Temps d'Educació
1r semestre 2014
- Consell Editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Notes de lectura
Universitat de Barcelona
Descobrir Pierre Hadot (1922–2010) pot ser una de les millors troballes que qualsevol interessat en la filosofia pugui fer. L'encontre es torna imprescindible si la filosofia suposa una aposta vital, si la seva dedicació va més enllà del gaudi ociós.
A El moviment lector de Pierre Hadot, Antoni Bosch-Veciana ens acompanya a comprendre millor el sentit de l'obra de Pierre Hadot. El treball està format per dues conferències que impartí l'any 2009 («Pierre Hadot, lector de l'antiguitat clàssica: la contemporaneïtat de la vida filosòfica») i el 2010 («“Qu'est-ce que philosopher?” Pierre Hadot i la manera de viure filosòfica»), a més de comptar amb un prefaci per Arnold I. Davidson, amic i gran coneixedor d'Hadot.
La primera part de l'obra traça amb especial dedicació l'itinerari intel·lectual i espiritual d'Hadot, així com els motius, rerefons i horitzó del moviment lector de l'autor de Qu'est-ce que la philosophie antique? Veurem com, a partir de dues experiències juvenils en què el pensador experimentà «la presència del Tot i d'ell mateix en aquest Tot», es produeix en Hadot una «transformació perceptiva» radical, una nova manera de mirar i de comprendre les coses, que l'acompanyarà fins al final de la seva vida.
A El moviment lector de Pierre Hadot, Antoni Bosch-Veciana ens acompanya a comprendre millor el sentit de l'obra de Pierre Hadot. El treball està format per dues conferències que impartí l'any 2009 («Pierre Hadot, lector de l'antiguitat clàssica: la contemporaneïtat de la vida filosòfica») i el 2010 («“Qu'est-ce que philosopher?” Pierre Hadot i la manera de viure filosòfica»), a més de comptar amb un prefaci per Arnold I. Davidson, amic i gran coneixedor d'Hadot.
La primera part de l'obra traça amb especial dedicació l'itinerari intel·lectual i espiritual d'Hadot, així com els motius, rerefons i horitzó del moviment lector de l'autor de Qu'est-ce que la philosophie antique? Veurem com, a partir de dues experiències juvenils en què el pensador experimentà «la presència del Tot i d'ell mateix en aquest Tot», es produeix en Hadot una «transformació perceptiva» radical, una nova manera de mirar i de comprendre les coses, que l'acompanyarà fins al final de la seva vida.
< Torneu
