Entrevistem Teresa Abelló i Ginés Puente, editors de Mi vida, de Federico Urales (col·lecció Lliurepensaments).

Mi vida, una obra editada pels professors Teresa Abelló i Ginés Puente, recull les memòries de Federico Urales, pseudònim de Joan Montseny, un dels personatges més reconeguts de l’anarquisme ibèric de finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d’una coedició d’Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.

Què hi trobarà, el lector, a Mi vida de Federico Urales?
El llibre recull els tres toms que, entre el 1930 i el 1931, Urales va publicar a les edicions de La Revista Blanca. A falta d’un quart volum, que no es va arribar a escriure, la resta corresponen a un àmbit temporal que va des de la seva infantesa fins al 1923, l’any en què es va reprendre l’edició de la revista.

En el primer, l’autor narra, entre altres temes, els seus records d’infantesa; el naixement de l’interès pel socialisme i l’anarquisme; com va conèixer la seva companya, Teresa Mañé Miravet, i, finalment, com va viure el famós procés de Montjuïc, que va tenir lloc entre el 1896 i el 1898. El segon volum comprèn des del retorn de l’exili, el 1898, fins al tancament de Tierra y Libertad, el 1904, i Urales hi explica com es va fundar La Revista Blanca, segurament el projecte editorial llibertari més important d’aquest país. El tercer i últim exposa des del procés contra el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia fins a la represa de l’edició de La Revista Blanca, i hi relata aspectes cabdals de la seva vida, com ara el naixement de la seva filla, Frederica Montseny; el conflicte amb Arturo Soria i el projecte de Ciudad Lineal a Madrid, i el seu retorn a la Barcelona del pistolerisme i el sindicalisme revolucionari.

Aquesta reedició inclou quatre estudis preliminars que tenen com a objectiu presentar el personatge i el context complicat en què va viure. A banda de les nostres introduccions, que resumeixen breument la seva vida i la complexa relació amb la Confederació Nacional del Treball (CNT), també hi podreu llegir la de Jordi Martí Font, sobre la relació d’Urales amb el catalanisme, i la de Jaime D. Rodríguez Madrazo, sobre l’empremta transnacional del protagonista.

Per què heu decidit reeditar ara aquesta autobiografia?
Mi vida és una autobiografia fonamental per a qualsevol persona que vulgui entendre no només la història de l’anarquisme, sinó la història política contemporània espanyola en general. Tot i això, no és una obra de fàcil accés, i són pocs els arxius i les biblioteques que disposen dels tres exemplars. És, precisament, la dificultat de trobar els tres volums junts —una circumstància motivada pel fet que es publiquessin en moments diferents i es destruïssin durant el franquisme— el que fa d’aquesta reedició una obra de referència.

A més a més, arran de la propera estrena de la pel·lícula sobre Frederica Montseny, pensem que és un bon moment per aprofundir en el seu context i comprendre la importància que van tenir els pares en la seva educació.

Al llibre insistiu en la importància d’Urales per entendre l’anarquisme ibèric, però també en el seu caràcter polèmic. Per què és considerat un personatge controvertit?
Federico Urales, o Joan Montseny, tenia una personalitat forta i sembla que era bastant arrogant, i això va provocar que fos estimat i odiat tant pels seus correligionaris anarquistes com pels opositors a aquesta ideologia.

A aquesta dilatada fama s’hi ha d’afegir que Urales va defensar un anarquisme contraposat al de la CNT, cosa que li va suposar el rebuig de molts dels seus integrants. Per exemple, Joan Garcia Oliver hi fa referència en diverses ocasions, en la seva autobiografia El eco de los pasos, de la manera següent: «A Federico Urales le gustaba pasear su garbo y su elegancia —alto y bien plantado, con barbita y bigotes a la francesa— por los locales de la Organización […]. Una tarde, el presidente, Escandell, de la sección de Fideeros, y el secretario, Monteagudo, de la sección de Panaderos, cogiéndole cada uno por un brazo, lo echaron del local, gritándole: “¡Que no te veamos más por aquí!”. A partir de entonces se acabaron las visitas a los locales de la CNT».

