«El 31 de desembre de 2019 les autoritats de la República Popular de la Xina van comunicar a l’Organització Mundial de la Salut diversos casos de pneumònia d’etiologia desconeguda a Wuhan, una ciutat situada a la província xinesa de Hubei. Una setmana més tard, es va confirmar que es tractava d’un nou coronavirus que ha estat denominat SARS-CoV-2. Aquest virus causa diverses manifestacions clíniques que s'engloben sota el terme COVID-19 i inclouen quadres respiratoris que varien des de tos, malestar general i febre, fins a quadres de pneumònia greu amb destret respiratori agut, xoc sèptic i fallida multiorgànica. La majoria dels casos de la COVID-19 notificats fins ara cursen amb quadres lleus. No obstant això, tant el pronòstic de la malaltia com el coneixement actual, basat en les dades publicades més recentment i en els pacients ja tractats, indiquen que un percentatge significatiu de pacients patiran insuficiència respiratòria aguda, pneumònia intersticial i hipoxèmia greu, necessitaran ventilació mecànica prolongada i presentaran una mortalitat elevada. 

»L’expansió del virus a pràcticament tot el planeta, la seva capacitat de difusió i d'infectivitat, l’elevat nombre d’afectats en creixement exponencial, una mortalitat que s’incrementa amb l’edat i la comorbiditat dels afectats, així com el seu impacte en la vida de les persones i en el sistema d’assistència sanitària, han provocat una emergència sanitària mundial de proporcions enormes. Aquesta emergència s’ha traduït en la necessitat de confinar els ciutadans en els seus domicilis, fet que ha tingut un greu impacte en l’economia i, sobretot, en la necessitat d’adquirir o fabricar utensilis sanitaris de manera urgent a causa de la insuficiència de les existències emmagatzemades. Actualment, manquen equips de protecció individual suficients (màscares, guants), però, especialment, llits hospitalaris i llits a les unitats de vigilància intensiva, personal sanitari i els respiradors necessaris per atendre la població més afectada per la pandèmia. A més, com a efecte col·lateral, s’està perjudicant el tractament de la resta de patologies que lògicament continuen afectant la població. Així mateix, l’escassetat de recursos està minvant el nombre de metges i personal d’infermeria a causa dels contagis, la qual cosa accentua les mancances i aconsella augmentar no solament els pressupostos, sinó el nombre de metges i d’infermeres, especialment intensivistes, la formació polivalent dels quals fa que siguin útils en múltiples àrees i situacions, siguin o no de pandèmia. 

»D’altra banda, aquesta emergència té un gran impacte en el conjunt de la societat ja que, temporalment, proscriu la vida social, paralitza moltes activitats laborals i impedeix els ritus funeraris. En resum, limita drets fonamentals, posa l’accent en la protecció del bé comú —en aquest cas, la salut de les persones— i, en aquesta situació, prioritza el principi bioètic de justícia.

»Davant les condicions actuals d’emergència sanitària, aquest document té l’objectiu d’orientar l’actuació dels professionals i facilitar la presa de decisions de manera homogènia en l’àmbit de l’atenció a pacients en situació crítica. 

»Les indicacions del present protocol d’actuació s’han d’interpretar de manera individualitzada per a cada pacient i sempre ha de prevaler el judici clínic. Aquestes recomanacions poden variar segons l'evolució del coneixement sobre la malaltia i la situació epidemiològica.»