Entrevistem Carles Barriocanal, coeditor de Cambio global. Crisis ecosocial y perspectivas futuras i professor a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El llibre, en què han participat una seixantena d’experts, presenta una síntesi actualitzada dels canvis en el sistema natural i les accions necessàries per revertir la crisi ecosocial. 

Actualment a la Universitat de Barcelona s’imparteix el grau en Geografia i Canvi Global. Què inclou el concepte de canvi global, que dona nom a la col·lecció que encetem amb aquest títol? Quan i per què se’n va començar a parlar de manera generalitzada?
El concepte de canvi global que desenvolupem al llibre al·ludeix al conjunt de canvis i transformacions que està experimentant el planeta a causa de les activitats humanes i les alteracions dels sistemes naturals. Típicament s’ha parlat de diversos motors d’aquest canvi, però en aquest llibre també hem volgut deixar palès el paper de l’ésser humà. El concepte de canvi global és relativament recent, tot i que fa referència a transformacions ambientals, socials i econòmiques que han tingut lloc al llarg de la història. No obstant això, en les darreres dècades l’ús del terme s’ha intensificat i resulta particularment útil per descriure l’impacte accelerat de les activitats humanes sobre el planeta. La Cimera de Rio de Janeiro va ser un punt d’inflexió per al desenvolupament del concepte, atès que va posar èmfasi en la necessitat d’abordar els problemes ambientals de manera global. A més, en aquell moment tots els canvis que s’observaven s’associaven al canvi climàtic.

Aquest llibre que ara tenim en castellà també es publicarà en català i en anglès. En quin moment vau considerar que era necessària una obra d’aquestes característiques?
Al grau en Geografia, ara anomenat Geografia i Canvi Global, l’assignatura de Canvi Global era obligatòria a tercer curs. Fa uns cinc anys, dos professors del Departament, coeditors del llibre, la vam assumir i ens vam adonar de la manca de referències actualitzades en català, en castellà i fins i tot en anglès, ja que les disponibles tenien més de deu anys, un període llarg si tenim en compte la rapidesa dels canvis planetaris observats. A més, també vam veure que les obres sovint se centraven en aspectes parcials del canvi global.

El subtítol de l’obra fa referència al futur, i els capítols que s’endinsen en les estratègies enfront del canvi global esmenten el decreixement en el pla econòmic, els mètodes d’adaptació i mitigació, l’educació ambiental, etc. La crisi ecosocial que vivim té solució?
Pensem que encara no hem arribat a allò que alguns autors anomenen punt de no retorn (tipping point). Ara bé, per anar revertint la situació i mirar d’alentir la velocitat de la degradació ambiental cal fer molta feina. En el bloc de les estratègies futures exposem el que pensem que caldria prioritzar després de dècades sense progressos evidents a diverses escales.

Cambio global. Crisis ecosocial y perspectivas futuras està dividit en cinc grans blocs que analitzen les interaccions entre el medi físic i l’humà des d’àmbits de coneixement diversos. Quines disciplines comprèn i com s’interrelacionen?
El fenomen del canvi global, per la seva naturalesa transversal, requereix un enfocament multidisciplinari. En aquest sentit, la seixantena d’autors que han participat en aquest llibre procedeixen de disciplines diverses, incloent-hi les ciències socials i naturals, l’economia, l’educació i el turisme. Cadascuna d’aquestes àrees aporta una perspectiva complementària i essencial per a una comprensió integral del fenomen.

Al prefaci dieu que aquesta obra és una invitació a la reflexió, especialment en relació amb aquelles idees i interpretacions que se situen, avui dia, fora de l’ortodòxia. Idees i interpretacions com quines?
El llibre mira de fugir d’aquelles premisses en les quals donem per bones algunes informacions que s’han anat repetint al llarg del temps, sovint a través dels mitjans de comunicació i de vegades sense un fonament científic sòlid. Aquestes idees se solen basar en percepcions simplificades o discursos predominants que no han estat prou contrastats. Per aquest motiu, l’obra convida a revisar críticament aquestes interpretacions i aporta una visió més rigorosa i fonamentada en l’evidència científica i el debat acadèmic actual.

Formes part del Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM) i estàs especialitzat en l’estudi dels ecosistemes mediterranis i els boscos neotropicals. Ens podries explicar algun cas concret que demostri la incidència del canvi global en aquests entorns?
Cada any, a la primavera i a la tardor, milions d’aus de diverses espècies travessen el Mediterrani durant les seves migracions. Després de trenta anys de seguiment, s’han detectat canvis en la fenologia d’aquests vertebrats: l’escalfament global ha provocat un avançament de la primavera, i, en conseqüència, els patrons migratoris a la conca mediterrània també s’han modificat, tot avançant-se d’una forma significativa al llarg dels anys. Es tracta d’un clar exemple d’adaptació al canvi ambiental.