|
La Col·lecció de Bioètica, dirigida per María Casado, ha assolit aquesta distinció, que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), com a reconeixement a les bones pràctiques en l’edició universitària i l’activitat científica.
El 18 de setembre, a la seu de l’ANECA, va tenir lloc l’acte de lliurament del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica a les deu col·leccions d’editorials universitàries que l’han obtingut enguany. L’acte va estar presidit per José Arnáez Vadillo, director de l’ANECA; Paloma Domingo, directora de la FECYT; Ana Isabel González, presidenta de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), i Lluís Pastor, responsable de Relacions Institucionals de la UNE. Per la Universitat de Barcelona hi van assistir Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica; María Casado, directora de la col·lecció, i Meritxell Anton, directora d’Edicions de la UB.
La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans). Aquesta col·lecció ha estat recentment incorporada al DOAB, el directori de llibres en accés obert més important a escala internacional, que en l’actualitat aplega més de 13.000 volums de 282 editors i contribueix a augmentar en gran mesura la visibilitat de les obres que s’hi publiquen.
La Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015, conjuntament amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques. Aquest és el segon segell de qualitat que obté Edicions de la UB, després que el 2017 es concedís a la col·lecció Instrumenta, que dirigeix José Remesal.
La Col·lecció de Bioètica, que Edicions de la UB publica des del 2012, inclou monografies, obres col·lectives i també la sèrie Documents, en accés obert i traduïts a diverses llengües, del Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret – Càtedra Unesco de la UB. A través del diàleg constant entre universitat i societat, pretén incidir en el poder legislatiu i polític per tal de propiciar canvis normatius i generar opinió en les societats científiques, els mitjans de comunicació i la ciutadania.
Amb un consell editorial format per Sarah Chan (Universitat d’Edimburg), Itziar de Lecuona (Universitat de Barcelona), Florencia Luna (Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, Buenos Aires), Albert Royes (Universitat de Barcelona) i Rodolfo Vázquez (Institut Tecnològic Autònom de Mèxic), aquesta col·lecció aspira a convertir-se en un referent que, des de l’acadèmia i en el marc dels processos d’investigació interdisciplinaris, promogui el debat sobre les qüestions de la bioètica considerades clàssiques, com ara l’inici i la fi de la vida o les relacions metge-pacient, i també sobre les més noves, fruit de l’impacte del coneixement científic i les seves aplicacions en l’ésser humà, la societat i el medi ambient. A més, pretén generar un pensament crític, incorporar enfocaments multiculturals i projectar la investigació en bioètica vinculada als drets humans internacionalment reconeguts.
Precisament, s’hi acaba de publicar Manual de bioética laica (I). Cuestiones clave, de María Casado i Manuel Jesús López Baroni, una obra que recull les qüestions centrals de la bioètica com a àrea de coneixement —des dels orígens, les característiques i les especificacions, fins als valors, principis i drets en què s’emmarca i els temes més importants de què s’ocupa: la salut sexual i reproductiva, la interrupció voluntària de l’embaràs, la reproducció assistida, l’eutanàsia, els trasplantaments d’òrgans, el medi ambient...—, amb l’objectiu d’apropar el coneixement d’aquesta disciplina i els seus debats amb un enfocament laïcista a tots aquells que s’hi interessen.
Alguns dels títols publicats són: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; ADN forense: problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.); La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà; Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN, de María Casado i Juan José López Ortega (coords.); Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.); El origen de la bioética como problema, de Manuel Jesús López Baroni; De la solidaridad al mercado. El cuerpo humano y el comercio biotecnológico, de María Casado (coord.), i La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti.
María Casado és professora a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la mateixa universitat des que es va fundar l’any 1995. El 2007 va rebre la titularitat de la Càtedra Unesco de Bioètica de la UB. Ha estat membre del Comitè de Bioètica d’Espanya, de la Comissió de Bioètica de la UB i del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, així com de la International Association of Bioethics (IAB). El 2006 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya a la contribució al progrés científic i tecnològic, i, el 2017, el reconeixement a la defensa i promoció dels drets humans que atorga la Suprema Corte de Justicia de la Nación de Mèxic. La seva principal línia d’investigació és la relació entre bioètica i dret, especialment els drets humans, i la discussió i l’anàlisi dels anomenats «casos difícils» que els avenços de la biotecnologia imposen a la societat com un repte a causa de les seves implicacions ètiques, jurídiques i socials. A banda de les obres que ha publicat a la Col·lecció de Bioètica, també ha compilat: Nuevos materiales de bioética y derecho (2007), Las leyes de la bioética (2004), El Alzheimer: problemas éticos y jurídicos (2002) i Estudios de bioética y derecho (2000).
|
|
El vessant seriós i tràgic de Woody Allen Ètica i vitalisme d’inspiració grega (col·lecció Filologia UB), de Pau Gilabert Barberà, mostra el paper nuclear i vertebrador que tenen la tragèdia i bona part de la filosofia grega en el pensament del director nord-americà.
