|
«Pérez-Jorba és un crític incisiu que en els seus judicis va molt més enllà de la literatura: l’art i el context social que impulsa aquests moviments hi són indestriables.» Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, de Joan Pérez-Jorba i amb edició i estudi introductori de Pilar García Sedas, ressenyat a Caràcters. |
|
|
|
«En aquell moment, mentre la literatura catalana reclamava novel·les, la francesa convertia en un subgènere la novel·la de Barcelona.» Barcelona. L’eterna promesa, de Maria Patricio-Mulero, ressenyat a VilaWeb. |
|
|
|
«Són particularment suggeridores les reflexions de Pere Lluís Font sobre el concepte de filosofia cristiana a partir de la polèmica o querelle francesa dels anys trenta del segle passat.» La filosofia al natural, de Pere Lluís Font, ressenyat a Catalunya Cristiana. |
|
|
|
«Los artículos abarcan un amplio abanico de disciplinas [...] y en su mayor parte se centran en teónimos y epítetos de varias de las divinidades documentadas.» Gods and Languages in Ancient Anatolia, de Mariona Vernet, Ignasi-Xavier Adiego, José Virgilio García Trabazo, María-Paz de Hoz i Bartomeu Obrador-Cursach (eds.), ressenyat a Revista Digital de los Mundos Antiguos. |
|
|
|
«És també una declaració de principis: una aposta per una cultura exigent però oberta, arrelada però universal, compromesa però plural.» Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura, de Gustau Muñoz, ressenyat a Sonograma Magazine. |
|
|
|
«Els valors sobre els quals es va fundar la Unió Europea [...] segueixen sent vàlids, però no els assumeix com a propis amb la intensitat i la força amb què ho podria fer.» Antoni Segura i Mas, autor d’El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, entrevistat a El 3 de Vuit. |
|
|
|
«Un personatge cabdal que va saber conjugar “tres verbs essencials per a tot bon historia-dor de l’art i museòleg: protegir, estudiar i compartir”.» Joaquim Folch i Torres, noves visions, amb edició de Santos M. Mateos Rusillo i Alberto Velasco Gonzàlez, ressenyat a Quadern. |
|
|
|
«Aquest volum recupera per primera vegada textos que evidencien la tasca cultural que Pérez Jorba va dur a terme des de la capital francesa.» Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, de Joan Pérez-Jorba i amb edició i estudi introductori de Pilar García Sedas, ressenyat a L’Avenç. |
|
|
|
«Les produccions filosòfiques pateixen complex d’inferioritat davant de la ciència.» Pere Lluís Font, autor de La filosofia al natural, entrevistat a Valors. |
|
|
|
«El objetivo de Serra era precisamente escribir un libro que explicase de forma amena y comprensible el espectro electromagnético y sus aplicaciones tecnológicas.» Todos los colores del Universo. El descubrimiento del espectro de radiación electromagnética, de Pere Serra Coromina, ressenyat a Crónica Global. |
|
|
|
«Este volumen, que conjuga edición crítica de manuscritos y estudio contextual, constituye un ejemplo paradigmático de recuperación patrimonial.» Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento, d’Antonio Ezquerro, Oriol Brugarolas i Javier Artigas (eds.), ressenyat a Ritmo.es. |
|
|
|
«Els noucentistes reeixiren a l’hora d’arbitrar la normativització del català, però no a la d’arbitrar la seva normalització.» Escrits sobre Noucentisme, de Josep Murgades, ressenyat a Catalan Review. |
|
|
|
«Entre las anécdotas narradas en estas epístolas, cabe mencionar, por ejemplo, cómo Riquer le contaba entusiasmado la noticia del hallazgo de haber podido identificar a Cerverí de Girona como Guilhem de Cervera.» Cartas (1949-1955). La filología románica en la postguerra, de Martín de Riquer i István Frank, ressenyat a Revista de Filología Románica. |
|
|
|
«La feina de mediació també va en sentit invers: Pérez Jorba s’encarrega de promoure la literatura catalana a França.» Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, de Joan Pérez-Jorba i amb edició i estudi introductori de Pilar García Sedas, ressenyat a Rassegna Iberistica. |
|
|