Tarrés. La industria cerámica de una arquitectura singular, de Salvador García Fortes, revela la història inèdita d’un taller nascut al barri del Raval de Barcelona que va enriquir el nostre patrimoni artístic i arquitectònic.

A mitjan segle XIX el paisatge urbà de Barcelona va experimentar una renovació substancial per l’ús de nous materials en la construcció i la decoració de les façanes dels edificis. Tarrés és el cognom d’una saga d’artesans i industrials de la ceràmica que, des de llavors i fins als anys trenta del segle XX, va posar la seva experiència i capacitat d’innovació al servei de la creació arquitectònica, adaptant-se a les exigències estètiques i urbanístiques del moment. El llibre revela la història d’aquest taller de producció de ceràmica i terracota en la cruïlla entre la indústria, l’escultura i l’arquitectura.

Amb una gran profusió d’imatges, Salvador García Fortes ens descobreix la història de la indústria ceràmica de la ciutat de Barcelona. Una història que es construeix principalment sobre la vida i l’obra del terrissaire Antoni Tarrés i Bosch, que, amb el seu taller, va esdevenir una figura clau en la transformació de la imatge urbana i es va erigir en el màxim exponent de la denominada arquitectura de la terracota, replicada en moltes altres poblacions. Les societats creades pels seus successors van contribuir amb una gran creativitat al desenvolupament i la difusió de la ceràmica vidriada i de revestiment requerida per la flamant ciutat modernista.

Amb la continuïtat del taller per l’hereu i, més tard, per les empreses que va constituir i per aquelles amb les quals es va associar, la casa Tarrés té l’honor de ser l’empresa ceràmica amb una presència més prolongada a la ciutat de Barcelona. I el repertori de la seva manufactura roman com una herència encara visible en l’arquitectura de la capital catalana —a la Casa Xuriguer, el Park Güell o les teulades del Mercat del Born i el Gran Teatre del Liceu, per exemple—, però també repartida per Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès, Badalona, el Masnou, Canet de Mar, Arenys de Mar, Alella, Mataró, Figueres, Cadaqués, Granada, etc.

Salvador García Fortes (La Viñuela, Màlaga, 1958), professor honorífic de la Universitat de Barcelona, té una llarga trajectòria com a professional i docent en l’àmbit de la conservació i restauració de patrimoni cultural, amb un interès destacat pels materials ceràmics aplicats a l’arquitectura, especialment l’ornamentació amb terracota. És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen «L’arquitectura de Barcelona, 1837-1868: l’ornament com a proposta de singularitat» (2007); La terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (2012), i Terracota, arquitectura y Barcelona: siglos XIX y XX (2013).