Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Maig
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2021
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

«L’art sempre ha estat un mitjà d’expressió i d’acció potent i imparable.»
«L’art sempre ha estat un mitjà d’expressió i d’acció potent i imparable.»

Entrevistem Glòria Bordons, Lis Costa i Eva Figueras, professores de la Universitat de Barcelona i editores de Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny, una obra col·lectiva en la qual es revisen els estudis elaborats sobre l’obra de Brossa i es proposen noves lectures del poeta. 

El llibre inclou al títol «Els arbres varien segons el terreny». Què voleu suggerir, amb aquest vers?
El vers «els arbres varien segons el terreny» està extret del poema «Les arrels», del llibre Em va fer Joan Brossa (1950), fruit de les seves converses amb el poeta brasiler João Cabral de Melo Neto. Es tracta d’un poema de caràcter molt descriptiu que parteix del que no es veu —les arrels— però que és absolutament necessari perquè els arbres creixin i formin boscos. Si vam triar aquest poema és perquè conté d’alguna manera tots els conceptes que volíem subratllar al II Simposi Internacional Joan Brossa, que és l’origen d’aquest llibre. D’una banda, volíem incidir en el fet que la recerca sobre un autor s’alimenta per força del que se n’ha dit prèviament, i que el poeta s’alimenta del seu entorn, com els arbres s’alimenten de l’aigua, la terra i la llum. D’altra banda, igual que els arbres varien segons el terreny, els crítics o els creadors no són mai iguals, perquè els terrenys que els han format han estat diferents. Per això, cada obra pot tenir múltiples lectures i cada persona que s’acosta de nou a una creació, des de temps, llocs i circumstàncies diverses, en farà una nova lectura. 

L’estructura del llibre presenta una aproximació transversal al conjunt de l’obra de Joan Brossa des de tres perspectives diferents: Brossa en relació amb el món cultural del seu moment, com s’ha llegit i es llegeix Brossa i com es crea a partir de Brossa. Són tres eixos que s’allunyen de la clàssica divisió en art, literatura i teatre. Què us va portar a trencar amb aquest plantejament més tradicional? 
El propòsit principal del II Simposi Internacional Joan Brossa: «Els arbres varien segons el terreny» era revisar els estudis elaborats sobre l’obra de Brossa i impulsar-ne noves lectures, tenint en compte que ja havien transcorregut més de vint anys des de la mort del poeta i divuit des del I Simposi Internacional. Calia donar la paraula, doncs, a les persones que l’havien llegit i estudiat sense conèixer-lo personalment, i alhora partir de l’abundant bibliografia produïda durant els darrers vint anys. Però també calia donar veu als creadors que van aprendre moltes coses de Brossa, perquè la seva visió ultrapassa les barreres acadèmiques i ens porta més enllà. N’és un gran exemple el text de Perejaume, que deixà bocabadat l’auditori. 

Els tres eixos transversals amb què ens vam plantejar aproximar-nos al conjunt de la seva obra trenquen amb la divisió tradicional entre paraula, imatge i acció, i al Simposi també van trencar amb l’estructura acadèmica més convencional dels congressos, per tal de construir unes noves bases per als estudis sobre Joan Brossa i fer-ne una actualització. N’és una bona mostra la participació de diferents generacions i la presència de creadors procedents de disciplines ben diverses, com ara la poesia, el teatre, l’art sonor i el cinema, a més de professors universitaris.

L’obra de Brossa continua despertant interès i generant noves lectures. Què comparteixen aquestes noves perspectives sobre la seva obra?
Les noves lectures de l’obra brossiana van des d’aspectes històrics, com ara la visió que ha tingut la crítica literària de l’obra de Brossa fins avui dia i la recepció en un moment determinat d’una peça teatral, fins a perspectives totalment inèdites, com ara la relació que va mantenir el poeta amb els diferents corrents literaris amb què va conviure; la relació amb altres poetes i artistes, amb la poesia visual i amb la lexicometria, i les creacions que suscita la seva obra, els esborranys dels seus poemes i les seves declaracions. Però el volum també ens aporta visions diferents, com podria ser l’empremta que un poeta com Brossa ha deixat en creadors de generacions posteriors, com es veu en Enric Casasses i el seu peculiar text «brotant a l’ombra de l’obra de brossa».

