Temps d'Educació
1r semestre 2015
- Consell editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia. Exploracions pedagògiques i altres pedagogies.
Albert Esteruelas i Teixidó és professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, membre del GREPPS (Grup de Recerca en
Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona i professor de Cicles Formatius.
Xavier Laudo Castillo és professor de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, membre del
GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona.
Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona i professor de Cicles Formatius.
Xavier Laudo Castillo és professor de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, membre del
GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) de la Universitat de Barcelona.
Poques veritats pedagògiques modernes presenten un consens tan majoritari com aquella que afirma que abans d’iniciar cap experiència educativa la pedagogia ha de
preguntar-se sobre les finalitats de la seva acció, fer de la societat en què vivim un problema, pensar com volem viure-hi i reflexionar sobre com ha de ser l’educació. S’entén, doncs, que en el segment temporal que va de la societat moderna a la postmoderna apareguin una enorme disparitat de propostes pedagògiques i educatives, des d’institucions a moviments i metodologies, que plegades conformen l’univers de les
pedagogies alternatives. Podríem dir que cada nova elaboració, en certa manera, resta valor a les existents o, si més no, posa de manifest una imperfecció en la moderna línia del progrés pedagògic. La modernitat no va intentar elaborar una pedagogia de la perfecció sinó de perfeccionar una pedagogia.
preguntar-se sobre les finalitats de la seva acció, fer de la societat en què vivim un problema, pensar com volem viure-hi i reflexionar sobre com ha de ser l’educació. S’entén, doncs, que en el segment temporal que va de la societat moderna a la postmoderna apareguin una enorme disparitat de propostes pedagògiques i educatives, des d’institucions a moviments i metodologies, que plegades conformen l’univers de les
pedagogies alternatives. Podríem dir que cada nova elaboració, en certa manera, resta valor a les existents o, si més no, posa de manifest una imperfecció en la moderna línia del progrés pedagògic. La modernitat no va intentar elaborar una pedagogia de la perfecció sinó de perfeccionar una pedagogia.
< Torneu
