Del 20 al 29 de setembre, el passeig de Lluís Companys acull la 41a edició de la Setmana del Llibre en Català. Edicions UB hi presenta les novetats en física, filosofia, literatura, teatre, filosofia i poesia, a més d’una selecció del fons editorial.

El darrer títol de la col·lecció de divulgació científica Catàlisi és Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica, de Pere Serra Coromina. Fent una crònica dels protagonistes dels descobriments més rellevants en aquest àmbit de la física, el llibre narra l’evolució en els coneixements de l’espectre electromagnètic, la realitat intangible que s’estén des de les ones de ràdio fins als raigs gamma i de la qual només veiem una ínfima part: la llum visible. I és que tot va començar l’any 1666, quan un jove estudiant anglès va demostrar que la llum blanca del Sol contenia tots els colors de l’arc iris. Pere Serra Coromina signarà exemplars de l’obra el dissabte 21, a les 12 h, a l’estand d’Edicions UB.

La col·lecció Filosofia UB està de celebració. Per una banda, presenta Filosofia política. Una introducció, una obra coral editada per Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet, que, amb enfocament interpretatiu i voluntat pedagògica alhora, convida a repensar les pròpies opinions i a participar en el debat sobre la millor manera de construir una societat més justa i lliure. Els coeditors signaran el llibre el dimecres 25 de setembre, a les 18.30 h, a l’estand de l’editorial. Per altra banda, el mateix dia 25, a les 17 h, l’escenari 1 de la Setmana del Llibre en Català acollirà un acte dedicat a la traducció d’obres filosòfiques en què es parlarà de la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, traduïda al català per primera vegada i publicada dins la Sèrie Magna de la col·lecció.

Parlant de traduccions, les grecollatines han ocupat, al llarg dels segles, un lloc destacat en la recerca sobre la influència dels clàssics en la literatura catalana. Hem publicat Les traduccions catalanes dels clàssics, amb edició a cura de Jordi Malé, que aborda l’estudi d’algunes de les versions catalanes d’autors grecs i llatins des del segle XIV fins a l’actualitat. Hi predominen les publicades al segle XX arran del gran impuls que va significar la Fundació Bernat Metge per a la difusió dels clàssics entre el públic català, a més del seu paper cabdal en l’enriquiment i la consolidació de la nostra llengua. El llibre és el sisè volum de la col·lecció de l’Aula Carles Riba.

Celebrem que la Història de les Arts Escèniques Catalanes ja té el segon volum: Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich, que presenta una síntesi de l’activitat teatral i espectacular desenvolupada al llarg de l’edat moderna a les terres de parla catalana. L’obra es proposa superar el desconeixement que hi ha hagut sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic.

Pel que fa a la poesia, la col·lecció ReVersos es consolida amb un segon títol: Tothora fos encís / Desolvidar, de Francesc Parcerisas i Aurora Luque, que ofereix una tria personal tant de versos ja publicats com d’inèdits. L’edició, capiculada, inclou un «Llindar» a càrrec de Noemí Montetes-Mairal y Laburta, directora de la col·lecció, en què reflexiona sobre les poètiques de tots dos autors a partir de la relació entre la paraula i la imatge, l’anàlisi i la intuïció, l’instant precís i el temps detingut. Considera ambdós poetes mestres en el tractament d’aquestes dicotomies i descriu el volum com «una doble i singular invitació lírica al miracle quotidià de l’existència, el miracle d’anar, com Ícar, a l’encontre de la llum».

La Setmana del Llibre en Català és el marc perfecte per al lliurament dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, que enguany ha reconegut Filòsofes de la contemporaneïtat (millor llibre d’arts i d’humanitats), de Núria Sara Miras Boronat; El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global (millor llibre de ciències socials), d’Antoni Segura i Mas, i Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura (millor llibre de ciència i tecnologia), de Jordi Casanova i Roca. L’acte en què conversaran els autors de les obres premiades tindrà lloc el dilluns 23 de setembre, a les 11.15 h, a l’escenari 1.

