Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Octubre
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2019
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

Mar Redondo i Eva Figueras: «Joan Brossa, en el període que estem vivint socialment, es fa imprescindible»
Mar Redondo i Eva Figueras: «Joan Brossa, en el període que estem vivint socialment, es fa imprescindible»

Anar i tornar a Brossa. Exposició del fons Patrim, Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona, coordinat per Mar Redondo i Eva Figueras, és un volum que neix de l’exposició homònima que, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del poeta Joan Brossa, va tenir lloc a la Sala Josep Uclés de Badalona i que va descobrir una part de les obres que componen el fons Patrim de la Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Entrevistem Mar Redondo i Eva Figueras, professores del Departament d’Arts Visuals i Disseny, que ens expliquen el sentit d’aquesta iniciativa.

 

1. D’on neix la idea de confrontar les obres dels graduats de Belles Arts amb la poesia escènica de Joan Brossa?

Amb el propòsit de donar a conèixer una part del patrimoni de la Facultat de Belles Arts, el Vicedeganat de Cultura de la Facultat ens va encomanar un projecte expositiu del fons Patrim. Aquest fons està constituït per les obres dels estudiants de fi de grau que han estat seleccionades per un jurat i adquirides per la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys, gràcies a aquesta iniciativa hem reunit una col·lecció ben interessant, en la qual trobem les primeres obres d’artistes amb una important projecció professional.

Totes dues som investigadores del grup de recerca Poció. Poesia i Educació, i ens vam plantejar la mostra com un projecte per enllaçar la innovació docent, la recerca i la transferència. Faltaven pocs mesos per l’inici de l’Any Brossa, que havia de commemorar el centenari del naixement poeta, i vam pensar que aquest podria ser l’homenatge de la Facultat de Belles Arts.

Amb la narrativa del projecte, que consistia a treure a escena les obres del Patrim i establir diàlegs entre elles (diversos temps, diverses modalitats, diversos propòsits), amb algunes propostes temàtiques directament o indirectament presents en la producció del poeta, i amb una primera selecció d’obres, vam anar a veure la Glòria Bordons, especialista en Brossa. Ens va adreçar a l’arxiu del Fons Joan Brossa —quina magnífica descoberta!— i ens va orientar vers la seva poesia escènica. I es va produir l’encaix! Finalment, l’eix temàtic que guia l’exposició és el diàleg entre la selecció d’obres del fons Patrim i una tria de la poesia escènica de Joan Brossa. Amb aquests diàlegs fem evident la vigència de la producció de Brossa i la projectem cap al futur: l’obra que genera obra.

2. A quin públic s’adreça aquest llibre?

A tots els públics interessats en l’art i la poesia experimental, tant de l’àmbit universitari com del públic en general. Compartim amb Brossa el convenciment que la poesia esdevé un acte de comunicació que permet al lector-espectador reflexionar sobre la relació indefugible entre la quotidianitat, el temps present i l’art. El llibre suposa, a més, donar una nova materialitat a un projecte expositiu que, de fet, és efímer. Li atorga persistència i memòria.

3. Quina aportació fan els textos de Glòria Bordons, Héctor Mellinas i Manuel Aramendía al llibre?

Són una aproximació a la riquesa i diversitat del món brossià, de la mà d’acadèmics experts que provenen d’àmbits diferents. La transversalitat és una característica de les mostres de la producció artística contemporània, i també del grup de recerca Poció. Poesia i Educació. Des d’aquesta perspectiva, la recerca resulta enriquidora, productiva i complexa, tan complexa com la nostra societat i les seves manifestacions culturals.

4. Com valoreu la figura de Brossa vint-i-dos anys després de la seva mort?

Quina figura de la nostra cultura podria guiar el propòsit i l’eix temàtic de l’exposició millor que ell? Joan Brossa és un autor sempre important. Precisament en el període que estem vivint socialment, la riquesa, la transversalitat i la singularitat de Brossa com a creador, sempre a prop de l’art del seu temps, resulta d’inqüestionable contemporaneïtat. L’artista cívic, compromès amb la llengua, la cultura, l’art, les llibertats, i crític amb les desigualtats socials, es fa imprescindible.