Resumint, el que comparteixen totes aquestes lectures és la singularitat i la radicalitat de l’obra brossiana.

Al llarg del volum hi sobrevola una idea: la necessitat d’aprofundir en els arxius. De quina manera els documents ens poden ajudar a reinterpretar les obres d’art, en aquest cas, de Joan Brossa?
Cal dir que el volum que presentem no hauria estat possible sense el Fons Joan Brossa dipositat al MACBA i tota la tasca de catalogació que s’hi ha fet. Això ha permès la indagació dels estudiosos en la correspondència, com es pot veure als textos de Manuel Guerrero i d’Alexandre Bataller, que han encreuat les cartes que tenia Brossa amb les que hi ha guardades en altres arxius. I també ha facilitat la recerca a partir de documents, com s’evidencia als escrits de Jordi Marrugat, Ornela S. Barisone i Fernando Gerheim. Altres autors, com ara Andrea Ruiz i Eduard Escoffet, han consultat l’àmplia bibliografia sobre Brossa que s’ha produït en els darrers anys.

D’altra banda, l’arxiu de Brossa també ha estat una font d’inspiració i de creació per als artistes. En són exemples l’obra teatral Cartografía de una desaparición, del dramaturg francouruguaià Sergio Blanco, i la peça This line is the present, de l’artista estatunidenca Emily Mast; així com el taller de la performer Laia Estruch en què va donar vida sonora a una selecció de manuscrits de l’arxiu personal de Joan Brossa; la instal·lació visual i sonora de Cabosanroque No em va fer Joan Brossa, i els poemes dels artistes nord-americans Emily Mast i Terrence Luke Johnson, que, amb el títol «Abans que el públic aplaudeixi», tanquen el llibre que presentem.

No podríem acabar aquesta entrevista sense demanar-vos per un tema tan actual com és la relació entre l’art i la llibertat d’expressió. L’expressió artística té límits? I si és així, quins són?
L’art sempre ha estat un mitjà d’expressió i d’acció potent i imparable, sense límits, ja que tot el que es pot imaginar es pot crear. Els límits els imposen els responsables de censurar i penar la llibertat d’expressió, la qual cosa malauradament s’ha produït diverses vegades al llarg de la història i encara continua ara. Joan Brossa va ser un creador heterodox que va trencar amb qualsevol etiqueta. Com ell mateix deia, era «inclassificable». Actualment, s’entén més aquesta hibridació i interdisciplinarietat, però si una lliçó ens ha ensenyat el poeta, és la de transgredir les convencions i no aturar-se mai en la recerca constant de la llibertat artística i vital.

Glòria Bordons és catedràtica de Filologia Catalana de la UB, al Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Facultat d’Educació. Especialista en l’obra de Joan Brossa, ha publicat nombrosos treballs, com ara Introducció a la poesia de Joan Brossa (1988), Aprendre amb Joan Brossa (2003), Itineraris brossians (2007), Poemes visuals (2014) i Catálogo razonado de poesia visual (1941-1970), a més de prologar, editar i antologar bona part de l’obra brossiana. Ha promogut i dirigit el web interactiu Els entra-i-surts de Brossa (2002), i també ha estat comissària de diferents exposicions antològiques sobre l’autor que han voltat per l’Amèrica del Sud i Europa. És investigadora principal del grup Poció. Poesia i Educació, i codirectora del projecte «Poéticas liminales en el mundo contemporáneo: creación, formación y compromiso social». És patrona de la Fundació Joan Brossa per expressa voluntat del poeta i actualment n’és la vicepresidenta d’estudis.

Lis Costa és doctora en Filologia Catalana, professora del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la UB i membre del grup de recerca Poció. Poesia i Educació. La seva línia d’investigació principal és la poesia experimental, tema sobre el qual ha publicat nombrosos articles i material audiovisual, com ara el DVD PEVB Poesia en viu a Barcelona (2004) i el triple DVD Proposta 2000-2004. Festival internacional de poesies + polipoesies (2006). Codirigeix Habitual Video Team, un equip videogràfic sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals, com ara el festival de vídeo d’autor FLUX, el festival de vídeo i arts escèniques INFLUX i l’arxiu videogràfic en línia SUMMA de música i poesia experimentals.

