|
«Els fragments que s’han conservat [...] presenten una iconografia molt diferent respecte de les pintures murals trobades a les altres esglésies romàniques de la Vall de Boí.» L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals, de Milagros Guardia, ressenyat a Núvol. |
| |
|
|
«Entre las muchas virtudes de la obra destaca que nos permite conocer algunas de las muchas facetas de un personaje apasionante que se movió siempre en el nombre del arte.» Joaquim Folch i Torres, noves visions, amb edició a cura de Santos M. Mateos Rusillo i Alberto Velasco Gonzàlez, ressenyat a La Razón. |
| |
|
|
«Descartes i Pascal tenien els Assaigs de Montaigne com a llibre de capçalera.» Pere Lluís Font, autor de La filosofia al natural, entrevistat a Valors a l’Alça. |
| |
|
|
«Som davant una joia científica i literària.» Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, de M. Carme Barceló i Martí, ressenyat a El 9 Nou. |
| |
|
|
«Acaba de publicar una obra que és un compendi del seu pensament i una molt bona introducció al seu estil.» Menorca es fa ressò del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Pere Lluís Font, autor de La filosofia al natural. |
| |
|
|
«En la contemplació de la sintaxi de les decoracions del temple de Boí es fa patent una sorprenent visió estètica a ulls d’avui.» L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals, de Milagros Guardia, ressenyat a El 3 de Vuit. |
| |
|
|
«Es un fenómeno mucho más antiguo, coral y complejo que la idea común de Benedicto de Nursia como padre fundador del modo de vida cenobítico.» Monacato primitivo, paisajes eternos. Capítulos de espiritualidad en Occidente (siglos IV-VII), amb edició a cura de Jordina Sales-Carbonell i Marta Sancho i Planas, ressenyat a Antigüedad y Cristianismo. |
| |
|
|
«Se’ns ofereix una sòlida aproximació històrica al naixement i al desenvolupament del primer monacat occidental.» Monacato primitivo, paisajes eternos. Capítulos de espiritualidad en Occidente (siglos IV-VII), amb edició a cura de Jordina Sales-Carbonell, Marta Sancho i Planas, ressenyat a Catalunya Cristiana. |
| |
|
|
«Cal estar amatents a aquesta col·lecció, que enriqueix una determinada manera d’entendre la cultura. Al meu parer, la millor.» La col·lecció Ciutats per Pensar Europa, ressenyada a elDiario.es. |
| |
|
|
«Historiadores y arqueólogos expertos en este campo analizan en profundidad una estructura productiva y comercial sorprendentemente compleja para los profanos.» Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales, de Cèsar Carreras Monfort, Jaime Molina Vidal, Oriol Olesti Vila i Víctor Revilla Calvo (eds.), ressenyat a La Vanguardia. |
| |
|
|
«Los humanos somos fruto de la biología (de cómo nacemos) y de la cultura (de cómo nos criamos), pero a veces parece que el conocimiento de la biología nos asuste.» ¿Mujeres? ¿Hombres? Sexo y género, biología y cultura, de Jordi Casanova i Roca, ressenyat a Qué Leer. |
| |
|
|
«La filosofia està acomplexada davant de la ciència, però la ciència només pot tractar el que pugui ser controlat experimentalment.» Pere Lluís Font, autor de La filosofia al natural, entrevistat a Signes del Temps. |
| |
|
|
«Kant segons la llengua de Vives, tres-cents anys després.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, i L’esfinx de la Modernitat, ressenyades a Quaderns de Filosofia. |
| |
|
|
«En sus aspectos técnicos, la calidad del volumen resulta sobresaliente. Los detalles materiales —formato, cubierta, gramaje— revelan un exquisito cuidado.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a la Revista de Estudios Kantianos. |
| |
|
|
«Turró stellt jedenfalls fest, es gebe eine Tendenz zu einer epistemologischen Lesart des Werks, die oft das praktische Interesse der Vernunft übersieht.» La Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, ressenyada a la revista Kant-Studien. |
| |
|