5. Quines altres iniciatives proposaries per donar a conèixer el fons Patrim als interessats en l’art?

De fet, des de fa ja més d’una dècada, les noves adquisicions del fons Patrim s’exposen cada any a la Fundació Vila Casas. La darrera edició va ser el juliol de 2019 a Can Framis. S’han emprès diverses iniciatives per difondre el Patrim, per exemple, en col·laboració amb el màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona; també va ser un dels eixos principals de la celebració dels 35 anys de la Facultat de Belles Arts. És fonamental continuar aquesta tasca de difusió perquè, en definitiva, es tracta d’una de les maneres de transferir a la ciutadania els resultats del coneixement que produïm a Belles Arts. Les obres dels millors estudiants palesen els resultats de les metodologies característiques dels processos de docència-aprenentatge en aquesta facultat. Són un bon reflex que explica què fem a Belles Arts, una excel·lent carta de presentació a la ciutadania.





La col·lecció Singularitats obté el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica  
La col·lecció Singularitats obté el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica  

Es dedica a l’estudi dels moviments artístics entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.  

Singularitats ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), que atorguen la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), per la seva qualitat científica i editorial. També ha rebut una menció especial d’internacionalitat per la presència d’autors estrangers. El dimecres 9 d’octubre a les 12 h, a la seu de l’ANECA a Madrid, tindrà lloc l’entrega dels certificats del segell CEA-APQ 2019, amb l’assistència de rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, i la directora de la col·lecció, Teresa-M. Sala.

La col·lecció Singularitats va ser creada el 2012 amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les línies d’estudi i dels projectes de recerca desenvolupats pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la UB. Els volums que la formen tracten temàtiques relacionades amb els moviments artístics entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX —com ara la història i la teoria de les arts, els estudis visuals i culturals, la història i representació de les ciutats, i la història i la teoria del disseny— i han consolidat una línia editorial de prestigi reconegut gràcies al treball dut a terme pels autors —investigadors consolidats i doctorands, nacionals i internacionals—. Concebuts com a obres corals amb una reflexió àmplia, es publiquen tant en català com en anglès, en format paper, eBook i ePub. El consell director de la col·lecció està format per Mireia Freixa (Universitat de Barcelona), Cristina Rodríguez-Samaniego (Universitat de Barcelona), Carlos Reyero (Universitat Autònoma de Madrid), Tomas Macsotay (Universitat Pompeu Fabra) i Fátima Pombo (Universitat d’Aveiro). Fins ara s’hi han publicat els títols següents: 

Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M. Sala (2012; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2013)
Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, coordinat per Cristina Rodríguez-Samaniego i Jorge Egea (2013)
Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres, a cura de Mercè Vidal i Jansà (2013)
La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaigs d’història local, coordinat per Anna Calvera (2014; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2018)
Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, coordinat per Pere Capellà Simó i Antoni Galmés Martí (2015; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2015)
I CDf International Congress, coordinat per Lluís Bosch i Mireia Freixa (2015, ePub)
L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes, coordinat per Cristina Rodríguez-Samaniego, Núria Aragonès i Irene Gras (2016)
Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània, coordinat per Irene Gras i Mireia Freixa (2016)
La naturalesa en el teatre d’Àngel Guimerà. Una proposta de lectura, d’Enric Ciurans (2016)
Escrits sobre art, d’Alexandre de Riquer, a cura d’Eliseu Trenc (2017)
La prosa de Màrius Torres, a cura de Jordi Julià i Pere Ballart (2017)
II CDf International Congress, coordinat per Lluís Bosch i Mireia Freixa (2018, ePub)
Modern Sculpture and the Question of the Status, a cura de Cristina Rodríguez-Samaniego i Irene Gras Valero (2018, ePub)
Catalunya-Amèrica. L’art entre el viatge i l’exili / Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio, coordinat per Irene Gras Valero, Cristina Rodríguez-Samaniego i Núria Aragonès Riu (2018, ePub)
I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media, a cura de Teresa-M. Sala i Mariona Bruzzo (2018)
La dimensió escènica de la ciutat moderna: les condicions de l’oblit i del reconeixement, a cura d’Enric Ciurans i Nuria Peist (2019)

La UNE, conjuntament amb l’ANECA i la FECYT, va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015 amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Aquest és el tercer segell de qualitat consecutiu que obté Edicions de la UB, després dels aconseguits per la col·lecció Instrumenta (2017), dirigida per José Remesal, i la Col·lecció de Bioètica (2018), que dirigeix María Casado. 