Federico Urales, juntament amb Teresa Mañé, la seva parella, va fundar La Revista Blanca. Quina és la rellevància d’aquesta publicació per a l’anarquisme?
Com dèiem, La Revista Blanca va ser el projecte editorial llibertari més important d’aquest país. Emmarcada en el context de la Generació del 98, no només hi van publicar anarquistes espanyols, com Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella i Teresa Claramunt, i de procedència internacional, com Piotr Kropotkin, Errico Malatesta, Louise Michel o Emma Goldman, sinó que també hi van col·laborar grans intel·lectuals del període que poc tenien a veure amb els plantejaments anarquistes, com Miguel de Unamuno, Francisco Giner de los Ríos, Francesc Ferrer i Guàrdia i Francesc Pi i Margall.

Sabem que el ressò de La Revista Blanca va arribar a països de tot Europa, Amèrica i, fins i tot, d’Àsia. Va suposar un mitjà transnacional d’intercanvi d’idees, d’estètica, de literatura i de sociologia.

Mi vida és el primer títol de la col·lecció Lliurepensaments. Amb quina finalitat vau decidir impulsar-la?
La col·lecció vol recuperar de l’oblit alguns dels textos de pensament divergent (lliurepensadors, espiritistes, maçons i anarquistes) més rellevants que es van escriure entre la Revolució Francesa (1789) i la Guerra Civil espanyola (1936). Aquestes obres, tant si es publiquen en català com en castellà, aniran acompanyades d’estudis introductoris a càrrec d’especialistes, per tal d’ajudar el lector a entendre’n el contingut i situar-lo en el seu context.

El proper títol de la col·lecció serà una compilació de textos i poemes de l’anarquista internacionalista Cels Gomis i Mestre, amb introducció i edició a càrrec d’Emili Samper Prunera, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Esperem que us agradi.

Teresa Abelló és professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en moviments obrers i nacionalismes, és membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. Ha estat coeditora de Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme. Miscel·lània d’homenatge (2014), i autora d’El movimiento obrero en España, siglos XIX y XX (1997) i Les relacions internacionals de l’anarquisme català (1881-1914) (1987).

Ginés Puente és professor del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca s’han centrat en els processos migratoris cap a l’Amèrica Llatina (segles XVIII i XIX), la construcció del pensament anarcofeminista i els processos de secularització (segles XIX i XX). Actualment prepara la tesi doctoral sobre la figura de Teresa Mañé Miravet, coneguda també amb el pseudònim de Soledad Gustavo.

Després de publicar, en coedició amb Tirant lo Blanch, Let’s govern together! (2020), de Jordi Matas Dalmases, Edicions UB presenta ara Guia per formar un govern de coalició, un llibre que analitza els reptes que comporta la formació d’una coalició governamental i com superar-los amb èxit.

Aquesta guia, també disponible en versió digital d’accés obert en català, castellà i anglès, revela les claus i els mecanismes que cal conèixer per aconseguir formar un govern de coalició amb èxit. Partint de l’esforç que suposa articular aquest tipus d’aliances, s’hi analitzen els condicionants i els criteris que s’han de valorar a l’hora d’assumir un desafiament d’aquestes característiques. El llibre està escrit de manera rigorosa, didàctica i divulgativa, amb esquemes i gràfics que aporten una gran claredat visual, i s’adreça tant a partits polítics i actors socials com a qualsevol persona interessada en la realitat política, amb el propòsit de conscienciar-los de les virtuts d’una forma de govern que cada cop serà més habitual.