En una edició capiculada, el doble poemari Tothora fos encís / Desolvidar reuneix versos de dos autors essencials de les poesies catalana i castellana contemporànies: Francesc Parcerisas i Aurora Luque.

Els reculls Tothora fos encís, de Francesc Parcerisas, i Desolvidar, d’Aurora Luque, són el resultat d’una tria personal feta pels poetes, tant de versos ja publicats com d’inèdits. El llibre en què s’apleguen s’obre amb un «Llindar» a càrrec de Noemí Montetes-Mairal y Laburta, directora de la col·lecció de poesia ReVersos, en què reflexiona sobre les poètiques de tots dos autors a partir de la relació entre la paraula i la imatge, l’anàlisi i la intuïció, l’instant precís i el temps detingut. Considera ambdós poetes mestres en el tractament d’aquestes dicotomies i descriu el volum com «una doble i singular invitació lírica al miracle quotidià de l’existència, el miracle d’anar, com Ícar (símbol del poeta que no es rendeix, que aspira a elevar-se més i més), a l’encontre de la llum».  
 
Després de publicar L’ombra desigual / Partes del fuego, de Susanna Rafart i Lorenzo Oliván, respectivament, amb aquest segon títol Edicions UB consolida la col·lecció ReVersos, vinculada a l’Aula Poètica de la Universitat de Barcelona. En cada volum capiculat s’hi reuneixen dues veus poètiques indiscutibles de les literatures castellana i catalana actuals. En enllaçar l’obra i les poètiques de dos autors afins els seus versos creen una nova veu. La selecció de cada poemari està precedida per un text on l’autor reflexiona sobre la seva concepció de la poesia.

Francesc Parcerisas (Begues, 1944) és poeta, traductor i crític. Ha estat professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha rebut els premis Carles Riba (1966), Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015) i Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2018). Ha publicat poesia, assaig i traduccions de l’anglès, el francès i l’italià. La seva poesia fins al 1983 s’aplega al volum Triomf del present i l’últim poemari que ha publicat és Branquillons (2023). És autor dels dietaris La primavera a Pequín (2013, premi Llibreter), Un estiu (2018) i La tardor em sobta (2022), així com d’articles i llibres sobre traducció.

Aurora Luque (Almeria, 1962), doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca, és poeta i traductora. Entre els seus poemaris destaquen Las sirenas de abajo (1982-2022) (2023), Un número finito de veranos (Premio Nacional 2022), Carpe amorem (2021), Gavieras (2020, premi Loewe), Personal & político (2015), La siesta de Epicuro (2008) i Problemas de doblaje (accèssit al Premio Adonáis 1990). Ha traduït al castellà poesia grega antiga (Poemas y testimonios de Safo, Grecorromanas, Aquel vivir del mar i Los dados de Eros), Catul, Renée Vivien, Louise Labé, S. W. Schwartz i Anne Carson. Ha estudiat i editat la dramaturga i poeta M. Rosa de Gálvez.

Filosofia política. Una introducció, amb edició a cura de Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet, convida a repensar les pròpies opinions i a participar en el debat sobre la millor manera de construir una societat més justa i lliure.

Què caracteritza el bon govern i com es pot assolir? Quins principis han de guiar la convivència? Quins sistemes polítics es poden considerar justos o legítims? Del liberalisme al comunitarisme o al republicanisme, del feminisme a la teoria crítica, aquest llibre il·lumina els camins que han forjat els grans noms de la filosofia política contemporània, n’analitza els principals corrents de pensament i explora qüestions polèmiques que ens afecten avui dia, com ara la diversitat religiosa, cultural i lingüística, els drets dels animals o la moralitat de les fronteres. En definitiva, mostra com aquestes nocions teòriques fonamenten decisions polítiques que tenen un impacte real en la nostra vida quotidiana.

