Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura, de l’escriptor i editor Gustau Muñoz, aplega més d’un centenar de textos breus al voltant de la cultura, el país i el món contemporani a partir dels llibres.

«Fent un paral·lelisme amb Després de Babel, de George Steiner, he volgut posar-li un títol evocador i alhora provocador: Després del llibre. Com si ja s’hagués acabat una època —l’època clàssica dels llibres i la lectura—, com si aquests objectes foren passat, com si ja s’hagués escolat el seu temps. Però he d’afegir de seguida que em sembla que no és aquest exactament el cas», explica Gustau Muñoz al pròleg. Amb un èmfasi especial en l’assaig, en les pàgines d’aquesta obra alena la passió pel coneixement condensat en aquest objecte útil, ben trobat i plaent que és el llibre. Una passió compartida, de ben segur, pels seus destinataris: els lectors.

Política, presentacions i llibreries, història, editorials i impremtes, nissagues familiars, poesia i noves poètiques, revistes, audiollibres, escriptors i crítics, commemoracions i dietaris, són algunes de les temàtiques que explora Muñoz en els gairebé cent vint escrits recollits a Després del llibre. En un temps en què la lectura pateix els embats d’una manera de fer fragmentària i sincopada, que va en detriment d’aquella altra activitat, exigent i concentrada, que demana temps i silenci, el llibre —la memòria vegetal de la humanitat, en paraules d’Umberto Eco—, malgrat tot, no només perdura, sinó que mostra una gran vitalitat.

Aquest és el darrer títol de la col·lecció Figura. Sorgida d’una iniciativa del Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, està dirigida per Antoni Martí Monterde amb el propòsit d’alternar la recuperació de textos desconeguts o oblidats de la història de la literatura comparada, difondre els resultats de la recerca col·lectiva del grup en col·laboració amb el MUHBA i publicar nous títols d’autors contemporanis. Les darreres publicacions són Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás, i Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura, d’Enric Bou.

Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (actual Institució Alfons el Magnànim) i a Publicacions de la Universitat de València. Codirector de la revista d’assaig i pensament L’Espill i director de la Biblioteca de Pensament Crític de l’editorial Afers, ha traduït al català obres d’Enzo Traverso, Theodor W. Adorno i Leo Löwenthal. Col·labora regularment en mitjans com elDiariocv, on manté la secció «Notes de lectura». Es últims llibres que ha publicat són El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022) i Profeta de la raó. Sobre Joan Fuster (2023).