|
«Per maximitzar la felicitat de tothom pots acabar utilitzant certes persones com un mitjà instrumental, i no com un fi en elles mateixes. Això, des de la perspectiva de Rawls, és impermissible.» Sergi Morales-Gálvez, coeditor amb Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet de Filosofia política. Una introducció, és entrevistat a Núvol. |
| |
|
|
«Plató i Aristòtil són els primers que discuteixen què ha de caracteritzar un bon govern. El llibre ofereix totes les respostes que s’han donat a aquesta pregunta.» Sergi Morales-Gálvez, coeditor amb Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet de Filosofia política. Una introducció, és entrevistat al programa Valors a l’Alça. |
| |
|
|
«La Agencia Espacial Europea se prepara para estudiar el asteroide Apophis en su paso cercano a la Tierra.» Josep M. Trigo Rodríguez, autor de La Tierra en peligro. El impacto de asteroides y cometas, és entrevistat a La Mecánica del Caracol. |
| |
|
|
«Els premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària reconeixen les obres publicades en català per l’interès i la rellevància en la transmissió del coneixement.» El Punt Avui es fa ressò de l’entrega dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària. |
| |
|
|
«El món d’avui, d’Antoni Segura i Mas, millor llibre de ciències socials de la Xarxa Vives d’Universitats.» Nació Digital es fa ressò de l’entrega dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària. |
| |
|
|
«Des del segle XIX fins al XXI, coneixem les vides i lluites de sis autores que, cadascuna a la seva manera i al seu temps, han lluitat per obtenir drets i representació política universal.» Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, ressenyat a Caràcters. |
| |
|
|
«La primera part ofereix una aproximació a les principals tradicions de pensament polític i social i la segona aprofundeix en els dilemes i els problemes que afronta el món contemporani.» Filosofia política. Una introducció, amb edició a cura de Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet, ressenyat a La Veu del País Valencià. |
| |
|
|
«El llibre ressegueix les diferents campanyes realitzades arreu de la península, de forma cronològica, honora l’esforç de la família Mas en la divulgació de la història de l’art.» Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas, de Carmen Perrotta, ressenyat a Catalunya Cristiana. |
| |
|
|
«Es una guía para reconocer la morfología de las plantas vasculares o cormófitos, y para identificar e interpretar sus modificaciones y adaptaciones.» Manual práctico de botánica. Morfología de las plantas vasculares, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal, ressenyat a Qué Leer. |
| |
|
|
«S’imposa en un àmbit, la catalanística del segle XIX, en què encara hi ha molt per fer (i per reivindicar) pel que fa a la perspectiva de gènere.» Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896), de Montserrat Comas i Güell, ressenyat a la Revista de Catalunya. |
| |
|
|
«L’autor té accés a una esfera privada del personatge que li permet un gran detall descriptiu.» Jordi Sabater Pi. L’últim naturalista, de Toni Pou, ressenyat a Mètode. |
| |
|
|
«Artisten eta kazetarien betebeharra memoria kolektiboaren pasarte ilunak azaleratzea zen.» Montserrat Roig en el record. Visions i antologia de textos, amb edició a cura de Joan Santanach Suñol, ressenyat a Ítaca. Revista de Filologia. |
| |
|
|
«L’ouvrage constitue sans aucun doute un outil essentiel pour les spécialistes des questions liées à la mémoire de Charlemagne en Europe et à son patrimoine culturel.» Carlemany a Europa. Història i memòria, de Matthias M. Tischler, ressenyat a Cahiers de Civilisation Médiévale. |
| |
|
|
«Es una obra que restituye la figura de una mujer que fue pionera en el ámbito del libro y de la empresa y que se enfrentó a la construcción de una subalternidad desde una estructura familiar.» Eulàlia Ferrer, editora y librera. Una mujer al frente de la Casa Brusi y el «Diario de Barcelona», de Marta Ortega Balanza, ressenyat a Lectora. |
| |
|
|
«Els lectors especialitzats i els profans hi trobaran diversitat d’enfocaments, referents teòrics i estímuls argumentals útils per a un debat obert.» Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc, amb edició a cura d’Emili Boix-Fuster i Maria-Pilar Perea, ressenyat a la Revista de Llengua i Dret. |
| |
|