L’estructura que segueix l’obra, dividida en tres blocs, correspon a les tres fases que l’autor aconsella seguir per negociar un govern de coalició. La primera fase consisteix a estudiar i ponderar els factors que intervenen en l’escenari on es du a terme la negociació: el marc jurídic i institucional, el sistema electoral i el sistema de partits, els partits i la ideologia, la història, la cultura política i els factors externs, i les relacions personals. A la segona fase, cal identificar els objectius principals de la negociació que es plantegen les formacions polítiques, per tal de determinar, posteriorment, quins governs de coalició permeten aconseguir-los de manera més eficaç. Finalment, a la tercera fase s’han d’especificar els criteris per optimitzar la distribució de parcel·les de poder polític entre els partits del govern i les pautes de funcionament intern fonamentals per al desenvolupament òptim del govern compartit, com ara planificar un bon pla de comunicació o una coordinació efectiva entre departaments.

Guia per formar un govern de coalició neix del convenciment que compartir responsabilitats de govern amb altres formacions polítiques significa apostar pel pluralisme polític, la cultura del diàleg, el pacte, la negociació, el consens, el pragmatisme, la solidaritat, la confiança, la tolerància, l’acceptació de la diversitat i la integració. Es tracta d’un llibre que, en definitiva, aspira a contribuir decididament al procés de formació d’una cultura política fonamentada en normes i valors socials que ens ajudin a valorar la necessitat i l’oportunitat de la formació d’un govern de coalició, i ens allunyin, per contra, de la cultura de la divisió, la polarització, el maniqueisme, el recel, l’individualisme i l’arrogància política.

Jordi Matas Dalmases, llicenciat en Dret (UB) i en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona), i doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB, és catedràtic de Ciència Política d’aquesta universitat. Ha participat com a investigador a la London School of Economics and Political Science i a la Universitat de Mont-real. Els seus estudis s’han centrat en els governs de coalició i en el sistema polític de Catalunya. És president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, i membre de la Comissió Acadèmica de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i del Consell Rector de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. A més, és l’autor d’Opinión política. Artículos en tiempos convulsos (Edicions UB, 2017) i Let’s govern together! (Tirant lo Blanch i Edicions UB, 2020), entre d’altres, i també dirigeix l’Observatori dels Governs de Coalició a Espanya de la UB.

Un tast d’ecologia. Un enfocament global de la vida i l’entorn, de Dafne Jácome (col·lecció Catàlisi), ens descobreix l’ecologia com una eina útil per comprendre els engranatges del món.

Un tast d’ecologia. Un enfocament global de la vida i l’entorn és una introducció a l’ecologia, la ciència que estudia els éssers vius i les seves interaccions i que avalua l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient. Es tracta d’un llibre de divulgació científica que té com a objectiu oferir una lectura distesa, i alhora rigorosa, de l’ecologia, a fi de convidar el lector a aprofundir en aquesta disciplina i a formular-se preguntes sobre la seva relació amb l’entorn.

L’obra està dividida en cinc capítols que es poden llegir de manera independent. Els dos primers presenten una definició formal de l’ecologia —sobretot, per diferenciar-la de l’ecologisme i del naturalisme— i aborden la història d’aquesta ciència, els seus principals personatges i les fites més destacades. Al tercer capítol s’expliquen les característiques de diferents ecosistemes del planeta Terra, per exemple, el bosc humit de les illes Açores; els esculls coral·lins d’Austràlia, i el Tsingy, el bosc de pedra de Madagascar, entre molts d’altres. El quart s’endinsa en els grans reptes ecològics del passat, el present i el futur: alguns són coneguts, com ara els que es relacionen amb la contaminació, i d’altres no ho són tant, com l’ambiciós projecte de dessecar la Mediterrània per obtenir terres de cultiu. El darrer capítol proposa quinze pel·lícules per continuar reflexionant, des de diferents perspectives, sobre aspectes diversos de l’ecologia.