Teresa-M. Sala és professora d’Història de l’Art a les facultats de Belles Arts i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on coordina el màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. Va treballar com a documentalista per a l’Olimpíada Cultural (1989-1990) i per al Centenari de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Ha comissariat, entre d’altres, l’exposició Barcelona 1900, celebrada al Museu Van Gogh d’Amsterdam i nominada pel diari Times com una de les deu millors mostres del 2007, i, darrerament, Azul, el color del Modernismo (2019), al CaixaForum Sevilla. Autora de diversos llibres i nombrosos articles, ha publicat a Edicions de la UB les obres següents: La casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona (col·lecció Memoria Artium, 2006); Espais interiors: casa i art (segles XVIII-XXI), com a editora amb Rosa M. Creixell i Esteve Castañer (2007); Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900 (col·lecció Singularitats, 2012); Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (col·lecció Quaderns d’Art i Natura, 2017); Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat (col·lecció Quaderns d’Art i Natura, 2018), amb Irene Gras, i I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media (2018), amb Mariona Bruzzo. Codirigeix amb Francesco Ardolino la revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama (Edicions de la UB).



La narrativa de viatges, tema del nou títol de la col·lecció Periodismo Activo
La narrativa de viatges, tema del nou títol de la col·lecció Periodismo Activo

Viajar y contarlo, de la periodista colombiana Juliana González-Rivera, és un estudi innovador sobre la retòrica del gènere del relat de viatges. 

Aquest llibre proposa, a través d’una àmplia i profunda revisió bibliogràfica, una sistematització de les estratègies narratives de la literatura de viatges i la retòrica del seu discurs, així com de les tècniques de versemblança i persuasió del gènere. Identifica els recursos comuns a tots els escriptors que al llarg de la història han explicat els seus viatges a través de la literatura de ficció i de no-ficció, i demostra la importància que ha tingut aquest tipus de relat en l’origen i l’evolució del periodisme, la crònica i el reportatge pel valor documental, la condició referencial i la descripció d’escenaris i experiències reals.

Al llarg de tretze capítols que es poden llegir en l’ordre que prefereixi el lector —i també com a assaigs independents—, González-Rivera analitza tant les tècniques utilitzades pels autors de llibres de viatges (la comparació, la descripció, els tòpics, la fotografia, el dibuix) com els suports (la carta, el diari, les guies, els carnets, el relat), i estudia la problemàtica de la intertextualitat, la importància del narratari, el maneig de les fonts i el caràcter pertinent i actual d’aquestes narracions. 

Viajar y contarlo parteix dels orígens del gènere, el Poema de Gilgameix, i troba exemples en la gran literatura del mar i en els textos que parlen dels herois, déus i homes viatgers de les civilitzacions antigues. Passa pels relats medievals dels mercaders, comerciants, ambaixadors, cavallers i pelegrins, amb les seves descripcions de l’Orient o de les terres del Gran Khan, i pels dels guies als llocs sants, bestiaris i mirabilia. També pels centenars de textos que van produir el descobriment d’Amèrica i la Segona Era dels Descobriments, quan van ser els mariners i els pirates els qui ens van explicar el món. Del Renaixement al Quixot; dels viatges de Voltaire, Locke, Descartes, Rousseau i Montesquieu, al Grand Tour i el Segle de les Llums; dels romàntics als postromàntics; de Flaubert i Nerval a Orient, a Stendhal o Dumas a Itàlia i Espanya; de la modernitat i la Revolució Industrial —amb els trens, globus i altres avenços científics que van revolucionar els viatges— als grans exploradors del segle XIX i començaments del XX, que ens van descobrir el cor d’Àfrica i ens van fer testimonis del colonialisme. Hi ha citacions dels corresponsals de premsa que van narrar les grans guerres i van presenciar l’exili. I també altres exemples dels textos que produeix el turisme de massa, fins i tot les formes del relat contemporani que empren les noves narratives digitals —xarxes socials, 360, transmèdia, realitat virtual i augmentada— per explicar el món. 

