/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Octubre
2015
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dimarts 13 d’octubre de 2015
Soldados, marineros y lengua española, de Juan-Pablo García-Borrón, reuneix centenars de paraules i frases fetes d’ús habitual en la llengua castellana provinents de l’ofici de la guerra i les feines del mar. Estructurat en quatre petits diccionaris, el llibre n’explica l’origen i la història, i completa la informació amb dos breus estudis sobre les expressions las cuentas del Gran Capitán i no hay moros en la costa.

García-Borrón ha aplegat una munió de paraules i frases fetes de la llengua castellana, la major part d’ús ben comú, i ens en descobreix l’origen, vinculat a les activitats militars i marineres. El llibre, de lectura amena, aporta una àmplia i rigorosa informació que captivarà tant els filòlegs i lingüistes com qualsevol parlant interessat a conèixer la història de les paraules que utilitza cada dia.

L’obra destaca el fet que algunes activitats i professions han enriquit amb expressions originàriament seves el vocabulari que ara és comú, especialment els soldats i els mariners, notables tributaris de la llengua castellana. Oportuno, per exemple, fou originàriament una paraula de l’àmbit mariner (és un derivat de puerto), i armario, un terme usat pels soldats (era el lloc on guardaven les armes); i si l’expressió no dar un palo al agua va ser en els seus inicis una reconvenció als mariners mandrosos, echar a alguien con cajas destempladas es referia a una manera infamant d’expulsar algú de l’exèrcit.

Els centenars d’històries de paraules i frases fetes que reuneix el llibre s’organitzen en quatre diccionaris que en faciliten la consulta, i l’autor els completa amb dos breus estudis històrics sobre les expressions las cuentas del Gran Capitán i no hay moros en la costa.

Si la fonètica diacrònica posa de manifest que tota llengua es compon en gran mesura de paraules provinents d’altres llengües (aspillera, per exemple, és un mot d’origen català; si procedís del llatí envellit a Castella es pronunciaria espejera), la semàntica diacrònica mostra com la llengua comuna s’ha enriquit amb expressions procedents de diferents ocupacions i oficis. Aquestes variacions d’ordre social són la base del treball desenvolupat a Soldados, marineros y lengua española, que, a més d’oferir-nos informació sobre les professions estudiades i de descobrir-nos delicioses anècdotes històriques, ens ensenya que la llengua –qualsevol llengua– la fem entre tots: és fruit de l’activitat que han dut a terme tant els parlants que ens han precedit com nosaltres mateixos, i dels contactes que, al llarg dels segles, ha mantingut la nostra cultura amb altres cultures que utilitzaven altres llengües.

Juan-Pablo García-Borrón (Lorca, 1959) és professor del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona. Les seves principals línies de recerca són l’onomàstica i la semàntica. Ha publicat, entre altres llibres, el Diccionario geográfico de hagiotoponimia española (Publicacions i Edicions de la UB, 2013).


 
 
logo