Edicions de la Universitat de Barcelona presenta les novetats i una selecció del fons editorial a la Fira del Llibre de Madrid, que se celebra al parc del Retiro entre el 31 de maig i el 16 de juny.

La participació de més de tres-centes cinquanta editorials, llibreries, distribuïdores i institucions fan possible la 83a edició de la Fira del Llibre de Madrid al parc del Retiro, del divendres 31 de maig al diumenge 16 de juny. Amb la consigna «Nos mueve la ciencia, la cultura y la actualidad», Edicions UB hi és amb un estand propi —l’11, a l’entrada del recinte— i també en el de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), de la qual es membre, situat a la Plaza de la Ciencia y de las Universidades. En aquest espai Jordi Casanova i Roca signarà ¿Mujeres? ¿Hombres? Sexo y género, biología y cultura el dissabte 8 a les 12 h; Jordina Sales-Carbonell i Marta Sancho i Planas (eds.) signaran Monacato primitivo, paisajes eternos. Capítulos de espiritualidad en Occidente (siglos IV-VII) a la caseta 11, i el dissabte 15 a les 12 h Patricia Almarcegui serà a l’estand de la UNE per signar la quarta edició d’Una viajera por Asia Central. Lo que queda de mundo.

Per a l’ocasió enriquim la col·lecció de divulgació científica Catàlisi amb la traducció al castellà de tres títols. El primer, Deporte y salud. ¿Qué dice la ciencia?, de Manuel Suárez, és una picada d’ullet al tema central de la fira d’enguany: l’esport. El llibre presenta les claus per millorar la condició física d’una manera profitosa i saludable d’acord amb el coneixement científic. El segon, Herédate. Cómo influyen en nuestro comportamiento los genes y la biología, de David Bueno i Torrens, explica com l’ambient en què creixem i les experiències que vivim condicionen els nostres gens a través de l’epigenètica. L’edició en català va ser reconeguda amb el Premi Joan Lluís Vives al millor llibre de ciència i tecnologia 2022. El tercer llibre és ¿Mujeres? ¿Hombres? Sexo y género, biología y cultura, de Jordi Casanova i Roca, que des de la perspectiva científica aborda una qüestió d’actualitat candent: la relació entre el sexe i el gènere.

El vint-i-unè títol de la col·lecció Periodismo Activo és una de les novetats més celebrades: Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius. L’obra revisa alguns dels esdeveniments més importants de l’última dècada (la pandèmia de la covid-19, la victòria electoral de Donald Trump, el Brexit, la invasió russa d’Ucraïna, etc.), que han aixecat veritables onades emocionals i han posat a prova els periodistes en el seu deure d’acostar-se a la veritat. Aquests fets s’analitzen amb l’objectiu de reivindicar un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans, perquè, segons l’autor, en definitiva el periodisme i la democràcia són dues cares de la mateixa moneda.

El parc del Retiro és un entorn ideal per fer referència al Manual práctico de botánica, que Jaume Llistosella i Mercè Bernal van publicar en català tot just fa uns mesos. Aquesta traducció se suma a les altres obres il·lustrades de botànica que signen Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart: Guía ilustrada para conocer los árboles (3a edició), Guía ilustrada para conocer los arbustos y las lianas i El herbario: matas, hierbas y helechos (2a edició).

En l’àmbit de la història de l’art també presentem dues novetats destacades. Per una banda, Tarrés. La industria cerámica de una arquitectura singular, de Salvador García Fortes, narra la història inèdita d’un taller de ceràmica i terracota, el de la saga Tarrés, que va ser clau en la transformació del paisatge urbà de la Barcelona de mitjan segle XIX gràcies a l’ús de nous materials en la construcció i decoració de façanes i edificis. Per altra banda, Fotografiar el patrimonio artístico. Génesis e historia del Arxiu Mas (col·lecció Memoria Artium), de Carmen Perrotta, és el primer llibre dedicat íntegrament a descriure els inicis, el funcionament i l’evolució d’aquest arxiu extraordinari que Adolf Mas i el seu fill, Pelai Mas, van tirar endavant amb una visió comercial excepcional.

I, per acabar, la col·lecció Filologia UB es presenta amb un títol molt rellevant: Cartas (1949-1955). La filología románica en la posguerra. Amb edició i estudi a cura d’Isabel de Riquer, reprodueix l’epistolari entre dos grans filòlegs romanistes: Martí de Riquer i István Frank. En acabar la Segona Guerra Mundial van sortir a la llum els treballs dels medievalistes que, malgrat les dures circumstàncies personals, no havien aturat les seves investigacions. Les més de cent cinquanta cartes que es van enviar Riquer i Frank —així com l’evolució del to dels seus escrits i la relació entre ambdós filòlegs— en són un bon testimoni.