Juliana González-Rivera és llicenciada en Periodisme i especialista en literatura de viatges per la Universitat Complutense de Madrid. Periodista cultural i professora de periodisme i escriptura, nous mitjans digitals i història de l’art i la cultura, ha escrit per a diversos mitjans espanyols i llatinoamericans, com El País, Etiqueta Negra, Arcadia, El Malpensante, El Colombiano, Otra Parte i Altaïr, entre altres. Té experiència en cinema i ràdio, i dona conferències sobre art, literatura, escriptura creativa i comunicació en l’era digital. La seva biografia nòmada l’ha portat a viatjar per més de quaranta països i a viure a Madrid, Bogotà, Medellín, Barcelona i Estocolm. És autora de l’assaig La invención del viaje (2019).




<em>Una maravilla llamada vida</em><em></em><em> </em>
Una maravilla llamada vida 

Cómo son, cómo funcionan y de dónde provienen los seres vivos

F. Mestres, M. Soley, M.I. Álvaro, B. Àrias, M.C. Auladell, N. Bonada, J. Ferrer, N. Hladun, G. Llorente, J. Martínez, M.D. Vinyoles

Aquest llibre de la col·lecció Catàlisi és la versió castellana del que es va publicar en català el 2017. Escrit per un equip multidisciplinari de professors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, presenta un panorama de la biologia actual sota el paradigma del procés evolutiu.

«¿Qué es la vida?
»Esta es una de las preguntas más difíciles que podamos plantearnos. De hecho, es más fácil describir la vida que definirla. Una estrategia para responder a esta cuestión es encontrar una definición, lo más inclusiva posible, de ser vivo. O bien buscar cuál es el mínimo denominador común que comparten todos los seres vivos. Pero el problema radica en encontrar este elemento común que nos señale de forma clara el límite entre lo que es y lo que no es vida.

»No obstante, ¿tiene sentido, desde un punto de vista científico, intentar responder “qué es la vida”? Sabemos que la filosofía, la religión y la literatura nos ofrecen explicaciones. Incluso, en nuestro día a día, hablamos de la vida de una forma sencilla, dando por descontado que sabemos qué es. ¿Pero lo sabemos realmente? Pese a nuestros conocimientos actuales sobre biología, química y física, aún no hay una respuesta única a esta pregunta. De hecho, podemos hallar muchas formas distintas de definir la vida. ¿Seguir buscando la definición nos aportará algo valioso? En ciencia, si una pregunta está bien formulada —y esta lo está porque es clara y directa—, vale la pena trabajar para buscar soluciones. El camino puede ser largo, pero no cabe duda de que el proceso de investigación, discusión crítica y reflexión nos ayudará a entender mejor la esencia básica de la vida. Esto puede implicar formular una definición de mayor consenso. ¿Y de qué puede servirnos llegar a este punto? Sencillamente los humanos necesitamos saber, y gracias a ello hemos llegado donde estamos, con su lado claro y su lado oscuro. Con todo, esperamos que estos conocimientos aporten más luces que sombras con vistas a construir un mundo más sostenible a todos los niveles, incluidas las relaciones humanas.