Eva Figueras és llicenciada en Belles Arts i en Ciències de l’Educació, i catedràtica de la UB. Les seves línies d’investigació són les diferents vessants de la gràfica (històrica, tècnica i creativa), especialment el llibre art. Els projectes en què s’implica estan relacionats amb la gràfica contemporània i la recerca interdisciplinària entre art i ciència enfocada a promoure accions i compromisos per a un futur més sostenible. Forma part del grup de recerca Poció. Poesia i Educació, codirigeix el projecte «Poéticas liminales en el mundo contemporáneo: creación, formación y compromiso social» i és membre del projecte de cooperació internacional Roots & Seeds XXI. Biodiversity Crisis and Plant Resistance, en què col·laboren Ars Electronica (Àustria), Leonardo/OLATS (França), la Universitat de Barcelona (Espanya) i Quo Artis (Espanya) com a líder.




Publicada la correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach
Publicada la correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach

Lletres bíbliques, amb edició a cura de Jordi Vidal, transcriu les cartes que es van intercanviar Francesc Cambó i Bonaventura Ubach entre 1925 i 1947.

Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947) recull l’epistolari entre Francesc Cambó, un dels polítics catalans més influents del primer terç del segle XX, i Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat destinat a Jerusalem, que posa de manifest una amistat que es va forjar al voltant d’un interès compartit: la Bíblia i les terres de la Sagrada Escriptura. 

El llibre conté 61 cartes conservades a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat i a la Fundació Institut Cambó, que evidencien els tres grans temes que els van unir: els viatges de Cambó a Palestina, els projectes de traducció de la Bíblia al català i l’intent de crear una Escola Catalana d’Arqueologia Oriental. En aquest volum també s’han reproduït sis de les fotografies que s’han conservat d’aquells viatges. Són testimoni d’algunes de les visites que el polític va fer, juntament amb Ubach, al temple de Jerusalem, a les ruïnes de la ciutat fenícia de Biblos i al jaciment de Jericó, entre altres paisatges bíblics.

L’epistolari és introduït per tres capítols en què se n’analitza el context històric. El primer aborda la crisi que va envoltar la traducció de la Bíblia al català impulsada per Cambó, de la qual Ubach va acabar desvinculant-se per encapçalar la que acabaria sent la Bíblia de Montserrat. El segon capítol narra els orígens i els entrebancs del que havia de ser l’Escola Catalana d’Arqueologia Oriental, que per motius polítics i personals no va arribar mai a bon port. El tercer i últim capítol presenta la situació política de Palestina sota el mandat britànic on, amb la caiguda de l’imperi otomà i, sobretot, després de l’Holocaust, la conflictivitat entre britànics, àrabs i jueus anava en augment.

A banda de la passió compartida pels escrits bíblics, les cartes transcrites també inclouen algunes reflexions de Francesc Cambó sobre la política espanyola. A l’empresari i polític català, per exemple, li semblava «sorprenent la millora, en quantitat i qualitat, de la bibliografia catalana des de que els que manen s’han empenyat amb destruir la consciència nacional de Catalunya», fent referència a la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta experiència el va fer creure, ingènuament, que passaria un fet semblant després de la Guerra Civil amb la dictadura de Franco. El 27 de gener de 1939, després que les tropes franquistes entressin a Barcelona, Cambó va escriure a Ubach aquestes paraules: «No trigarà en venir un dia en què a Montserrat es reprengui la vida monacal i la tasca d’alta cultura que venia fent fins ara. No crec que es posi cap dificultat a la publicació d’obres en català».

Francesc Cambó, empresari i polític, va dur a terme una intensa activitat de mecenatge cultural per promoure una alta cultura catalana homologable a la resta de cultures europees. Creador de la Fundació Bernat Metge, encarregada de traduir els clàssics grecollatins al català, va ser un destacat mecenes de la Fundació Bíblica Catalana, dedicada a publicar en català els llibres bíblics, en què inicialment va participar Ubach. 

Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va ser un orientalista i estudiós de la Bíblia. Professor de les llengües de l’Orient bíblic, va contribuir a la creació de les col·leccions arqueològiques del Museu de Montserrat, del qual va ser cofundador. Des de 1929 va endegar la traducció de l’anomenada la Bíblia de Montserrat, després de desvincular-se del projecte de Cambó.

Lletres bíbliques és el darrer títol de Barcino. Monographica Orientalia (BMO), la col·lecció de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un projecte editorial dirigit per Ignasi-Xavier Adiego i Adelina Millet que publica obres dedicades a l’estudi del Pròxim Orient antic, en un sentit ampli, tant dels àmbits de l’arqueologia com de la història o de la filologia, sempre que es distingeixin pel valor científic de les seves aportacions. L’objectiu és promoure la investigació i la divulgació dels resultats en aquest camp del coneixement. La col·lecció ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica, una distinció que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Aquest segell acredita les millors pràctiques en l’edició universitària i reconeix l’excel·lència científica del procés editorial.

Jordi Vidal és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en el Pròxim Orient antic, s’ha dedicat prioritàriament a l’estudi de la guerra durant l’edat del bronze, el seu impacte sobre la població civil, així com a l’estudi dels orígens de l’orientalisme antic a Espanya. Fundador i editor de la revista Historiae, ha escrit llibres com ara Las aldeas de Ugarit (2005), Reinos e imperios de Próximo Oriente (2012) i Diccionario biográfico del orientalismo antiguo en España (2013). Dins la col·lecció BMO ha publicat també Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012) i, com a editor, La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política. Durant els darrers anys s’ha interessat per l’aportació espanyola a l’arqueologia bíblica. Fruit d’aquest interès, n’ha resultat Lletres bíbliques.



La participació d’Edicions UB en fires del llibre i associacions d’editors
La participació d’Edicions UB en fires del llibre i associacions d’editors

L’assistència periòdica a fires nacionals i internacionals del llibre i la pertinença a associacions d’editors són activitats estratègiques del sector editorial. Es tracta d’espais i xarxes de col·laboració que reuneixen molts dels agents implicats en el món del llibre i que són clau per visibilitzar les novetats i el fons editorial, i consolidar el segell propi i les col·leccions.

Són moltes les fires que apleguen el sector del llibre. Edicions UB hi participa de manera directa, o bé representada per alguna de les grans associacions d’editors de què forma part. Tot seguit us fem una selecció dels certàmens als quals assisteix anualment. 

Entre les fires d’àmbit nacional, està present a la Setmana del Llibre en Català, que se celebra anualment a Barcelona; la Fira del Llibre de València; la Feria del Libro de Granada; la Feria del Libro de Madrid; la Plaça del Llibre de València, i a la diada de Sant Jordi. 

A escala internacional, participa a la London Book Fair, la Feria Internacional del Libro de Bogotà, la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, la Feria Internacional del Libro de los Universitarios a Ciutat de Mèxic, el Salón Iberoamericano del Libro Universitario de Medellín, la Feria Internacional del Libro (LIBER) a Madrid i Barcelona, la Frankfurt Book Fair i la Feria Internacional del Libro de Guadalajara.

D’altra banda, la pertinença a associacions i xarxes editorials potencia la sinergia entre diferents agents del món del llibre i permet l’intercanvi de coneixements i catàlegs editorials, fet que incentiva les col·laboracions i les coedicions. Aquestes xarxes, alhora, duen a terme una tasca important de formació i organitzen sessions i seminaris que fomenten l’actualització constant de coneixements dels editors. 

Edicions UB fa part de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (EDITORS.CAT), associació professional que agrupa les editorials dels Països Catalans que publiquen en català i que té com a objectiu difondre tant les obres com la tasca dels editors. També pertany al Gremi d’Editors de Catalunya, que al seu torn està integrat a la Cambra del Llibre de Catalunya i està federat amb la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE). A través de l’FGEE, Edicions UB està connectada a la International Publishers Association (IPA) i a la Federation of European Publishers (FEP), entitats que tenen com a missió defensar i difondre la presència del sector editorial català i estatal als organismes i fires d’àmbit internacional.

