Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Salvador Oriola Requena 


Introducció

Quan anem al cinema, quan seiem al sofà davant del televisor, o quan anem a un teatre d’òpera, els verbs que fem servir per parlar d’aquestes accions són veure o mirar; anem a veure una pel·lícula, anem a mirar la tele o anem a veure una òpera. És a dir, que quan en parlem, hi fem refe-rència deixant de banda l’escolta, que també hi és present. Aquest ús del llen-guatge col·loquial per referir-se als fenò-mens audiovisuals és un clar exemple de com en l’actualitat el missatge visual predomina sobre l’auditiu. Aquest feno-men, fins i tot, té nom propi: és el que el Dr. Radigales anomena videosfera. Fa unes dècades, el compositor M. Chion emprà el concepte audiovisió per referir-se a la percepció que s’activa en qualse-vol audiovisual, en el qual la imatge que veiem és el nucli de la nostra atenció i el so aporta en tot moment informacions, efectes i significats que modifiquen la imatge mental que en representem. Aquesta definició és clau per apreciar clarament que la música i els sons en els audiovisuals tenen més poder del que aparentment sembla; i és en això on hi ha la importància del llibre que tenim entre mans, el qual aportarà al lector elements i recursos sobre com escoltar i analitzar els diferents gèneres audiovisuals de forma holística, és a dir, percebent la imatge juntament amb el so.