|
«Abans de decidir si cancel·lar un conte o no cal haver llegit molt.» Núria Obiols Suari, editora de Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes, entrevistada al Diari de l’Educació amb motiu de la publicació del llibre. |
| |
|
|
«Aquesta traducció l’hem de celebrar; traduir Kant no és gens fàcil, però aquest és un llibre fonamental per a la filosofia dels segles XIX i XX.» La Crítica de la raó pura, recomanada a El Matí de Catalunya Ràdio. |
| |
|
|
«L’esfera pública promoguda per Kant [...] tampoc no ha prosperat gaire al llarg de la modernitat.» La Vanguardia es fa ressò de la publicació de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella. |
| |
|
|
«Reflexions i consideracions al voltant de la ciutat i la modernitat, les ciutats com a centres d’irradiació, [...] com a centre intel·lectual.» ElDiario.es recomana els llibres de la col·lecció Ciutats per Pensar Europa: Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, i Trieste. Una ciutat a plec de mapa, de Joan Benesiu. |
| |
|
|
«300 anys després del seu naixement, Kant continua marcant la filosofia contemporània.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a l’Ara. |
| |
|
|
«El libro explica cómo llegan a nuestro planeta los planetas menores y cometas.» La Tierra en peligro. El impacto de asteroides y cometas, de Josep M. Trigo Rodríguez, ressenyat al programa Caliente y frío. |
| |
|
|
«Només hi ha la possibilitat d’aprendre a viure amb el vertigen de la llibertat i l’angoixa d’haver de fer-nos-en responsables.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a Núvol. |
| |
|
|
«Una contribució acadèmica a la fixació del vocabulari filosòfic català en un dels textos més cabdals de la tradició.» Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyat a La Veu del País Valencià.
|
| |
|
|
|
«El sistema capitalista s’està esgotant i pot acabar amb nosaltres.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat al diari Ara. |
| |
|
|
«El llibre s’adreça a qualsevol lector interessat a comprendre les lleis i els mecanismes per mitjà dels quals es transmet la informació genètica en els éssers vius.» De generació en generació. Com rebem i transmetem els gens, de Francesc Mestres i Naval, ressenyat a Mètode.
|
| |
|
|
«L’interès per estudiar els edificis romànics en el seu context geogràfic, humà, social i constructiu marcà les diverses sortides de recerca pels indrets de la Catalunya romànica.» Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, de Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala, ressenyat a Catalunya Cristiana.
|
| |
|
|
|
«Amb la voluntat de preservar la innocència dels infants, es rebutgen els relats on apareixen elements foscos de la condició humana». Contes i cancel·lació cultural, amb edició a cura de Núria Obiols Suari, ressenyat a la revista Núvol. |
| |
|
|
|
«Son 464 páginas en torno al periodismo comprometido y cómo la profesión ha tratado la pandemia, el Brexit, el auge y caída de Donald Trump, etc.» La Vanguardia es fa ressò de la presentació de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius. |
| |
|
|
«La joventut dels estudis universitaris de Teoria Literària i Literatura Comparada mereix tota mena de reconeixements per tirar endavant un projecte comparatista prou ric i complex.» Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás, ressenyat a l’Anuari TRILCAT. |
| |
|
|
«És molt significativa la visió que ofereix sobre la consciència internacionalista i com des del catalanisme va defensar la solidaritat amb la resta d’identitats nacionals.» Biblioteca llibertària. Antologia de textos anarquistes, de Cels Gomis i Mestre i amb edició a cura d’Emili Samper Prunera, ressenyat a Kesse. |
| |
|
|
«Ofrece un panorama de perspectivas múltiples que permiten generar en el lector una visión sólida y holística sobre un acontecimiento fundamental en la historia griega.» Jerjes contra Grecia, de Fernando Echeverría, Adolfo J. Domínguez Monedero, César Fornis, José Pascual, Laura Sancho Rocher (eds.), ressenyat a Gerión. |
| |
|
|
|
«Una obra coral que cuenta con la gran virtud de congregar en un mismo volumen a un elevado número de señeros especialistes, cada uno en sus respectivos ámbitos.» La pobreza en el mundo antiguo, de Francisco Marco Simón, Francisco Pina Polo i José Remesal Rodríguez (coords.), ressenyat a Gerión.
|
| |
|
