|
«És un recull de biografies, però també de contribucions que aquestes pensadores han fet en justícia social, llibertat de gènere, pensament feminista, etc.» Núria Sara Miras Boronat, autora de Filòsofes de la contemporaneïtat, entrevistada al programa Valors a l’Alça. |
|
|
|
«Nos llenamos la boca con alabanzas a periodistas extranjeros y olvidamos que aquí, entre nosotros, hay auténticos profesionales.» Zenda publica un extracte de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius. |
|
|
|
«Llull va ser el primer que va utilitzar una llengua romànica, el català, per escriure prosa filosòfica i teològica.» La Veu del País Valencià es fa ressò de la publicació de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella. |
|
|
|
«Fan una feina elogiable per apropar als lectors els desprestigis colonials i les adversitats socioculturals que han patit els autors i autores africans de tot el continent.» Molts camins per caminar, de M. Carme Junyent i Pere Comellas Casanova (eds.), ressenyat al Blog de l’Escola de Llibreria. |
|
|
|
«El japonisme va ser el fenomen d’atracció, de fascinació, de l’estètica de les arts del Japó que va interpel·lar arquitectes com Gaudí.» Ricard Bru, autor de Japonisme i arquitectura a Catalunya, entrevistat a TV3 amb motiu de la publicació del llibre. |
|
|
|
«Aborda cómo los medios se han visto arrollados por las emociones en momentos como el tiempo de Trump, el Brexit, etc.» Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, recomanat al Diari de Tarragona. |
|
|
|
«Víctor Balaguer, el responsable del nomenclàtor de l’Eixample». Montserrat Comas i Güell, Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896), entrevistada al programa de Betevé Plaça Tísner. |
|
|
|
«Quan l’èxit arriba per sorpresa a Mari Chordà al final d’una llarga trajectòria.» Història de vida de Mari Chordà. Artista multidisciplinària, poeta i activista feminista, de Núria Gil Duran, esmentat al Diari de Tarragona. |
|
|
|
«Hi ha democràcies formals on el periodisme és una activitat d’alt risc, perquè les oligarquies o el poder instal·lat estan en contra de la llibertat d’informació.» Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, ressenyat a Catalunya Cristiana. |
|
|
|
«Diversos professionals vinculats a la recerca i la literatura adreçada als infants ofereixen un ventall d’arguments sobre si cal o no cal llançar alguns contes a la foguera.» Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, de Núria Obiols Suari (ed.), ressenyat a Lo Campus Diari. |
|
|
|
«L’obra és el fruit de l’esforç de l’autor per examinar fil per randa quins són els límits del que hom pot saber.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, ressenyada a Es Diari. |
|
|
|
«El major problema que ha tingut el filòsof de Konigsberg [...] no ha estat la seva dificultat, sinó que, en comptes de llegir-lo, se l’ha interpretat.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, ressenyada al blog El Racó de la Paraula. |
|
|
|
«Netanyahu necesita el conflicto y Hamás se estaba quedando sin apoyos.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat a Última Hora. |
|
|
|
«Una capital cultural ha de ser el resultat d’una acumulació de produccions culturals de generacions successives, incloent-hi dissidències, oposicions i tradicions.» Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, ressenyat a Levante. |
|
|
|
«Una obra magnífica, que indaga en los aspectos lingüísticos, literarios e históricos del refranero y que recopila algo más de nueve mil refranes.» Un viejo maestro de lengua: el refranero, de Juan-Pablo García-Borrón, ressenyat a Pérgola. |
|
|
|
«Rius considera que las claves para el control de la profesión periodística deben obedecer a la autorregulación y la transparencia.» Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius, esmentat a El País. |
|
|
|
«Darrere d’aquesta edició hi ha una feina de set anys que ha permès portar al català l’estil de Kant.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, recomanada a Instagram per Anaïs Borràs. |
|
|
|
«Aquesta edició ens permet d’aproximar-nos a la mirada que Domènech i Montaner donà a l’art romànic inserit en el seu paisatge i marc natural.» Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, de Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala, ressenyat a Estudios Franciscanos. |
|
|