El dimecres 23 d’abril Edicions de la Universitat de Barcelona serà al Passeig de Gràcia, 100, de 9 a 21 h. Amb el lema «Saber de llibres. Llibres per saber», l’estand aplegarà les novetats editorials i una selecció del fons, així com un espai destinat a les signatures dels autors d’alguns dels darrers llibres publicats.

El tercer títol de la col·lecció Ciutats per Pensar Europa s’endinsa en la faceta literària d’una ciutat que ha inspirat moltes ficcions de la literatura contemporània i que ens és, si més no, familiar. L’assaig Barcelona. L’eterna promesa, de Maria Patricio-Mulero, fa un viatge nocturn pels carrers del Raval i el Paral·lel, pel cor de la Barcelona canalla, on la memòria literària i artística ha immortalitzat el mite del Districte Cinquè, el barri rebel.

En l’àmbit de la història de l’art, la col·lecció Pirineus Romànics. Monografies arriba al tercer títol amb L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals, en què Milagros Guardia explica les fases per les quals han passat les pintures d’aquesta església i argumenta les hipòtesis de lectura del que és possiblement el conjunt pictòric romànic més antic dels que es conserven en aquesta banda dels Pirineus. Al seu torn, la col·lecció Memoria Artium publica Joaquim Folch i Torres, noves visions, amb edició a cura de Santos M. Mateos Rusillo i Alberto Velasco Gonzàlez, una obra col·lectiva que ofereix una visió polièdrica d’un dels referents més destacats de la gestió del patrimoni artístic català de la primera meitat del segle XX.

En el camp antropològic, Marta Pi Martín presenta Cuidar-se en comunitat. Una aproximació a les llars col·laboratives per a persones grans, una obra pionera sobre el cohabitatge per a persones grans que defensa un envelliment saludable centrant-se en l’atenció comunitària i l’autocura. Es tracta d’una alternativa d’habitatge en expansió per les transformacions demogràfiques, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar i la transmissió i l’herència de la propietat. És la novetat de la col·lecció Estudis d’Antropologia Social i Cultural.

Catàlisi, la col·lecció de divulgació científica, aprofundeix en un vessant específic de la biologia amb Per què les neurones? La raó de ser biològica de les neurones i del sistema nerviós, de Josep Maria Tomàs Ferré. El volum, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, explica com funciona el sistema nerviós i, en concret, com treballen les cèl·lules, que transmeten la informació de manera ràpida, precisa, eficaç i plàstica. Es complementa amb el títol anterior sobre física, Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica, de Pere Serra Coromina, que narra la successió de descobriments que han permès conèixer els diferents tipus d’ones electromagnètiques.

La sèrie Filologia UB – Biblioteca recupera la figura i l’obra d’un autor no prou explorat. Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, de Joan Pérez-Jorba, amb un estudi introductori i edició a cura de Pilar García Sedas, reuneix un conjunt de textos fins ara inèdits que mostren la important tasca de mediació cultural duta a terme per aquest avantguardista polifacètic en els camps de la literatura i l’art. Dins la col·lecció Filologia UB també s’ha publicat Discurs: paraules, imatges i sons. Un assaig sobre el discurs multimodal, de Lluís Payrató, una obra a cavall del manual i l’assaig que s’endinsa en el fenomen discursiu des dels límits de la cohesió i la coherència, el joc dels significats i les fronteres de l’ambigüitat i la indeterminació, i n’estudia casos concrets.

En resposta a la situació ambiental, Marc Oliva, Jordi Martín-Díaz, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López-Moreno i Josep Bonsoms coediten Cambio global. Crisis ecosocial y perspectivas futuras, un llibre compromès amb què s’estrena la col·lecció Canvi Global. Amb sensibilitat pedagògica i dirigida a un públic heterogeni, l’obra presenta una síntesi actualitzada dels canvis produïts en el sistema natural i de les accions necessàries per revertir la crisi ecosocial, i analitza les claus per comprendre i afrontar les ràpides transformacions del món en què vivim. També centrada en l’àmbit del medi ambient, la col·lecció Dret UB ha publicat una monografia sobre litigis climàtics, Litigación climática. El papel de la ciudadanía y los jueces, dirigida per Alexandre Peñalver i Cabré, en què una vintena d’especialistes expliquen el creixement d’aquest instrument jurídic i demostren amb casos reals la seva utilitat per fer front a la crisi climàtica.

Seguint la línia de conscienciació, Alejandro Forero-Cuéllar i Roser Rodríguez Carreras han coeditat La universitat davant del genocidi. Reflexions des de la Xarxa Universitària per Palestina de la UB. L’obra recull els continguts de la jornada en què Francesca Albanese, Relatora Especial de les Nacions Unides, va presentar l’informe Anatomia d’un genocidi, i la taula rodona posterior, en la qual es va debatre des de diferents disciplines sobre el genocidi i el paper de la universitat. Aquesta obra de la col·lecció Debats UB, publicada també en castellà i que inclou algunes contribucions dels actes de la Xarxa Universitària per Palestina en diverses universitats espanyoles, vol generar un espai de reflexió crítica i de diàleg basat en els drets humans i el dret internacional.