Edicions UB participa en la Comissió d’Editors de Llibre Tècnic, Científic i Acadèmic (CECTA), impulsada pel Gremi d’Editors de Catalunya i l’Asociación de Editores de Madrid. Es tracta d’una comissió creada per enfortir línies de treball estratègiques i incorporar nous objectius i horitzons de desenvolupament a través de tallers i seminaris formatius adreçats als seus membres, amb el propòsit de fer de les editorials acadèmiques espanyoles un sector competitiu en l’àmbit internacional. 

Edicions UB pertany a l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català d’àmbit nacional (APPEC), que agrupa els editors de revistes en català d’informació general i especialitzada que es distribueixen i difonen dins de l’àmbit català.

La Xarxa Vives d’Universitats, que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats, compta amb un grup de treball propi que aplega les diferents editorials acadèmiques del domini lingüístic català: promou accions conjuntes així com iniciatives que impulsen la projecció dels catàlegs de cada editorial.

La Xarxa Vives d’Universitats convoca anualment els premis Joan Lluís Vives, amb l’objectiu de difondre la tasca de l’edició universitària en la transferència del coneixement en llengua catalana. Els títols d’Edicions UB que han rebut aquesta distinció són els següents: 150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona, de Santiago Álvarez i Claudi Mans (eds.) (2020); Teatre complet I (1865-1873), de Rossend Arús i Arderiu, amb edició i estudi de Magí Sunyer (2020); Obra completa, de Ramon Vidal de Besalú, amb edició a cura d’Anton M. Espadaler (2019); El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, amb edició a cura de per Carles Mancho (2019), i El naufragi dels records, de Jaume Folch (2019).

La Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) és l’associació de les editorials acadèmiques de les universitats i els centres de recerca espanyols. Té com a objectius promoure la coordinació i la coedició entre els associats, i col·laborar amb organismes internacionals, estatals, autonòmics i locals per difondre i promoure els fons editorials dels associats. 

La UNE convoca anualment els Premis Nacionals d’Edició Universitària, en els quals un jurat independent i de reconegut prestigi, integrat per periodistes i crítics culturals, divulgadors científics, editors independents, escriptors, pensadors i gestors culturals, selecciona els millors llibres publicats per les editorials universitàries espanyoles. Aquests guardons han premiat els títols i col·leccions següents d’Edicions UB: Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga (2020); La ciencia en la literatura. Un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos, de Xavier Duran (2019); la col·lecció Periodismo Activo, dirigida per Roberto Herrscher (2018); Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, de Pelai Pagès i Blanch (2001); El cráneo, de Celestino Barastegui (2000), i Códigos legales de tradición babilónica, de Joaquín Sanmartín (ed.) (2000).

La mateixa associació també atorga, anualment i conjuntament amb l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ). Aquesta distinció es concedeix amb el propòsit de reconèixer l’excel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Fins ara Edicions UB ha rebut quatre Segells de Qualitat, per les col·leccions Instrumenta (2017), Col·lecció de Bioètica (2018), Singularitats (2019) i Barcino. Monographica Orientalia (2020).




<em>El món moral</em>
El món moral

Primera sèrie d’assaigs morals (1936-1939)

