Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Febrer
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2022
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

«El ciutadà anònim contribueix a modelar una manera particular d’experimentar la ciutat.»
«El ciutadà anònim contribueix a modelar una manera particular d’experimentar la ciutat.»

Entrevistem Sonsoles Hernández Barbosa i Irene Gras Valero, coeditores de La sensibilidad de la metrópolis moderna. Imaginarios estéticos y espectáculos visuales, l’últim títol de la col·lecció Singularitats, que analitza la configuració de la metròpolis moderna, les seves transformacions de caràcter econòmic i social, i la cultura visual que va generar aquest nou model urbà, amb maneres de mirar i sentir desconegudes fins aleshores.

Com es converteix la ciutat en l’epicentre de les qüestions que defineixen la vida moderna, segons exposeu a La sensibilidad de la metrópolis moderna?
SHB. Al llibre s’aborden qüestions com ara el progrés tecnològic, els mitjans de transport i l’activitat industrial de la ciutat, a més de l’aparença de l’urbs de finals del segle XIX i principis del XX. Bona part de les ciutats occidentals van experimentar aleshores transformacions cardinals de les quals deriven les metròpolis actuals, particularment per mitjà dels eixamples i les noves arquitectures que s’hi van construir. Així, la ciutat va aglutinar problemes originats per aquests canvis, que tenien a veure amb la democratització de la cultura i l’espectacularització urbana, però també amb el creixement desmesurat i les desigualtats socials. Alguns dels textos mostren que aquests processos de transformació no es van produir únicament des de dalt, des de les elits de poder, i revelen el protagonisme que adquireix el ciutadà del carrer a l’hora de fixar com s’havia de viure i recordar en el futur la metròpolis. En altres paraules, com, des de l’anonimat, contribueix a modelar una manera particular d’experimentar la ciutat.

Per què, per comprendre la ciutat, cal aproximar-s’hi des de diferents enfocaments? 
IGV. Intentem apropar-nos a la ciutat tenint en compte els imaginaris que genera la metròpolis. Aquests imaginaris, de caràcter simbòlic, es configuren des de diferents àmbits: l’art, la literatura, el cinema, la fotografia, l’estètica, la percepció sensorial, els mitjans de comunicació, etc. Cadascun té les seves particularitats, tal com exposen els textos, però cal relacionar-los entre si a partir d’una reflexió o d’una mirada global. La nova ciutat, moderna i cosmopolita, suscita diverses interpretacions en transformació constant, que posen de manifest les diferents maneres de comprendre-la, experimentar-la o bé viure-la. Aquestes interpretacions, alhora, contribueixen a compondre la mateixa urbs, en un procés continu de retroalimentació. En general, s’aspira a captar l’instant, les impressions efímeres i fugaces de la vida ciutadana, que es plasmen en diferents formats. Els espectacles visuals, els mitjans i el cinema, a més a més, ens ofereixen imatges en moviment, fet que mostra a la perfecció el dinamisme propi de la ciutat. 

En la primera part del llibre, «Imaginarios urbanos», s’aplica una mirada calidoscòpica. Què aporta a la visió de la ciutat? 
IGV. Transitant entre els diferents imaginaris suscitats per la metròpolis, podem aprofundir, en el contingut de l’obra, les diverses mirades que la componen. Per això es tracta d’una visió calidoscòpica: perquè la mateixa ciutat origina múltiples interpretacions i percepcions. Així, per exemple, la visió d’una metròpolis esplendorosa —i espectacular—, que reflecteix els avenços tecnològics i el desenvolupament econòmic i social, coexisteix amb una altra de molt més crítica, que s’endinsa en els aspectes més sòrdids, ocults i negatius, per tal de denunciar les desigualtats socials, les addiccions, la degradació moral, etc., i alhora recrear-s’hi. Tot depèn, per tant, del focus on fixem la nostra mirada, d’allò que vulguem emfatitzar, i des d’on ho fem, és a dir, des de quin tipus de sensibilitat. 

