|
«Muñoz s’ha convertit en un dels principals ressenyistes de la producció editorial valenciana, entre molts altres assumptes d’interès.» Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura, de Gustau Muñoz, ressenyat a elDiario.es. |
|
|
|
«És el primer treball general en català sobre la història del món sorgit de la Segona Guerra Mundial que abasta fins als nostres dies.» El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, recomanat a Nació Digital. |
|
|
|
«Les tretze rutes tenen la vocació d’entendre la ciutat des del pla acadèmic.» Estanislau Roca i Inés Aquilué, coeditors amb Renata Gomes de Caminant la ciutat. Barcelona com a experiència urbana, entrevistats al programa Perspectiva de Catalunya Ràdio amb motiu de la publicació del llibre. |
|
|
|
«El texto latino [...] se revisa teniendo en cuenta los manuscritos conservados en Londres, Cambridge, Leipzig, Wolfenbüttel, Viena y París.» Les diverses arts. Tractat de tècniques artístiques, de Teòfil i amb edició crítica de Marta Segarrés Gisbert, ressenyat a Collectanea Franciscana. |
|
|
|
«El llibre posa un cert èmfasi en les víctimes, que són el que hem de recordar.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat al programa Més 324 amb motiu de la publicació del llibre. |
|
|
|
«Un bosque llamado vocación» L’ombra desigual / Partes del fuego, de Susanna Rafart i Lorenzo Oliván, ressenyat a Zenda. |
|
|
|
«Quan vaig acabar de llegir-me tota la seva obra, vaig adonar-me de qui tenia al davant: Verdaguer sabia de tot.» Ràdio Televisió El Vendrell es fa ressò de la presentació de Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, de M. Carme Barceló i Martí. |
|
|
|
«Una obra feta amb tot detall i rigor, profusament documentada, sobre aquesta petita joia de Gaudí que té la seva seu al Museu Municipal Can Xifreda.» Història d’un Gaudí ocult. L’estendard de l’Orfeó Feliuà, de Teresa-M. Sala i Xavier Jové, esmentat a El 9 Nou. |
|
|
|
«El conjunt aporta materials altament plausibles de cara a l’elaboració pendent de la biografia intel·lectual completa de Fuster.» Joan Fuster. Figura d’un segle, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Àlex Matas Pons, ressenyat a elDiario.es. |
|
|
|
«En el libro conviven una articulación apabullante de datos y referencias y, al mismo tiempo, una digresión humanista.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat a El Periódico amb motiu de la publicació del llibre. |
|
|
|
«L’únic país que pot obligar Isarel a negociar és els Estats Units, i la Unió Europea, que és una potència econòmica, no s’atreveix a ser una potència política.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat al programa Via 15 de Betevé amb motiu de la publicació del llibre. |
|
|