Alexandre Galí. Edició a cura de Josep Monserrat

«La visió del principi d’autoritat tan neta i incontrovertible, ha estat enterbolida en els intents de fonamentació de la moral, per la suposició de relativitat dels principis morals. Erasme i Montaigne hi ironitzen en els segles XV i XVI; Pascal, en el segle XVII, s’hi consum d’angoixa i Kant, en el segle XVIII, aixeca damunt d’ella una enorme muntanya de filosofia, i cap d’ells no s’adona que allà on veuen gegants només hi ha molins de vent, que en aquesta relativitat no hi creu ningú, que tots, segurs de la mateixa cosa, és a dir, del caràcter absolut de la moral, perseguim la mateixa afirmació, els uns ingènuament, els altres irritats amb la contradicció i els altres pretenent demostrar per raons necessàries, com deia Llull, el que la ment assoleix sense necessitat de cap raó. Si se’ns diu que els actes dels homes no són perfectament ajustats a cap norma absoluta, nosaltres ho acceptarem i ho acceptarem amb la convicció que pel fet de la discrepància tant se val que se n’apartin molt com poc; aquest fet en si no contradiu ni la possibilitat, ni l’existència d’una norma absoluta. El que no s’explica de cap manera és que la diversitat s’accepti en tots els actes humans i sigui motiu d’escàndol quan aquests actes són considerats des del punt de vista moral. No hi ha res que enterboleixi tant les coses de moral com la psicologia. Comprenem perfectament que en l’ordre físic no hi ha cap home igual, i que n’hi pugui haver fins i tot de molt diferents i de molt esguerrats, però això no ha posat mai en entredit l’existència de l’espècie humana. Ni en els casos d’idiotesa ningú deixa de distingir un home d’un mico. Dins un ordre de fets semblant, tampoc no ens fa vacil·lar sobre les condicions psíquiques de l’home el fet que davant d’un estímul cada home pugui reaccionar i de fet reaccioni d’una manera diferent. Precisament perquè coneixem les condicions psíquiques que caracteritzen l’home, sabem d’una manera perfecta que les reaccions de tipus humà són actes i són pensament. Sempre hi ha la possibilitat que l’acte vagi acompanyat del pensament, com pot ésser pensament sol, i el pensament és molt possible que per vulgar que sigui enclogui sempre judicis de valor, és a dir, judicis en els quals es qualifica l’acte de bo o dolent, de bé o malament, de bonic o lleig. Doncs bé, no s’explica que nosaltres, acceptant el fet que l’home reaccioni diferentment sense que deixi d’ésser home, no sapiguem entendre que el pensament, acte ell mateix o concomitant de l’acte, pugui ésser també diferent. En realitat el que l’home judiqui d’una manera diferent un mateix acte segons les circumstàncies no es deu per res del món a la moral sinó a la psicologia. Aquest fet que de quatre segles ençà se’ns fa passar pels ulls no desfà l’home, perquè ja hem vist que la natura humana no és rígida sinó que es produeix dins un cert marge de diferenciació, però tampoc no desfà la moral, perquè la moral és aliena al canvi; molt al revés, confirma la moral, perquè la moral és el no canvi, és el que hi ha de permanent dins el canvi, és aquella mena d’essència al voltant de la qual tots els canvis es polaritzen.»


Agenda
Virtual

14/05

Divendres 14 de maig a les 12 h

Presentació de Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat, amb edició a cura de Josep Murgades, Neus Nogué i Eloi Bellés, col·lecció Lingüística UB.
En línia.
Ubicació Virtual

Institut d’Estudis Catalans

17/05

Dilluns 17 de maig a les 18 h

Presentació de Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, a cura de Lluís Pons Pujol. Presencialment amb inscripció prèvia o en línia.
Ubicació Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47, Barcelona
Virtual

20/05

Dijous 20 de maig a les 16 h

Presentació d’Alternativas. Mujeres, género e historia, a cura de Mariela Fargas Peñarrocha, col·lecció Género(s). Us hi podeu inscriure aquí.
Ubicació Virtual

Fundació Joan Brossa

25/05

Dimarts 25 de maig a les 18 h

Presentació de Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny, Glòria Bordons, Lis Costa i Eva Figueras (eds.), col·lecció Biblioteca Universitària.
Ubicació Fundació Joan Brossa
Carrer de la Seca, 2, baixos. Barcelona
Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

28/05

Divendres 28 de maig a les 11h

Darrera lliçó del Dr. Josep Murgades a la UB: Esbós d'escrits que ja mai no escriuré. L'acte serà emés pel canal UBTV.
Ubicació Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona
Plaça del Local Social<br />

05/06

Dissabte 5 de juny a les 11.30 h

Presentació de Vallfogona il·lustrada. Patrimoni històric i cultural de Vallfogona de Riucorb, de Domènec Corbella, col·lecció Biblioteca Universitària.
Ubicació Plaça del Local Social

