Representar la histèria damunt l’escenari
De la clínica a l’escena. La reescriptura de la histèria a «Portrait de Dora» d’Hélène Cixous, d’Alba Palau Centelles, examina les implicacions poètiques i polítiques de l’obra teatral d’aquesta pensadora contemporània.
De la clínica a l’escena reflexiona sobre la relació entre el teatre i la histèria a partir de l’obra Portrait de Dora, d’Hélène Cixous. Després de revisar els orígens de la neurosi histèrica i les diverses pràctiques mèdiques i psiquiàtriques desenvolupades per tractar-la, presenta el cas de Dora, una pacient de Freud que va interrompre les sessions de psicoanàlisi de manera sobtada. El desig, els símptomes i el silenci final de Dora —considerat per algunes teòriques del feminisme com un exemple de revolta contra la «llei del pare» que el psicoanalista, amb la seva interpretació, li imposava— són temes centrals en la peça de Cixous, que crea un espai escènic ambivalent on la passió reprimida del personatge pot, finalment, alliberar-se.
El llibre, guanyador del 3r Premi Teatre Lliure – Universitat de Barcelona, analitza la genealogia del concepte d’histèria i els usos que se n’ha fet en la pràctica mèdica fins al naixement de la psicoanàlisi, i revisa el cas de Dora des del prisma feminista d’autores com Sarah Kofman i Luce Irigaray. Una mirada crítica que desemboca en el teatre dels símptomes d’Hélène Cixous, l’escriptora i dramaturga que ha identificat el caràcter teatral de la histèria i l’ha traslladat a l’àmbit de l’escriptura i la dramatúrgia per afavorir l’expressió de la diferència en el pla simbòlic.
Aquest és el darrer títol de la col·lecció CRIC (Construcció i Representació d’Identitats Culturals), dirigida per Francesco Ardolino i Marisa Siguan, amb llibres que estudien els processos de construcció cultural de les idees en la literatura, el cinema i el teatre. El màster homònim convoca anualment el Premi Teatre Lliure – Universitat de Barcelona i l’obra que en resulta guanyadora es publica en el marc de la sèrie Estudis de Teatre Contemporani d’aquesta col·lecció que dirigeix Cristina Alsina, de la qual els últims títols són Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa (2n Premi Teatre Lliure – Universitat de Barcelona), d’Oriol López Esteve, i Understanding Precarious Lives. Empathy for the Criminal in «Pornography» and «The Events» (1r Premi Teatre Lliure – Universitat de Barcelona), de Carolina González Terrés.
Alba Palau Centelles (Valls, 1997) és poeta i escriptora. Graduada en Estudis Literaris, va cursar el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona. Després d’endinsar-se en els treballs d’intel·lectuals com Sigmund Freud, Jacques Lacan, Sarah Kofman i Luce Irigaray, ha dedicat bona part de la seva investigació acadèmica a l’obra d’Hélène Cixous. Interessada en l’escriptura com a pràctica híbrida entre gèneres i disciplines, ha cultivat la crítica literària en publicacions periòdiques com Caràcters o Revista de Catalunya i és autora del poemari Símptoma (2023). També ha participat en projectes de mediació artística i actualment compagina la docència amb l’escriptura.
|