La col·lecció Filosofia UB celebra l’èxit de la segona edició de Filosofia política. Una introducció i la tercera de Filòsofes de la contemporaneïtat, i continua l’itinerari amb L’esfinx de la Modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, amb edició a cura d’Àlex Mumbrú Mora i José M.ª Sánchez de León Serrano. Prenent la imatge poderosa de l’esfinx, representació de l’enigma irresoluble, i el mestratge de Turró, en aquest llibre dotze especialistes analitzen alguns moments decisius del pensament modern, des de la revolució kantiana i l’ambiciosa cerca de l’Absolut de l’idealisme alemany, fins als esforços per recuperar la cosmicitat perduda amb el naixement de la nova ciència.

I un viatge al passat tanca les novetats editorials d’enguany: Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales. Aquest llibre de Cèsar Carreras Monfort, Jaime Molina Vidal, Oriol Olesti Vila i Víctor Revilla Calvo (eds.) representa una fita editorial que ha comportat anys de feina. Emmarcada en la col·lecció Economia i Empresa, l’obra analitza la natura i l’evolució de l’economia d’Hispània, un territori que integrava la diversitat ecològica i cultural del món mediterrani i la seva perifèria i que suposava una font de riquesa valuosíssima per a l’imperi romà.

Els torns de signatures del racó dels autors de la parada (Passeig de Gràcia, 100) seran els següents:

10-11 h
A L’hora del patrimoni ens acompanyaran Ramon Dilla Martí i Sílvia Canalda Llobet amb els llibres Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado; Art, arquitectura i memòria al servei de la mort i Elies Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració.

11-12 h
L’hora del romànic, amb Carles Mancho i Juan Antonio Olañeta, que signaran Pirineus romànics, espai de confluències artístiques, i Cristina Tarradellas, que signarà Sant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyes.

12-13 h
L’hora de Barcelona, amb Maria Patricio-Mulero, que signarà Barcelona. L’eterna promesa, i Antoni Martí Monterde, que signarà Capitals culturals. Entre pedres i literatura.

13-14 h
L’hora del Consell Editorial, amb Josep Monserrat, Joan Santanach, Mercè Bernardo, Oriol Magrinyà, Ida Mauro, Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala.

16-17 h
L’hora de la botànica, amb Jaume Llistosella, que signarà Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, i M. Carme Barceló i Martí, que signarà Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer.

17-18 h
L’hora del canvi, amb Marc Oliva, Jordi Martín-Díaz i Carles Barriocanal, que signaran Cambio global. Crisis ecosocial y perspectivas futuras, i Pere Serra Coromina, que signarà Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre electromagnètic.

18-19 h
L’hora de les lletres, amb Lluís Payrató, que signarà Discurs: paraules, imatges i sons. Un assaig sobre el discurs multimodal, i Salvi Turró, que signarà Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món.

A més, a la parada de la Casa del Llibre de Tarragona (Rambla Nova), Alba Palau Centelles i Josep Maria Tomàs Ferré signaran respectivament De la clínica a l’escena. La reescriptura de la histèria a «Portrait de Dora» d’Hélène Cixous i Per què les neurones? La raó de ser biològica de les neurones i del sistema nerviós? d’11 h a 13 h i, de 17 h a 19 h, Núria Sara Miras Boronat signarà Filòsofes de la contemporaneïtat (3a ed.).

Joaquim Folch i Torres, noves visions, amb edició a cura de Santos M. Mateos Rusillo i Alberto Velasco Gonzàlez, ofereix una visió polièdrica d’un dels referents de la gestió del patrimoni artístic català de la primera meitat del segle XX.

L’historiador de l’art i museòleg Joaquim Folch i Torres va ser un professional tan actiu i polivalent que encara restaven per explorar alguns aspectes de la seva trajectòria cultural, com ara els del jove bibliotecari i el poeta noucentista, l’expert museògraf responsable de l’exposició de la col·lecció d’art romànic als museus de Barcelona, l’estudiós del mobiliari d’altar medieval a Catalunya o el renovador de la historiografia de l’art català que va posar en valor l’època del Barroc a Catalunya. També calia aprofundir en l’incansable historiador de l’art que, en l’hora greu de la Guerra Civil Espanyola, no va deixar d’escriure textos teòrics o divulgatius, així com en l’actiu agent del mercat de l’art i assessor de col·leccionistes en què va convertir-se quan el franquisme el va represaliar. 