El llibre respon preguntes de tipus conceptual, com ara: «Què en té d’ecològic, un tomàquet ecològic?». També aprofundeix en els perquès dels fenòmens que ens envolten: per què algunes aus no volen? Per què els flamencs són de color rosa? Per què a les regions àrtiques i antàrtiques hi ha moments de l’any en què no es pon el sol? L’autora va més enllà de l’ecologia terrícola i ens introdueix a una hipotètica ecologia marciana: quines condicions ecològiques serien necessàries per a la terraformació interplanetària? En aquest sentit, l’obra exposa els reptes biològics, però també tecnològics, polítics, econòmics i ètics, que ha d’afrontar l’ésser humà per abordar aquesta nova etapa, així com els projectes que estan en curs avui dia per habitar altres planetes de l’Univers proper.

Dafne Jácome és llicenciada en Biologia i màster en Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural per la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva carrera professional i acadèmica a la UB i en altres universitats i centres de recerca de Portugal, Suècia i Finlàndia. A la seva tesi doctoral, sobre immunologia i càncer, aplica inferències ecològiques per estudiar aquests processos cel·lulars.

Un tast d’ecologia. Un enfocament global de la vida i l’entorn és el darrer títol de la col·lecció Catàlisi. Dirigida per David Bueno, és una iniciativa editorial destinada a exposar, de manera divulgativa i alhora rigorosa, temes de la ciència actual plantejats per investigadors que acosten el coneixement científic a la societat. Iniciada el 2007, la col·lecció ha publicat una cinquantena de títols —alguns també en versió castellana—, bona part dels quals estan disponibles en eBook. Alguns títols recents de la col·lecció són Què hi ha darrere la crisi ambiental? Aportacions des de l’ecologia social (2020), de M. Àngels Alió, Helena Perxacs i Enric Tello; Una maravilla llamada vida. Cómo son, cómo funcionan y de dónde provienen los seres vivos (2019), de diversos autors, i Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins (2019), de diversos autors.

«The courses History of the English Language I and II are two compulsory subjects for students of English Studies at the University of Barcelona. History of the English Language I is divided into two main blocks. The first introduces students to the concepts and techniques of diachronic linguistics, while the second offers a brief survey of the development of the English language, which is studied in much greater detail in History of the English Language II. This second course presents students with a brief introduction to the Indo-European prehistory of English and the early changes that distinguished Proto-Germanic from Proto-Indo-European, as well as with a chronological analysis of the most relevant spelling, phonetic, morphological, semantic and syntactic changes that English has undergone throughout its history.

»The aim of this guide is, on the one hand, to acquaint undergraduate students with historical linguistics in general, so that they understand the different kinds of changes that occur in languages and, on the other, to set English within a historical perspective and view earlier periods as precursors of the modern language. Present-Day English is the result of a long process of evolution. It is only when we take a diachronic perspective into account that we can understand the present state of a given language: its structure, its characteristic features, and the old relics that have survived. The history of a language is crucial to understanding its present state and to accounting for its many irregularities, which may lack an adequate explanation from a purely synchronic point of view. Irregular plurals, for example, or the lack of an overt plural morpheme in Present-Day English adjectives.

»The layout of this guide is not traditional, as after a brief introduction there are exercises. These exercises have been designed to help students to arrive at the answers by themselves, discover regularities and systematic correspondences, make inferences, put forward hypotheses, and deduce generalisations. We believe this process of discovery to be a more effective way of learning than simply becoming acquainted with the facts in a passive way. The multiple-choice questions at the end of each unit will help students to revise some of the points covered and become acquainted with the type of questions that they will have to answer in their exams. […]»

«English, like all the world’s languages, changes continually and inexorably. The differences between the English language spoken in Britain, the United States, or Australia show some of the changes that English has undergone in the past three centuries. Changes that have affected a language can also be easily noticed by comparing different versions of the same text. The Bible has been translated in all the periods of the history of English, and this provides an excellent opportunity to give a general view of the development of the English language. If we compare the following versions of Matthew 7:13-14, you will realize that the English language has changed over the years. The first was written in the Old English period, the second in late Middle English, the third in early Modern English, and the last one is very recent.»