|
«Hem oblidat massa aviat el passat i les seves conseqüències i estem acceptant discursos que són realment repugnants i perillosos.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat a Catalunya Plural. |
|
|
|
«L’acurada traducció no només repara un greuge, sinó que contribueix a fixar i enriquir el vocabulari filosòfic català.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a Quadern. |
|
|
|
«Les editorials universitàries estan fent un gran paper en l’edició d’obres, locals i foranes, originals i traduccions, clàssiques i contemporànies de molta rellevància.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a La Veu dels Llibres. |
|
|
|
«Mari Chordà, pintora, poetessa i activista feminista [...] és un referent del panorama feminista a Catalunya gràcies al seu activisme social, creatiu i literari.» Història de vida de Mari Chordà. Artista multidisciplinària, poeta i activista feminista, de Núria Gil Duran, ressenyat a Ab Origine Magazine. |
|
|
|
«Leer a Kant supone una autocomprobación de los límites de aquello que podemos llegar a convocar.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a Nosolocine. |
|
|
|
«La filosofia de Kant en català es presenta a la llibreria vaDllibres de Ciutadella.» El diari Menorca es fa ressò de la presentació de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella. |
|
|
|
«L’autor recorre la història d’aquesta pràctica al país, durant els segles XVII, XVIII i una part del XIX, és a dir, l’època barroca.» Regió 7 es fa ressò de la publicació de L’ofici de daurador a Barcelona (1599-1834), de Julien Lugand. |
|
|
|
«El vigor de la literatura de la realidad.» El nuevo Nuevo Periodismo, de Robert S. Boynton, esmentat a El País. |
|
|
|
«Los tesoros de la mina Negrín y el yate Vita, cargados con lingotes y obras de arte, desaparecieron, generando teorías y descubrimientos en México y Francia». Muy Interesante es fa ressò d’El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia Alonso i Gloria Munilla. |
|
|
|
«Sin darnos cuenta, las olas emocionales que se generan van horadando principios básicos de la democracia y de la convivència.» Josep Carles Rius escriu a UNELibros amb motiu de la publicació de Periodismo y democracia en la era de las emociones. |
|
|
|
«Es tracta d’un assaig molt interessant: acurat, documentat, rigorós, suggeridor, actual i molt ben escrit. Un llibre molt oportú, ara que hi ha eleccions a la Unió Europea.» Trieste. Una ciutat a plec de mapa, de Joan Benesiu, ressenyat a La Veu del País Valencià. |
|
|
|
«Los medios que incumplen las normas no deben tener derecho a ayudas públicas.» Josep Carles Rius, autor de Periodismo y democracia en la era de las emociones, entrevistat a InfoLibre. |
|
|
|
«L’assaig té una obertura de compàs molt àmplia [...]. Ens convenç per afinar, un cop més, la mirada cap a allò que tenim més a la vora.» Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura, d’Enric Bou, ressenyat a Serra d’Or. |
|
|
|
«Piranesi és el primer artista que fa parlar les pedres.» Vicenç Furió, autor de La imagen del artista. Grabados antiguos sobre el mundo del arte. Obras de la colección Furió, entrevistat a Núvol. |
|
|
|
«Els jesuïtes al Japó.» Jonathan López-Vera, autor de Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái, entrevistat a En guàrdia! |
|
|
|
«L’interès per estudiar els edificis romànics en el seu context geogràfic, humà, social i constructiu, marcà les diverses sortides de recerca pels indrets de la Catalunya romànica.» Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, de Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala, ressenyat a la Revista d’Humanitats. |
|
|
|
«Vet aquí una monografia molt necessària per posar ordre en l’àmbit del teatre breu català durant un segle.» És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’edat moderna, d’Anna Maria Villalonga, ressenyat a Llengua & Literatura. |
|
|
|
«L’autor no es limita a fer un recorregut en la geografia del viatge, sinó que estableix de manera minuciosa el retrat més íntim i personal del protagonista.» El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d’Europa, de Francesc Miralpeix Vilamala, ressenyat a Matèria. |
|
|
|
«Amb aquest llibre de M. Carme Barceló completa el treball publicat l’any 1968 pel botànic Miquel de Garganta sobre “Les plantes en L’Atlàntida de Verdaguer”.» Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, de M. Carme Barceló i Martí, ressenyat a la Revista d’Humanitats. |
|
|
|
«Felicitem els coordinadors d’aquest volum per aportar-nos tan excel·lent caracterització de la figura del “pobre” esguardat en diversos moments de les societats antigues.» La pobreza en el mundo antiguo, de Francisco Marco Simón, Francisco Pina Polo i José Remesal Rodríguez, ressenyat a la Revista d’Humanitats. |
|
|
|
«A la llum d’un catàleg de prop de cent cinquanta testimonis, l’autora endreça, selecciona i amplia les informacions de diverses publicacions.» És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’edat moderna, d’Anna Maria Villalonga, ressenyat a Els Marges. |
|
|