Aquestes rutes ens descobreixen una nova manera de veure i de viure la ciutat passejant per la Vila Olímpica, Gràcia, els grups d’habitatges de Nou Barris o les antigues àrees industrials. En darrer terme, l’obra ens proposa una reflexió sobre la interpretació i la representació de l’experiència urbana, la relació entre individu i ciutat, i el diàleg entre ciutats.
Cada ruta està encapçalada per un poema de Joan Margarit inspirat en l’espai urbà a què fa referència, tot emmarcant-lo de manera simbòlica.
La primera és un relat sobre el procés per decidir el recorregut de la marató dels Jocs Olímpics de 1992, que passava per una Barcelona en plena transformació urbanística i que finalitzava a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
La segona ruta correspon a Ciutat Vella, i es desenvolupa a través d’un itinerari que palesa, sobretot, la naturalesa capil·lar del barri vell de la ciutat: comença al passeig del Born, seguint pels carrers de Montcada i Carders fins al mercat de Santa Caterina, creuant la Via Laietana, passant pel carrer de Ferran i baixant fins a la plaça Reial, per enfilar finalment per la Rambla fins a la plaça de Catalunya.
La tercera ruta, dedicada al barri de Gràcia, posa de manifest, a través d’un exhaustiu recorregut a través dels llocs i carrers més emblemàtics (els Lluïsos, el Cercle Catòlic, la Rosa de Foc, les places del Diamant, de la Virreina, de la Llibertat i del Sol, el Centre Artesà Tradicionàrius, el Centre Moral, etc.), el pols autèntic, popular i associatiu, de l’antiga vila, que ha conservat traces d’identitat pròpia dins la ciutat de Barcelona.
La quarta, centrada en l’Eixample, és la més extensa de totes, ja que sintetitza tres segles de desenvolupament urbà a través de quatre localitzacions diferents: el passeig de Gràcia, que exemplifica el Modernisme i l’eclosió urbana del segle XIX; la Vila Olímpica, com a compendi de l’urbanisme de finals del segle XX; la plaça de les Glòries, nòdul comunicatiu urbà i centre d’edificis emblemàtics del tombant de segle, i finalment el districte del 22@ i Diagonal Sud, exemple de l’urbanisme del sector quinari del segle XXI.
La cinquena ruta ressegueix l’impacte de la xarxa ferroviària en la trama urbana de la ciutat, fent referència tant al traçat de les vies i la singularitat dels edificis, com al futur que anuncia la nova estació de La Sagrera.
La sisena explora el passat industrial de Barcelona, i segueix l’itinerari marcat per l’avinguda Diagonal des de la plaça de Francesc Macià fins al Fòrum, passant per llocs com l’Escola Industrial, el Velòdrom, els palaus dels «capitans d’indústria» (el Palau Robert, el Palau Macaya, la Casa Milà, la Casa Batlló, etc.), l’antiga Fàbrica Damm, la Farinera del Clot, Can Felipa, la Torre de les Aigües i la placa fotovoltaica del Besòs.
La setena ruta recorre la Meridiana i l’entorn d’aquesta artèria que trenca la part de Barcelona menys amable amb el disseny del pla Cerdà. Comença al Camp de l’Arpa i el Clot, avança cap al barri del Congrés, passa pel Canòdrom i arriba fins a la futura estació de La Sagrera.
La vuitena travessa els habitatges de Nou Barris (el Turó de la Peira, la plaça Llucmajor, la Guineueta i Roquetes), on, en paraules dels autors, «la ciutat canvia de nom», fruit del caòtic creixement urbà a partir dels anys seixanta amb l’arribada massiva d’immigrants.
La novena ruta, dedicada també a Nou Barris, recorre des de Via Júlia fins al barri de Canyelles passant per Heron City i la plaça de Karl Marx, entre altres indrets, i exemplifica la lluita veïnal per dignificar el territori i la voluntat política de monumentalitzar la perifèria de la ciutat.
La desena s’ocupa d’un dels nous espais més emblemàtics de Barcelona, la Vila Olímpica; l’onzena, de la presència de la Universitat de Barcelona en la història urbana de la ciutat, i la dotzena retrata onze espais diferents que han estat recuperats per a la ciutadania: des del Turó de la Rovira fins al parc del Clot, passant per l’Espanya Industrial o el carrer d’en Carabassa.
La darrera ruta és un recorregut per l’avinguda Diagonal i el barri de Pedralbes, passant pels edificis Trade, el Corte Inglés, CaixaBank, els Jardins de Tòquio, les superilles de l’avinguda de Pedralbes, de la Gran Via de Carles III i «Les Cotxeres», en què s’evidencia el caràcter residencial i terciari de tota aquesta trama urbana.
Caminando la ciudad s’inscriu en un projecte d’investigació basat en visites i excursions per Barcelona que forma part del programa docent de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de manera que el professorat utilitza la ciutat com a aula i laboratori a partir d’itineraris que permeten descobrir-la i experimentar-la. El seu objectiu és aprofundir en el coneixement de la ciutat acostant-se a l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i la història. Aquesta iniciativa —que ha estat guardonada amb la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent universitària i amb el Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària, modalitat Premi a la Iniciativa Docent— s’ha exportat a altres universitats, com les de Roma, Medellín, Lisboa i Montevideo.
Estanislau Roca és doctor en arquitectura, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la mateixa universitat. Professor convidat a diverses universitats de tot el món, els seus projectes professionals van des de l’escala territorial fins al detall urbà, i ha dissenyat edificis i espais públics. És autor de més d’una dotzena de llibres i nombrosos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Montjuïc, la muntanya de la ciutat (1994) i Diagonal, un procés urbà (2010). Ha guanyat prestigiosos premis d’arquitectura i urbanisme.
Inés Aquilué és arquitecta i professora de l’ETSAB de la UPC. Actualment centra la seva recerca en ciutats afectades pel conflicte i que presenten complexitat urbana.
Renata Gomes és arquitecta, professora de l’ETSAB de la UPC i membre del grup de recerca AR&M (Arquitectura: Representació i Modelatge) de la mateixa universitat. En el camp de l’art, treballa en pintura, instal·lacions urbanes i art sonor, i ha participat en diversos esdeveniments nacionals i internacionals a Lisboa, Porto, Barcelona, Berlín, Tòquio i Nova York, entre altres ciutats.