Tots els amants del cinema ens hem estremit amb la seqüència de les escales d’Odessa d’El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein, que gairebé 90 anys després continua mantenint tota la força i la càrrega dramàtiques, ens hem meravellat amb el llarguíssim pla seqüència inicial d’intensitat creixent de Set de mal, d’Orson Welles, o hem gaudit amb l’encreuament d’històries de Pulp fiction, de Quentin Tarantino. Perquè el cinema no és només el talent visual per saber crear històries, sinó sobretot l’ofici –l’art, segurament– de saber-les muntar. Al costat de directors com Spielberg, Truffaut o Coppola, muntadors com Sally Menke, Michael Kahn o Walter Murch –desconeguts del gran públic– constitueixen els orfebres indispensables perquè les pel·lícules tinguin significat i estil.
El montaje cinematográfico (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), de Joan Marimón, exposa tots i cadascun dels secrets d’aquesta professió, tant les regles teòriques que poden satisfer l’aficionat al cinema més exigent, com els aspectes pràctics, mitjançant l’anàlisi detallada de seqüències concretes, que interessen als estudiants i als practicants del cinema. Al llarg de gairebé 600 pàgines, el llibre funciona com un tractat complet sobre cinema, ja que l’autor en repassa sencera la història vista a través dels ulls de l’ofici, i no s’està tampoc d’ampliar l’objectiu i dir la seva sobre les altres dues potes fonamentals de la indústria cinematogràfica: el guió i la direcció.
Marimón estructura el seu llibre en dos grans apartats: un primer apartat dedicat al guió, direcció i muntatge, i un segon apartat molt més extens i detallat, dedicat al muntatge segons els tipus de seqüències. Acaba amb uns annexos breus de bibliografia i caracterització de films segons els gèneres i els estils.
En la primera part es fa un repàs exhaustiu dels tres fonaments sobre els quals reposa tota pel·lícula: guió, direcció i muntatge, des de la perspectiva clàssica, fornint al lector els elements bàsics per comprendre la factura del fet cinematogràfic ‘des de dins’ –ben mirat, l’autor no és només professor, sinó també realitzador i guionista–. Seguidament, ens aporta una caracterització i una anàlisi de tots els recursos utilitzats per la sintaxi cinematogràfica: el·lipsis, muntatge per tall, plans seqüència, fora de camp, veu en off, formats, escombrades, fosa en negre, flash back, encadenaments, tràveling, panoràmiques, zoom, càmera lenta, bullet time, etc.
En la segona part, l’autor examina l’ofici en funció del tipus de seqüència: acció, thriller, terror, fantàstic, dansa, sexe, tràilers, videoclips, reportatges periodístics i informatius, i fins pel·lícules experimentals, analitzant les particularitats i els mecanismes propis de cada gènere i les necessitats de muntatge de cadascun.
Finalment, cal destacar un darrer capítol en què Marimón aporta exemples pràctics d’una gran quantitat de pel·lícules ben conegudes, agrupades per gèneres. Des del famosíssim rosebud de Ciutadà Kane fins als diàlegs en off de Psicosi, passant per les carreres de quadrigues de Ben-Hur, la persecució de French connection, el tsunami de Lo imposible o la massacre de Taxi driver. Un tractat cinematogràfic complet que posa a l’abast de tots els públics els secrets d’un ofici poc divulgat, transmès amb l’entusiasme d’un apassionat del cinema.