Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
James H. Sanders III 


Resum
Les qüestions relatives a les interseccions conformen les influències més rellevants a l'obra de l'artista visual Nick Cave (Chicago, EUA) des de l'últim quart de segle passat. Com a col·laborador, ajudant, promotor i crític, l'autor de l'article relata les pràctiques pedagògiques de Cave, indagant en les seves incitacions i assumint les seves exigències imaginatives. Cave implica els públics com a intèrprets i espectadors, per tal d'assumir i participar en les seves obres, en base a la contemplació dels enigmes que retenen aquestes peces. Recapitulant de quina manera les obres de Cave s'enfronten críticament a les preocupacions de classe, de raça i de sexualitat mitjançant instal·lacions, performances, espectacles i publicacions, l'autor argumenta que els espectadors abasten el conjunt de signes i referències en el moment que es neguen a conformar-se amb una denominació singular o a qualsevol altra categorització fixa de les seves obres, afinitats o interessos. Tot reconeixent la manera apassionada com Cave introdueix aquesta complexitat d'influències experiencials, l'autor explora les fantasies d'un món en el qual circulen les obres escultòriques de Cave i l'alegria joiosa que exhibeixen tant en la forma com en els significats que mobilitzen.
Paraules clau: acció formativa, educació visual, educador artístic, instal·lacions artístiques

Recepció de l'original: 23/06/2014
Acceptació de l'article: 16/09/2014