»¿Qué propiedades tiene la vida?
»Como ya hemos señalado al comienzo, resulta más fácil hablar de las propiedades de la vida que intentar definirla. ¿Cuáles son las propiedades intrínsecas de la vida? ¿Qué diferencia realmente a un ser vivo de un objeto inerte? Por ejemplo, el fuego consume energía, puede crecer, moverse y, por lo tanto, tiene la capacidad de saltar de un lugar a otro e ir reproduciéndose. Los seres vivos tienen todas estas propiedades, pero, en cambio, las llamas no tienen vida. El fuego no dispone de un libro de instrucciones y de unos mecanismos para ejecutarlas. Podemos encontrar otros ejemplos, como los ordenadores, que sí tienen información y la ejecutan, e incluso podrían producir otras máquinas como ellos siguiendo las instrucciones que contienen, pero tampoco son seres vivos. En cambio, un árbol está vivo y no puede desplazarse. Por lo tanto, más que determinadas propiedades, que también pueden encontrarse en el mundo “no vivo”, la vida es el resultado de la interacción de estas propiedades: la información genética que marca el metabolismo particular de cada célula para crecer, mantenerse y, dado el caso, reproducirse. Y lo que es más fundamental: un manual de instrucciones que se puede modificar y permite la adaptación a distintos entornos, un hecho básico para la expansión y la diversidad de las formas de vida. Una característica clara de la vida es que es una propiedad emergente. Si nos fijamos en una célula cualquiera, veremos que incluye diferentes átomos que forman moléculas, que a su vez constituyen las diversas estructuras celulares. En ninguna de estas partes hay vida, y esta solo se origina cuando las partes se unen e interaccionan.»


Agenda
Facultat de Belles Arts, Edifici Parxís 

25/09

Dimecres 25 de setembre a les 12 h

Presentació del llibre Anar i tornar a Brossa, de Mar Redondo i Eva Figueras, en el marc del Sense Títol 19 de la Facultat de Belles Arts.
Ubicació Facultat de Belles Arts, Edifici Parxís 
Carrer de Llorens i Artigas, Barcelona
Festival Gabo 2019

03/10

Dijous 3 d’octubre a les 15.30 h 

Presentació del llibre Viajar y contarlo, de Juliana González-Rivera.

Ubicació Festival Gabo 2019
Jardín Botánico, Patio de las Azaleas; carrera 52 ##73-75, Medellín, Colòmbia
Llibreria Documenta

08/10

Dimarts 8 d’octubre a les 19 h

Presentació del llibre Josep Puig i Cadafalch i la recerca de la modernitat, de Víctor Gómez.
Ubicació Llibreria Documenta
Carrer de Pau Claris, 144, Barcelona
Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)

09/10

Dimecres 9 d’octubre a les 12 h 

Lliurament del certificat del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) 2019 a la col·lecció Singularitats, dirigida per Teresa-M. Sala, amb la presència del rector Joan Elias.
Ubicació Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA)
Carrer d'Orense, 11, 7è, Madrid
Feria Internacional del Libro 

09/10

Des del dimecres 9 fins al divendres 11 d’octubre

Presentem, a l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) del Liber 2019, una selecció dels nostres títols.
Ubicació Feria Internacional del Libro 
Av. del Partenón, 5, Madrid
Grup d'Estudis Sitgetans (Espai Cultural Pere Stämpfli)

12/10

Dissabte 12 d’octubre a les 19 h

Presentació del llibre Muertes creativas en el cine, de Joan Marimón.
Ubicació Grup d'Estudis Sitgetans (Espai Cultural Pere Stämpfli)
Carrer d’en Bosc, 9, Sitges
Espai Contrabandos

16/10

Dimecres 16 d’octubre a les 19 h

Presentació del llibre Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global,
de G. Cairó i Céspedes (coord.),
R. Franquesa, I. Maestro-Yarza, X. Martí-González i J. C. Palacios Cívico.
Ubicació Espai Contrabandos
Carrer de la Junta de Comerç, 20, Barcelona
Llibreria Calders 

21/10

Dilluns 21 d’octubre a les 19.30 h

Presentació de la revista Compàs d’amalgama, amb Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala.
Ubicació Llibreria Calders 
Passatge de Pere Calders, 9, Barcelona
Premsa
«Aquells atacs no van rebre mai cap tipus de condemna oficial» La revista El Temps de les Arts publica una ressenya sobre Picasso en el punto de mira, de Nadia Hernández Henche.
 

«Un producte magnífic, que impressiona tant pel contingut com per l’acurat treball d’edició» La revista de recerca i alta divulgació sobre l’edat mitjana Mot So Razo publica una ressenya sobre Regiment de sanitat per al rei d’Aragó, d’Arnau de Vilanova, edició crítica d’Antònia Carré.
 