En la segona part del llibre, «La ciudad espectacular: arquitecturas, imágenes y dispositivos ópticos», es parla sobre la dimensió espectacular de la metròpolis. Què significa, això? 
SHB. La dimensió espectacular de la ciutat fa referència a la concepció de la metròpolis com a espectacle urbà que neix amb la modernitat. Així, l’urbs meravella tant els seus habitants com les persones que la visiten. Els ciutadans viuen el dia a dia com a espectadors del que s’esdevé a l’escenari urbà, com ha posat de manifest la historiadora de la cultura visual Vanessa Schwartz, fins al punt que vida moderna i espectacle van de bracet. Potser l’exemple més destacat de tot això són les exposicions universals. Els textos del segon bloc del llibre tenen com a fil conductor la ciutat espectacular, a través dels casos de París, Barcelona i Berlín, ciutats en què les exposicions van adquirir un protagonisme específic. El volum adopta d’aquesta manera un enfocament transnacional, per mostrar problemes transversals que van afectar les urbs a mesura que es van anar incorporant a les dinàmiques de la modernitat.

Finalment, ens podríeu avançar en quins projectes esteu treballant?
SHB. Totes dues continuem treballant sobre la ciutat, perquè estem ocupades en un projecte d’R+D sobre l’art i els seus reversos a la ciutat del període entre els segles XIX i XX. En el meu cas, publicaré abans de l’estiu un llibre sobre la instrumentalització dels sentits en els orígens de la cultura de masses, que es titularà Vidas excitadas. Sensorialidad y capitalismo en la cultura moderna. Per mitjà de temes com ara els grans magatzems, els parcs d’atraccions, la publicitat i les joguines d’entreteniment domèstic, argumento com al segle XIX es crea una cultura adreçada als sentits que implica elements tant d’alliberament com de control de l’individu, i que ens situa en el naixement d’unes dinàmiques en què encara estem immersos.
IGV. Personalment, estic treballant en el tema dels universos simbòlics que componen els interiors de les cases-museus-tallers d’artistes, com és el cas de l’habitatge-estudi on Apel·les Mestres va viure reclòs durant molts anys. Ho faig des d’un enfocament, també disciplinari, que interrelaciona la imatge literària, la fotogràfica i la imatge en moviment que ens ofereix el cinema. Així mateix, m’he endinsat en la mirada sobre la ciutat que ens proporciona l’artista modernista Lluís Bonnín, a través de les seves il·lustracions en la premsa de l’època. Aquestes recerques es publicaran més endavant. 

 




Joaquim Garriga i Riera, l’essència de l’art
Joaquim Garriga i Riera, l’essència de l’art

L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Rieraeditat per Joan Bosch Ballbona, conté un recull d’articles que ressegueixen els àmbits d’estudi del mestre i amic, centrats especialment en el Renaixement a Catalunya. 

Aquest volum constitueix l’homenatge més actual a la figura de Joaquim Garriga i Riera, traspassat l’any 2018. Tal com afirma l’editor del llibre, Joan Bosch Ballbona, «són ofrenes d’amigues i amics pertanyents a diferents generacions i institucions» que, en algun moment, han tingut el mestre com a company en departaments universitaris o en institucions que va freqüentar al llarg de la seva carrera. Es tracta no només d’una garbellada històrica i erudita de treballs sobre el període al qual Garriga i Riera dedicà anys i anys d’estudi, sinó també d’un feix de records dels seus autors.

Cada contribució és una peça íntima del calidoscopi del mestre i una oportunitat única de llegir els historiadors de l’art més rellevants d’aquesta disciplina a Catalunya: Rosa Alcoy, Manuel Arias Martínez, Xavier Barral i Altet, Bonaventura Bassegoda, Joan Bellsolell Martínez, Carmen Berlabé, Pere Beseran i Ramon, Joan Bosch Ballbona, Marià Carbonell i Buades, Rafael Cornudella, Lino Cabezas Gelabert, Marisa Dalai Emiliani, Francesc Fontbona, Mireia Freixa, Vicenç Furió, Rodolfo Galdeano Carretero, Maria Garganté Llanes, Milagros Guardia, Núria Llorens Moreno, Inmaculada López Vílchez, Immaculada Lorés i Otzet, Julien Lugand, Carles Mancho, Magda Mària, Fernando Marías, Francesc Miralpeix Vilamala, Carmen Morte García, Joaquim Nadal Farreras, M. Rosa Terés, Joan Ramon Triadó, Vítor Serrão, Rosa Maria Subirana Rebull, Pilar Vélez, Teresa Vicens i Soler, i Joan Yeguas Gassó.

