Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Juliol
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2024
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

Edicions UB recull tres guardons dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària
Edicions UB recull tres guardons dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària

En aquesta edició dels premis convocats per la Xarxa Vives d’Universitats s’han reconegut obres d’Edicions de la Universitat de Barcelona en tres de les cinc categories convocades: millor llibre d’arts i humanitats, millor llibre de ciències socials i millor llibre de ciència i tecnologia.

Els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària reconeixen les obres publicades en català pel seu interès, rellevància i oportunitat en la transmissió del coneixement, així com per la qualitat de l’edició i l’impacte en mitjans de comunicació i publicacions especialitzades. El rector, Joan Guàrdia, va recollir els guardons, que es van lliurar dimecres 10 de juliol a la Universitat Politècnica de Catalunya, coincidint amb l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor 2024 de la Xarxa Vives d’Universitats.

Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, ha guanyat el premi al millor llibre d’arts i humanitats. Aquesta genealogia, de la qual s’acaba de publicar la tercera edició, omple un buit en la història del pensament, ja que situa les dones filòsofes i pensadores al centre del debat reconeixent les seves aportacions i normalitzant-ne la presència en la transmissió del coneixement. Amb l’objectiu de reivindicar la vigència del seu llegat, ofereix una síntesi equilibrada de la biografia i l’obra de Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva.

Quant al premi al millor llibre de ciències socials, el guanyador ha estat El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d’Antoni Segura i Mas, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. Fruit d’anys de recerca, reflexió i escriptura, aquesta magna obra d’història contemporània ressegueix i analitza els episodis que han forjat l’escenari internacional des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat, i ofereix les dades i explicacions necessàries per comprendre el passat immediat a fi de no repetir-ne col·lectivament els errors. El premi coincideix amb la publicació de la segona edició del llibre.

Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, de Jordi Casanova i Roca, ha rebut el premi al millor llibre de ciència i tecnologia ex aequo. L’obra aborda una qüestió d’actualitat candent —la relació entre el sexe i el gènere— des de la perspectiva biològica. L’autor defensa que cal desmuntar l’argument d’un model social imposat per la biologia, però sense negar la realitat biològica, sinó sent-ne plenament conscients: és important conèixer les característiques biològiques i saber com operen perquè puguem superar els condicionants que ens imposen. La segona edició del llibre ja és a les llibreries.

Les altres obres premiades han estat Librorvm Fragmenta. Incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica, de Francisco M. Gimeno Blay, Susana Gonzàlez Martínez i Mónica Pintado Antúnez, com a millor edició (Publicacions de la Universitat de València); Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut, d’Isabel Rosich Martí, com a millor llibre de ciència i tecnologia ex aequo (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), i Desterrats per ordre de Carles III, de Francesc J. Monjo i Dalmau, com a millor coedició interxarxa (Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant).

El membres del jurat d’aquesta sisena convocatòria han estat Oriol Amat i Salas, vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell Belenguer, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.