Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Crisi, vulnerabilitat i nous imaginaris socials
Pedro García Olivo 


Resum
El principi esquerra s'ha tornat «socialcínic»; i la seva falsedat es percep tant en l'àmbit de l'administració, quan pren el poder anomenant-se socialdemocràcia, liberalisme social, etc., com en el domini de la protesta i de la praxis política antagonista. Desaparegut el Subjecte sobre el que descansa el relat clàssic de l'Emancipació (el Proletariat i els seus diferents substituts funcionals, des dels estudiants fins als indígenes), i davant la impostura característica dels esforços per a construir-lo des d'un cert exterior (Síndrome de Viridiana, en els nostres termes), guanya avui terreny el nou ordre de la «conflictivitat conservadora» (gestió política de la desobediència). La resistència que no repercuteix en la simple reproducció «revoltosa» de l'existent esdevé raresa; però es pot reconèixer-la en determinades pràctiques minoritàries, que semblen ajustar-se a una mateixa divisa: l'autoconstrucció ètic-estètica del subjecte per a la lluita. A nivell teorètic, una autoconstrucció tal reuniria, com formant pinya, les veus dels quínics antics, dels llibertaris de la primera hora, de Nietzsche i dels crítics actuals de la Biopolítica.
Paraules clau: conflictivitat social, esquerra, subjecte, autoconstrucció, cinisme, llibertari, biopolitica

Recepció de l'original: 13/06/2014
Acceptació de l'article: 28/07/2014