«Una invitació a la lectura de l’obra del beat sense prejudicis»
La revista de recerca i alta divulgació sobre l’edat mitjana Mot So Razo publica una ressenya sobre Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach Suñol.
 

«Compàs d’amalgama, pensament de tradició acadèmica»  La revista cultural Núvol publica un article sobre la revista Compàs d’amalgama en la seva edició digital.
 

«Amors impossibles» La crítica Marina Porras recomana al programa Via Lliure de RAC1 el llibre Flamenca, a cura d’Anton M. Espadaler.
 

«150 anys de la taula periòdica: “Breaking bad”, cosmètics i elements en perill d’extinció» El programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio entrevista Claudi Mans arran de la publicació del llibre 150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona, coeditat amb Santiago Álvarez.
 

«Esplendor ornamental» Lluís Permanyer publica a La Vanguardia un article sobre el llibre Josep Puig i Cadafalch i la recerca de la modernitat, de Víctor Gómez. 
 

«O converten non nunha referencia máis, senón nun texto de obrigada consulta» La revista galaicoportuguesa d’història de l’educació Sarmiento publica una ressenya del llibre Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya, a cura d’Isabel Vilafranca i Conrad Vilanou.
 

«Tierra incógnita, eso era China hasta el siglo XVI» La revista de literatura Perífrasis publica una ressenya del llibre El cronista de China, de Diego Sola.
 

«El mar és el gran abocador de la humanitat» La revista Directa publica, en la seva versió digital, una entrevista amb Miquel Canals arran de la publicació de l’Atles del mar, que ha traduït al català.
 

«Practicar esport és bo per a la salut» La revista Mètode publica un breu article sobre Esport i salut, de Manuel Suárez.
 

«El llibre que va rescatar Rosalía» El Periódico publica un article en què cita el llibre Flamenca, a cura d’Anton M. Espadaler.
 

«El fenómeno Rosalía» El telenotícies de La 1 de TVE emet un reportatge sobre la novel·la Flamenca arran de l’èxit de la cantant Rosalía, en què se’n cita l’edició d’Anton M. Espadaler (podeu veure-ho a partir de 35' 25").
 

«La ultradreta va estrenar amb Picasso un format d’atemptat» El diari El Punt Avui publica una entrevista amb Nadia Hernández Henche arran de la publicació del seu llibre Picasso en el punto de mira.
 

«Las redes sociales han creado un sistema literario paralelo» La revista Letra Global publica una entrevista amb David Viñas, on cita el seu llibre Serrat, Llach i l’efecte Dylan.
 

«La tabla periòdica, más allà de Mendeléiev» La revista Investigación y Ciencia publica un article sobre el llibre 150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona, a cura de Santiago Álvarez i Claudi Mans. 
 

«Davant la costa trobem abocadors de deixalles a 1.500 m de profunditat» El programa de Betevé Terrícoles entrevista Miquel Canals arran de la publicació de l’Atles del mar, que ha traduït al català. 
 

«La literatura universitaria se renueva: nuevo Premio Joan Lluís Vives» Crónica Global publica un article sobre els premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, en què cita el llibre El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, a cura de Carles Mancho. 
 

«Què hi ha darrere de la cuina Michelin?» El programa La Fonda de Catalunya Ràdio entrevista Mercè Bernardo i Raúl Escalante arran de la publicació del seu llibre El éxito internacional de la cocina catalana. Más allá de la creatividad y la innovación (podeu escoltar-ho a partir del minut 17' 45").
 

«Imágenes del poder en la Barcelona del Setecientos» El digital Infoentpunto publica una ressenya del llibre Imatges del poder a la Barcelona del set-cents, a cura de Laura García Sánchez i Anna Vallugera Fuster.
 

«Elias Rogent y Barcelona. Arquitectura, patrimonio y restauración» El digital Infoentpunto publica una ressenya del llibre Elias Rogent i Barcelona, a cura de Ramon Dilla i Maria Torras.
 

«Lección magistral de la vida de Mateu Orfila en un París convulso» El diari digital Menorca al dia publica un article sobre la presentació, a es Mercadal (Menorca), del llibre Mateu Orfila en el París del seu temps, d’Adrià Casinos.