Joaquim Garriga i Riera va ser professor al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, fins al 1996, i al Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, on va esdevenir catedràtic emèrit i va obtenir la Distinció a la Qualitat de la Pràctica Docent. Es va especialitzar en l’art del Renaixement i, més en concret, en el tema de la dolce prospettiva. Va ser responsable, juntament amb Mireia Freixa i Joaquín Yarza, de Renacimiento en Europa (1993), un volum que és encara avui dia vaixell insígnia d’aquests estudis. En l’àmbit català, va destacar en la recerca i la valoració de l’art de l’època del Renaixement a Catalunya. Gràcies als seus treballs i les seves classes, va aconseguir desfer la visió estigmàtica de la Decadència com a període poc fèrtil de nombroses disciplines artístiques. 

L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera és el darrer títol de la col·lecció Memoria Artium, un projecte coeditat per diferents universitats i museus que té com a objectiu oferir llibres basats en investigacions originals, amb caràcter de monografia, escrits per professionals rigorosos, sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat per la història de l’art del nostre país. Altres títols d’aquesta col·lecció són La Societat Artística i Literària de Catalunya, 1897-1935, d’Esther Alsina Galofré (2021); Sant Climent de Taüll i la vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés (2020, Premi Joan Lluís Vives a la millor coedició 2021), i Miquel Mai. Col·leccionisme artístic i bibliòfil a la Barcelona del cinc-cents, de Joan Bellsolell Martínez (2019).

Joan Bosch Ballbona és professor d’Història de l’Art a la Universitat de Girona, i també ha estat professor visitant a les universitats de Sàsser i Càller. El seu àmbit d’estudi és l’art dels segles XVI i XVII a Catalunya, amb una atenció especial a la redescoberta d’alguns dels autors més significatius d’aquell període i a la recepció a Catalunya de les influències internacionals. Ha publicat llibres sobre Agustí Pujol i la retaulística del Bages durant el segle XVII; ha escrit articles sobre Pere Nunyes, Joan Baptista Toscano i Antoni Rovira, i ha comissariat les exposicions «De Flandes a Itàlia» (juntament amb Joaquim Garriga), «Llums del Barroc» i «Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya».



Una nova mirada a les relacions entre japonesos i europeus al Japó dels samurais
Una nova mirada a les relacions entre japonesos i europeus al Japó dels samurais

Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái, de Jonathan López-Vera, relata els contactes entre el líder dels samurais Toyotomi Hideyoshi i els portuguesos i castellans al Japó de finals del segle XVI.

Aquesta obra estudia el tracte entre el govern del líder que va unificar el Japó, Toyotomi Hideyoshi, i els portuguesos i castellans durant el període comprès entre 1587 i 1598. Amb els primers, la relació es va establir principalment gràcies a la missió jesuïta, present al país des de 1549 i dirigida per Alessandro Valignano, mentre que amb els castellans, a través del govern de la base de les Filipines, es van dur a terme un seguit d’ambaixades diplomàtiques en què també van exercir un paper decisiu els ordes religiosos, especialment els franciscans. 

Més enllà de la visió eurocèntrica tradicional, segons la qual els europeus van ser agents actius, l’autor de Toyotomi Hideyoshi y los europeos presenta aquesta època d’intercanvis com una més de la història del Japó: afectada per les seves pròpies dinàmiques, constitueix una de les etapes més turbulentes conegudes fins aleshores al país.

El cas de Hideyoshi és únic a la història del Japó. Fill d’un pagès, va començar al clan Oda fent les tasques menys qualificades i va anar ascendint fins a convertir-se en el líder d’aquest clan. A partir d’aquí, va culminar amb èxit el procés d’unificació del Japó en menys de deu anys, després de la mort de Nobunaga. Quan ho va aconseguir —o fins i tot abans, ja que anava posant en pràctica les seves polítiques als diferents territoris a mesura que els conqueria—, el seu objectiu principal va ser disposar l’estabilitat política i social per convertir la situació, acabada d’instituir, en un statu quo permanent.

Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái és el quart títol de la col·lecció Transferències 1400-1800, codirigida per Joan-Lluís Palos i Joan-Pau Rubiés, que té el propòsit d’estudiar els diversos escenaris i protagonistes dels intercanvis generats per l’emergència dels dos grans imperis ibèrics, així com el seu abast i el profund impacte que van suposar en la creació del món modern. Els tres primers volums de la col·lecció són Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte i Joan-Lluís Palos (2018); El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, de Diego Sola, coeditat amb l’Institut Confuci (2018), i El Códice Boxer. Etnografía colonial e hibridismo cultural en las islas Filipinas, editat per Manel Ollé i Joan-Pau Rubiés (2019).

