Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales analitza la natura i l’evolució de l’economia d’un territori imperial que integrava la diversitat ecològica i cultural del món mediterrani i la seva perifèria.

L’abundància de recursos naturals de la península Ibèrica va atreure fenicis, grecs i cartaginesos, i és un dels factors que expliquen l’enfrontament entre Roma i Cartago a la Segona Guerra Púnica. A mesura que els romans conquerien àmplies zones del litoral mediterrani i s’expandien cap a l’interior, van implantar formes d’explotació intensiva dels recursos miners, forestals, piscícoles i agropecuaris. Alguns productes —l’oli, el vi i els derivats de la pesca— van proveir regularment la demanda de les províncies occidentals i de Roma en els primers segles de l’Imperi gràcies a una combinació de comerç lliure i mecanismes fiscals i de redistribució estatal. 

L’obra interdisciplinària Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales, editada per Cèsar Carreras Monfort, Jaime Molina Vidal, Oriol Olesti Vila i Víctor Revilla Calvo, és fruit de les investigacions de setze reconeguts especialistes de diferents universitats. El llibre analitza en profunditat les dinàmiques econòmiques d’Hispània entre els segles II aC i V dC, a partir dels factors que van fer possible que aquest territori imperial funcionés com un sistema integrador d’interaccions, i s’estructura al voltant d’una sèrie de temes clau: la viticultura, la producció i distribució d’oli, la cerealicultura, el mar com a font de recursos, la mineria, les xarxes i infraestructures de transport,  les lleis, l’artesania, la circulació de la moneda, etc.

Aquest llibre forma part de la col·lecció Economia i Empresa d’Edicions de la Universitat de Barcelona. Dirigida per Mercè Bernardo i Raúl Ramos, té com a objectiu fomentar el debat crític acadèmic i buscar l’espai de reflexió necessari per afrontar els principals reptes socials i econòmics del present, partint del fructífer enllaç entre les ciències econòmiques i les empresarials, però també des d’una mirada sociològica. Els últims títols publicats són La ciudad y el consumo tras la globalización. Perspectivas internacionales del comercio urbano, editat per Lluís Frago Clols, Carles Carreras Verdaguer i Sergi Martínez Rigol, i Decisions, preferències i heurístiques. Una introducció a la psicologia econòmica, de Pere Mir i Artigues.

Cèsar Carreras Monfort (ed.), doctor en Història Antiga per la Universitat de Barcelona i en Arqueologia per la University of Southampton, és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment dirigeix les excavacions del fòrum romà de Llívia i participa en les de Puig Castellar (Biosca) i les del castell de Cervelló.

Jaime Molina Vidal (ed.), catedràtic d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant, va desenvolupar els seus estudis postdoctorals a la Università di Perugia. Ha dirigit excavacions arqueològiques nacionals (Ilici, Villa Romana Albir, Portus Ilicitanus, Portitxol) i internacionals (Villa de Rufio i Amiternum), i dirigeix el grup Patrimoni Virtual.

Oriol Olesti Vila (ed.), professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat investigador postdoctoral a la Université de Franche-Comté i visiting scholar a la University of Oxford. Ha impartit docència en diverses universitats europees i dirigeix projectes d’història antiga i arqueologia d’àmbit nacional.

Víctor Revilla Calvo (ed.), catedràtic d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona, ha impartit docència en universitats i institucions científiques nacionals i estrangeres. Dirigeix diversos projectes d’arqueologia a Catalunya i Andalusia i ha participat en projectes de recerca a Itàlia, Tunísia, Líbia, Alemanya i Grècia.