Filosofia política. Una introducció, amb un enfocament interpretatiu i una voluntat pedagògica alhora, es divideix en dues parts: la primera ofereix una aproximació a les principals tradicions de pensament polític i social, i la segona aprofundeix en els dilemes i els problemes que afronta el món contemporani. Una vintena d’autors vinculats a diverses universitats del domini lingüístic català han fet aportacions en aquesta obra que tracta qüestions fonamentals per a l’organització social: des de l’utilitarisme, el socialisme, el nacionalisme i l’ecologisme en la primera part, fins a la universalitat dels drets humans, la moralitat de les secessions, la immigració, la propietat privada i la perspectiva de gènere en les polítiques públiques en la segona.

Aquest volum és la novetat de la col·lecció Filosofia UB, dirigida per Josep Monserrat, en la qual es publiquen assaigs filosòfics originals d’autors contemporanis. Alguns dels últims títols són Filòsofes de la contemporaneïtat (3a ed.), de Núria Sara Miras Boronat; A propòsit de Hannah Arendt, d’Anna Masó, amb introducció i edició a cura de Stefania Fantauzzi, i El món moral. Primera sèrie d’assaigs morals (1936-1939), d’Alexandre Galí, editat per Josep Monserrat. Dins de la mateixa col·lecció, la Sèrie Magna ofereix clàssics de la filosofia universal traduïts al català. El darrer títol publicat és la Crítica de la raó pura, d’Immanuel Kant, amb traducció i notes de Miquel Montserrat Capella.

Sergi Morales-Gálvez (ed.), doctor en Filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, és professor a la Universitat de València. Ha estat investigador Marie Sklodowska-Curie a la Universitat de Limerick i investigador visitant a la Universitat Pompeu Fabra i a les universitats de Princeton i Augsburg. Els seus interessos se centren en qüestions de justícia lingüística i diversitat cultural. 

Elvira Riera-Gil (ed.) és doctora en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Direcció Pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Especialista en política lingüística, ha exercit diverses responsabilitats en aquest àmbit a la Generalitat de Catalunya i ha publicat treballs de recerca i de divulgació. 

Lluís Pérez-Lozano (ed.) és doctor en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra i exerceix la docència en aquesta mateixa universitat. Ha estudiat el republicanisme democràtic com a tradició de pensament i la seva aplicació a diferents reptes de les democràcies contemporànies. 

Marc Sanjaume-Calvet (ed.) és professor de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigador postdoctoral a la Universitat del Quebec a Montreal i investigador visitant a les universitats de Laval i Edimburg. Ha treballat en qüestions de federalisme, nacionalisme i conflictes territorials.

Aquest mes us oferim un tast de Periodismo y democracia en la era de las emociones, de Josep Carles Rius. El llibre analitza diversos esdeveniments recents que han generat grans onades emocionals i reivindica la necessitat d’un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans. Reproduïm un fragment del capítol «Clickbait, todo por la audiencia» que descriu les característiques d’aquesta tècnica.

«A partir de diferentes estudios académicos sobre el clickbait, podemos concretar algunas de las estrategias que implica. Destacamos siete:

»Sensacionalismo. Es la aplicación de las estrategias que ha utilizado el sensacionalismo informativo desde su origen, en el siglo XIX. Desde el punto de vista de la forma, parte del uso de un lenguaje emocional: abuso de los adverbios antepuestos (más, muy...); adjetivos que intensifican la fuerza de una noticia; el uso de exclamaciones, puntos suspensivos, juegos de palabras, neologismos (abuso del elemento compositivo “super-”)… Desde el punto de vista del fondo, el sensacionalismo trivializa temas complejos, promoviendo el valor del impacto emocional, como han practicado tradicionalmente los tabloides (el nombre procede de los periódicos sensacionalistas británicos, que tienen un formato más pequeño respecto a los diarios serios). En definitiva, es recurrir a la exageración y al entretenimiento, por encima de los elementos de calidad del periodismo, resumidos en cinco pilares: relevancia, exhaustividad, diversidad, imparcialidad y precisión.

