Segona Guerra Mundial i el seu posterior restabliment, c) la desafecció institucional dels anys cinquanta, seixanta i setanta i d) els anys vuitanta i la fi de la Guerra Freda fins l’actualitat. Per a la constitució de cada una de les etapes s’han pres com a referència esdeveniments històrics amb un fort significat en el camp de l’educació. La principal font per a l’estudi és l’obra titulada Waldorf Education Worldwide, un material que recull la història de la pedagogia Waldorf a cada país en el que aquestes iniciatives estan presents. L’adopció d’una mirada històrica resulta clau per entendre la manera en que aquest model pedagògic, que amb prou feines ha variat en els seus plantejaments originals, ha anat adquirint significats diversos en funció del context històric canviant del segle XX.