Vallfogona de Riucorb
Llibreria Alibri

07/06

Dilluns 7 de juny a les 19 h

Presentació de Literatura i pandèmia. Antologia de textos, amb edició a cura de Montserrat Camps Gaset, col·lecció Filologia UB.
Ubicació Llibreria Alibri
Carrer de Balmes, 26. Barcelona
Llibreria Documenta

09/06

Dimecres 9 de juny a les 19 h

Presentació del tercer número de Compàs d’amalgama. Revista de cultura contemporània, dirigida per Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala.
Ubicació Llibreria Documenta
Carrer de Pau Claris, 144. Barcelona
Llibreria Alibri

01/07

Dijous 1 de juliol a les 19 h

Presentació d’El món moral. Primèria sèrie d’assaigs morals (1936-1939), d’Alexandre Galí, amb edició a cura de Josep Monserrat. 

Ubicació Llibreria Alibri
Carrer de Balmes, 26
Llibreria Documenta

08/07

Dijous 8 de juliol a les 19 h

Presentació de La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939) i Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso.
Ubicació Llibreria Documenta
Carrer de Pau Claris, 144. Barcelona
Premsa
«Una formidable lliçó d’història del moviment obrer de caire anarquista, un llibre imprescindible.» Mi vida, de Federico Urales, amb edició a cura de Teresa Abelló i Ginés Puente, ressenyat a Solidaridad Obrera.
 

Teresa Abelló i Ginés Puente, editors de Mi vida, de Federico Urales, entrevistats a Historias de la Historia.
 

«El político Francesc Cambó y el monje Ubach, unidos por su amor a Palestina.» Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947), a cura de Jordi Vidal, ressenyat a La Vanguardia.
 

«El rostre de Francesc Cambó.» Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947), a cura de Jordi Vidal, ressenyat a La República.
 

«Un magnífico estudio introductorio y una antología de textos.» Textos fundamentales en el exilio. Pedagogía culturalista y educación viva, de Joan Roura-Parella, amb estudi introductori i edició d’Eulàlia Collelldemont, Jordi Garcia i Conrad Vilanou, ressenyat a Revista de Hispanismo Filosófico.
 

Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947), a cura de Jordi Vidal, recomanat a VilaWeb
 

«Redescobrint Venanci i Agapit.» Els Vallmitjana i l’escultura moderna a Catalunya, amb edició a cura de Ramon Dilla Martí i Maria Torras Freixa, ressenyat a Núvol.
 

«Qui fruit ne sap collir» (I i II). Homenatge a Lola Badia, amb edició a cura d’Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler, ressenyat a la revista Serra d’Or.
 

«Guía para pactar un Govern sin plan B.» Jordi Matas Dalmases, autor de Guia per formar un govern de coalició, entrevistat a La Vanguardia.
 

«El aporte de escritoras en la crónica de viajes no se ha investigado suficiente.» Liliana Chávez Díaz, autora de Viajar sola. Identidad y experiencia de viaje en autoras hispanoamericanas, entrevistada a La Jornada.
 

Sant Climent de Taüll i la vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés, ressenyat a Sàpiens.
 

«Publican la correspondencia entre el político Francesc Cambó y el monje Bonaventura Ubach.» Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947), amb edició a cura de Jordi Vidal, ressenyat a Europa Press.
 

«Dedicado a la andorrana iglesia y sus pinturas murales de Sant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyesSant Miquel d’Engolasters. L’arcàngel de les muntanyes, de Cristina Tarradellas, ressenyat pel Centro del Libro de Aragón.
 

«La veritable història que s'amaga darrere els panots que trepitges cada dia.» Danae Esparza, autora de Barcelona a ras de suelo, entrevistada a El Nacional.
 

«Una invitació a endinsar-nos en el vast i extraordinari àmbit de l’ecologia.» Un tast d’ecologia. Un enfocament global de la vida i l’entorn, de Dafne Jácome, ressenyat a La República.
 

«Es importante rescatar la historia literaria de las mujeres.» Viajar sola. Identidad y experiencia de viaje en autoras hispanoamericanas, de Liliana Chávez Díaz, ressenyat a Cimacnoticias.
 

«Denso, riguroso y erudito, a la vez que de lectura amena y ágil.» De mujeres, hombres y moléculas, de Santiago Álvarez, ressenyat a Ciencia Viva.