»Ambigüedad. Una de las normas básicas del periodismo, la que se enseña en la universidad, es la exigencia de precisión y claridad a la hora de redactar los titulares de las noticias. Pues bien, el clickbait propone todo lo contrario: la ambigüedad, la falta de concreción, para sembrar dudas en el lector que estimulen su curiosidad. Y lo que es más grave, esta ambigüedad puede que no solo responda a una técnica de clickbait, sino que además esconda lo que solo es una noticia sin confirmar, un rumor o una especulación. Tampoco contribuye a la claridad el abuso en el empleo de refranes, frases hechas, expresiones populares o referencias a películas y libros conocidos, creando metáforas y comparaciones que convierten el titular en una fórmula para divertir y no para informar.

»Interrogantes. En lugar de dar la noticia en un titular, como es el deber de un periodista, el clickbait propone un interrogante. Si el lector quiere saber la respuesta, resolver el misterio, deberá destinar parte de su precioso tiempo a intentar averiguar la respuesta que, a menudo, tardará en llegar o, incluso, no aparecerá. Pero el objetivo del medio de comunicación ya está conseguido: atraer la atención. Con titulares, a menudo planteados en términos coloquiales.

»Información incompleta. El único objetivo es despertar la curiosidad del lector hurtándole una parte fundamental de la información. “Se produce —afirma Dígitos— una sensación de inquietud y malestar que solo se alivia obteniendo los datos para suplir esa privación. Eso funcionaría como un imperativo de acción en el lector. Así, se comprueba cómo los titulares del clickbait a menudo omiten el dato principal de la información y obligan a acceder al vínculo para averiguarlo” (Bravo Araujo, Serrano-Puche, Novoa Jaso 2021). Una variante de esta técnica está en el abuso de listados en los titulares.

»Reiteración. Cuando un medio detecta que uno de sus contenidos tiene posibilidades de convertirse en viral, y alcanzar así a una gran audiencia, lo que hace es reiterar su publicación en las redes. En muchos casos se trata de noticias anecdóticas, menores, frívolas, intrascendentes, pero que resultan atractivas a la audiencia. En otros casos, su potencial viral puede residir en el morbo que despiertan. El hecho es que este tipo de noticias irrumpen de forma reiterada en el universo informativo y contribuyen a saturar la capacidad de atención de los usuarios de las redes, y, en definitiva, a sumergir en la sobreinformación aquellos contenidos realmente trascendentes.

»Uso del imperativo. También es una técnica de clickbait utilizar el imperativo en los titulares. Es como una instrucción, una orden que el medio da a sus lectores. Expresiones apelativas que reclaman una reacción inmediata por parte del lector. El medio utiliza vocativos o el modo imperativo como forma de instrucción. Este tipo de mensaje busca la interacción con el receptor solicitando una acción inmediata: clicar sobre la información. En este ámbito, podemos hablar también del abuso de expresiones apelativas dirigidas directamente al lector (“Te contamos todo lo que debes saber sobre...”).

»Nominalización. El titular de una noticia, enseñan en las facultades de Periodismo, debe tener sujeto, verbo y complementos. Pero en el clickbait a menudo se recurre a titulares donde se nominaliza el verbo con el objetivo de llamar la atención del lector a través del efecto sorpresa. Es decir, el titular no tiene ningún verbo conjugado, no incluye ninguna acción relacionada con el tema sobre el que se trata. Por ejemplo, tenemos los titulares que van ligados a la preposición “para” (“Trucos, consejos, ideas para...”), o a sintagmas nominales en oraciones subordinadas con “que” (“Cinco señales que alertan de...”) o encadenados con sintagmas preposicionales (“Los últimos...”, “Los primeros...”).»