Com molts joves d’aquell temps, Folch i Torres aspirava a assolir una Catalunya capdavantera que s’emmirallava en Europa. Aquest llibre ens el presenta com a bon medievalista, com a museògraf que va excel·lir en el seu treball, com a agent del mercat artístic i assessor de col·leccionistes, i, atesa la seva ferma convicció social i cívica, com a divulgador de l’art i dels museus entre un públic ampli. L’obra, prologada per Mercè Vidal, n’estudia totes aquestes facetes gràcies a les contribucions dels especialistes Yolanda Ruiz Ruiz, Immaculada Lorés Otzet, Marc Sureda i Jubany, Francesc Miralpeix Vilamala, Santos M. Mateos Rusillo, Alberto Velasco Gonzàlez, José Ángel Montañés Bermúdez i Vinyet Panyella, i inclou també l’aportació d’Eulàlia Folch i Camarasa, que en fa una aproximació personal.

L’assaig Barcelona. L’eterna promesa, de Maria Patricio-Mulero, és un viatge nocturn pels carrers de la Barcelona canalla, on s’ha immortalitzat el mite del Districte Cinquè, el barri rebel.

Barcelona s’ha construït sobre promeses: és la gran il·lusionista, la capital mediterrània on tot sembla possible, però on es viuen també les grans decepcions que han inspirat moltes ficcions barcelonines de la literatura contemporània, com La ciudad de los prodigios (Eduardo Mendoza, 1986), Senyoria (Jaume Cabré, 1997), Un calor tan cercano (Maruja Torres, 1997), Carrer Bolívia (Maria Barbal, 2005) o Maletes perdudes (Jordi Puntí, 2010), entre d’altres. Ambientades en barris suburbials, als baixos fons i a les zones portuàries, un bon nombre de novel·les donen veu a personatges que lluiten per millorar la seva condició entre tantes expectatives frustrades, i on, alhora, la ciutat esdevé far que inspira els artistes i escriptors, espai alternatiu de llibertat, seu d’esperances.

A la introducció del llibre l’autora explica que la regeneració urbana dels barris històrics ha generat intenses polèmiques: «Al Raval, la transformació no s’ha operat tan sols en l’urbanisme, sinó també, i sobretot, en la imatge i la memòria de la ciutat [...]. En aquest procés, el camp literari hi ha tingut un paper crucial. Les representacions literàries han recuperat la visió exòtica i orientalitzadora que va començar a sorgir ja a finals del segle XIX i respecte a la qual el Raval (llavors anomenat Barri Xino o Districte V) s’ha convertit en un escenari privilegiat de la producció literària del segle XX». I el barri del Raval és on es personalitzen dos dels temes cabdals que es tracten en les ficcions contemporànies: l’evolució de la ciutat i del conflicte social.

La col·lecció Ciutats per Pensar Europa, dirigida per Antoni Martí Monterde, està impulsada pel Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona. Els llibres que en formen part reflexionen sobre el paper de les ciutats en la formació de la idea d’Europa i esdevenen un punt de partida per pensar la ciutat de Barcelona i la seva clara vocació europeista. Fins ara s’han publicat dos títols: Capitals culturals. Entre pedres i literatura, d’Antoni Martí Monterde, i Trieste. Una ciutat a plec de mapa (2a edició), de Joan Benesiu.

Maria Patricio-Mulero (Barcelona, 1983) és doctora en Sociologia i Gestió de la Cultura per la Universitat de Barcelona i la Universitat París 8. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, és professora d’estudis hispànics a la Universitat de Tolosa Capitole i investigadora al laboratori LLA-CRÉATIS de la Universitat de Tolosa Jean Jaurès. Les ciutats literàries, i particularment Barcelona, són un dels seus objectes d’estudi, en què dialoguen la sociologia, els estudis literaris i les polítiques culturals. En aquest sentit, com a doctoranda va coordinar la candidatura de Barcelona Ciutat Unesco de la Literatura.

La universitat davant del genocidi. Reflexions des de la Xarxa Universitària per Palestina de la UB, amb edició a cura d’Alejandro Forero-Cuéllar i Roser Rodríguez Carreras, recull la presentació de l’informe Anatomia d’un genocidi per part de Francesca Albanese, Relatora Especial de les Nacions Unides, i la taula rodona que va tenir lloc a la UB, en què es va debatre des de diferents disciplines sobre el genocidi i el paper de la universitat. D’aquest segon bloc reproduïm un fragment del capítol «El control de l’aigua com a eina colonitzadora», de Roser Rodríguez Carreras.