Jonathan López-Vera és doctor en Història Japonesa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Història del Món per aquesta mateixa universitat i graduat en Estudis d’Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit classes a la UPF i a la Universitat de Barcelona, i ha participat en congressos a Espanya, el Japó, Panamà, Cuba, França i Romania. El 2016 va publicar Historia de los samuráis, traduït a l’anglès el 2020 com A History of the Samurai. Actualment exerceix de professor a la UPF, és autor del web www.historiajaponesa.com i coedita la revista Asiadémica. Trobareu més informació a: www.jonathanlopezvera.com.



Agenda
<strong>Byron</strong>

02/02

Dimecres 2 de febrer, a les 19 h

Presentació del número 4 de Compàs d’amalgama.
Ubicació Byron
Carrer de Casanova, 32. Barcelona
<strong>Laie</strong>

09/02

Dimecres 9 de febrer, a les 19 h

Presentació de Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Enric Sullà, col·lecció Figura.
Ubicació Laie
Carrer de Pau Claris, 85. Barcelona
<strong>Altaïr</strong>

10/02

Dijous 10 de febrer, a les 18:30 h

Presentació de Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar, de Santiago Tejedor, col·lecció Periodismo Activo.
Ubicació Altaïr
Gran Via de les Corts Catalanes, 616. Barcelona
<strong>Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</strong>

16/02

Dimecres 16 de febrer, a les 19 h

Presentació de L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera, amb edició a cura de Joan Bosch Ballbona, col·lecció Memoria Artium.
Ubicació Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Edifici Llotja
Passeig d’Isabel II, 1. Barcelona
<strong>Central del Raval</strong>

03/03

Dijous 3 de març, a les 19 h

Presentació de La sensibilidad de la metrópolis moderna, amb edició a cura de Sonsoles Hernández Barbosa i Irene Gras Valero, col·lecció Singularitats.
Ubicació Central del Raval
Elisabets, 6. Barcelona
<strong>Haiku</strong>

05/03

Dissabte 5 de març, a les 11:30 h

Presentació de Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái, de Jonathan López-Vera, col·lecció Transferències 1400-1800.
Ubicació Haiku
Montseny, 7. Barcelona
Premsa
«Ofereix un conglomerat d’estudis i mirades inèdites a escriptors catalans del segle XX.» El comparatisme en els escriptors catalans, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás, ressenyat al Blog de l’Escola de Llibreria.
 

«Con la llegada de la innovación abierta se incorpora otro parámetro que es la comercialización.» La innovación en la gestión de la cultura, amb edició a cura de Lluís Bonet i Manel González-Piñero, ressenyat a La Vanguardia.
 

«Identifica el momento en el que cuaja la noción de patrimonio nacional.» Ciencia y política, de Francisco Gracia Alonso, ressenyat a «Babelia» d’El País.
 

«Sin cuerpo no hay educación.» Pedagogías sensibles. Sabores y saberes del cuerpo y la educación, de Jordi Planella, ressenyat a Bordón. Revista de Pedagogía.
 

«La memòria ens permet recuperar la figura d'una de les personalitats més reconegudes en el complex teixit anarquista ibèric.» Mi vida, de Federico Urales, amb edició a cura de Teresa Abelló i Ginés Puente, ressenyat a Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
 

«Els va unir la Bíblia, ja que en Cambó sentia molt interès pel text i Ubach era l’expert en estudis bíblics.» Lletres bíbliques, amb edició a cura de Jordi Vidal, ressenyat a Regió 7.
 

«L’autora captiva els lectors i els endinsa en el món de la impremta i l’edició de la primera part del segle XIX des de la perspectiva d’una dona.» Eulàlia Ferrer, editora y librera, de Marta Ortega, ressenyat al Blog de l’Escola de Llibreria.
 

Flamenca, amb traducció, pròleg i notes a cura d’Anton M. Espadaler, citat a El País.
 

Colonia Ulpia Traiana(Xanten) y el Mediterráneo. El comercio de alimentos, de J. Remesal Rodríguez, ressenyat a Germania.
 

«El viaje al otro está rodeado casi siempre de un continuo debate: hasta dónde llegar.» Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar, de Santiago Tejedor, ressenyat a 5W.