«A les universitats cal poder parlar de tot sense incomodar-se. Hi ha qui pretén aïllar l’activitat acadèmica de la política o la ideologia sota el pretext de mantenir una suposada neutralitat, però això és molt difícil. En primer lloc, perquè l’activitat científica és una activitat social influenciada tant per les motivacions, la ideologia i els valors de les persones que investiguem com pel context social i les relacions de poder que l’envolten (Blaxter, 2005). Quan el fet investigat té connotacions ètiques, la gent que investiga es posiciona ideològicament, cosa que no es contradiu amb el rigor metodològic. I, finalment, perquè tot és política: les nostres opcions vitals, decisions i accions del dia a dia també ho són. Venir a aquesta facultat amb transport públic o amb un vehicle privat, per exemple, és política. Que tot ho sigui no és contradictori, com deia fa un moment, amb el rigor a l’hora d’investigar. Per això mateix és important ser transparent i explicitar el punt de vista ideològic i polític del qual partim.

»Caldria poder debatre i analitzar, com feia Manuel Delgado recuperant la publicació de Joan Frigolé (2003), conceptes com genocidi i això no hauria de fer posar nerviós ningú. Crec que també és necessari poder aprofundir en l’estudi de les relacions socials i econòmiques injustes entre regions, estats i grups humans, en els impactes, les limitacions i les crisis del sistema capitalista, en les causes, les formes d’implementació i les conseqüències de les diferents fases del capitalisme, entre elles les del colonialisme. Fixeu-vos que aquest concepte, definit com a apropiació d’un territori i dels seus recursos juntament amb el sotmetiment i l’extermini de la seva població local via conquesta militar (Franquesa i Cairó, 2019), s’ajusta força al que ha explicat la relatora de les Nacions Unides, Francesca Albanese.

»M’agradaria aclarir que no soc cap experta en el tema que ens ocupa, però com a geògrafa he anat fent un cert seguiment de la qüestió de l’aigua en aquest territori. És un cas d’apropiació i control dels recursos i exemplifica la situació colonial que pateix el poble palestí. Un informe redactat per la Fundació Solidaritat UB afirma que l’accés insuficient a l’aigua potable i les deficiències en la xarxa d’abastiment d’aigua i en les infraestructures de sanejament produeixen al món més mortalitat —per les malalties que se’n deriven— que una guerra, però, en canvi, aquesta és una crisi silenciosa i poc mediatitzada que “toleren aquells amb els recursos, la tecnologia i el poder polític per resoldre-la” (Jiménez Luque, 2009: 33).

»El control i l’apropiació dels recursos hídrics i la manca d’inversions en les infraestructures d’abastiment d’aigua i de sanejament en territori palestí esdevenen elements estructurals del colonialisme d’assentament que ha practicat l’Estat d’Israel des de la dècada dels cinquanta i són part del rerefons històric que desemboca en l’actual massacre a Gaza. Podrien ser considerats elements que ajuden a entendre —com assenyalava la relatora— el genocidi com un procés, amb diferents fases i intensitats.

»De fet, des de l’octubre del 2023 el control dels recursos hídrics ha arribat a l’extrem de deixar la població de Gaza pràcticament sense aigua potable. Segons diversos informes, com el de Health Cluster, de l’Organització Mundial de la Salut, i el de l’Agència de les Nacions Unides per a la Població Refugiada de Palestina, només un conducte dels tres que subministren aigua d’Israel a Palestina (encara que tots tres només aporten el 7% d’aigua potable) està funcionant en un 47% del total de la seva capacitat, mentre que els altres dos estan fora de servei; dues de les tres principals dessaladores funcionen parcialment, mentre que una està inactiva; únicament el 17% dels pous d’aigua subterrània estan operatius, ja que trenta-nou han estat destruïts i noranta-tres estan malmesos de forma greu o moderada; des del novembre del 2023 els municipis no tenen capacitat per analitzar la qualitat de l’aigua ni combustible per gestionar els residus sòlids.

»Tot això està generant la proliferació de malalties diarreiques, dèrmiques i hepatitis A, associades a la manca d’aigua potable i de sanejament entre la població de la Franja de Gaza. Alhora, els danys en les infraestructures sanitàries minven la capacitat per diagnosticar i tractar els brots i dificulten informar-ne i conèixer l’abast del seu impacte sobre la salut humana.

»El 19 d’octubre de 2023 un grup d’experts membres de l’organisme anomenat Procediments Especials de les Nacions Unides, que s’encarrega d’informar i assessorar sobre els drets humans des d’una perspectiva temàtica o de país, alertaven que els talls en el subministrament d’aigua, aliments o electricitat que pateix la població de la Franja de Gaza per part d’Israel podien ser considerats un crim de guerra i esdevenir un delicte de genocidi. I recordaven que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha condemnat reiteradament l’ús de la inanició de civils com a mètode de guerra. També explicitaven que la denegació d’ajuda humanitària i la privació als civils dels objectes necessaris per sobreviure són una violació del dret internacional humanitari i penal.»