Woody Allen, considerat un dels grans creadors de la comèdia cinematogràfica, ha sorprès periòdicament el públic amb un seguit de pel·lícules difícils de catalogar i que han rebut el qualificatiu de «serioses» (serious films): Delictes i faltes (Crimes and Misdemeanors, 1989), Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite, 1995), Melinda i Melinda (Melinda and Melinda, 2004), Match Point (2005), El somni de Cassandra (Cassandra’s Dream, 2007) i Wonder Wheel (2017). Pau Gilabert Barberà les analitza des d’una perspectiva força original: la influència significativa que han tingut la tragèdia —Èsquil, Eurípides i, en especial, Sòfocles— i la filosofia gregues —Sòcrates, Plató i la Poètica d’Aristòtil— en la visió seriosa i tràgica de la vida humana del director nord-americà. A tal efecte, l’autor no tan sols es fonamenta en l’extensa bibliografia publicada sobre el tema, sinó sobretot en sentències, reflexions i diàlegs que apareixen en aquests films.
La filmografia «seriosa» de Woody Allen és plena de personatges confosos en una existència el sentit de la qual no arriben a copsar, moguts per passions que no saben dominar, condemnats a cometre errors sovint tràgics, però que al mateix temps mostren la força vital necessària per redreçar-se i assumir la seva responsabilitat. I tracta un seguit de temes habituals en la seva obra, com la relació, especial i complexa, que manté amb la religió jueva; l’Holocaust i les seves múltiples seqüeles; la progressiva i conscienciosa immersió en la filosofia i la ciència; la defensa de la llibertat humana contra ideologies de signe diferent; el tractament particular, personalíssim, de la psicologia humana; o el tarannà pessimista, existencialista, fins i tot nihilista. Allen fa passar tot aquest material dramàtic pel sedàs formal i conceptual de la tragèdia i la filosofia gregues, per oferir-nos una reflexió d’abast universal sobre un model ètic de la vida humana.
Pau Gilabert Barberà (Tarragona, 1952) va ser professor del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1974 fins al 2017. Com a docent i investigador s’ha centrat bàsicament en la filosofia grega i, sobretot, en la tradició clàssica, seguint la petja dels autors grecollatins en la cultura occidental i en àmbits diversos com ara la literatura, la filosofia i el pensament en general, el cinema, el teatre i les arts plàstiques. Actualment continua treballant en aquests camps, bo i posant a l’abast d’un públic més ampli alguns dels temes que ha estudiat al llarg de la seva trajectòria acadèmica.
Alguns dels darrers títols de la col·lecció Filologia UB són: Regiment de sanitat per al rei d’Aragó. Aforismes de la memòria, d’Arnau de Vilanova, a cura d’Antònia Carré (2017); Antologia de la literatura llatina, a cura de Javier Velaza (2017); Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach (2017); Obra completa de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler (2018), i Serrat, Llach i l’efecte Dylan, de David Viñas Piquer (2018).
|
|
El primer Romanticisme alemany (col·lecció Filosofia UB), de Robert Caner-Liese, mostra la unitat i el rigor dels projectes filosòfics de Friedrich Schlegel i Novalis —així com del pensament Romàntic en general— a partir de l’anàlisi dels seus textos, que, tot i tenir un caràcter fragmentari, prenen sentit en el context metafísic de la filosofia kantiana.
Friedrich Schlegel (1772-1829) i Friedrich von Hardenberg (1772-1801), més conegut pel pseudònim de Novalis, van viure en una època excepcionalment creativa des del punt de vista filosòfic. La publicació de l’obra crítica de Kant va generar, a l’entorn del 1800, un ampli i intens debat del qual van sorgir tant els grans sistemes idealistes com el pensament del primer Romanticisme alemany, que rebutjava la formulació orgànica de la filosofia i veia en la creació poètica la via per superar-ne les limitacions. Malgrat el seu rebuig explícit al sistema, el pensament romàntic girava de manera molt sistemàtica al voltant d’unes qüestions ben determinades, com ara el lligam entre la filosofia i l’art. Schlegel i Novalis són dos dels autors que tracten amb més profunditat aquests temes, però la seva obra presenta dues dificultats notables: la fragmentació i la necessitat de contextualitzar-la en l’herència kantiana per copsar-ne el sentit.
Així, doncs, Robert Caner-Liese es planteja en aquest llibre un doble objectiu: d’una banda, presentar la constel·lació d’autors i temes en què s’emmarquen Schlegel i Novalis, i que són imprescindibles per entendre’n el projecte filosòfic; i, de l’altra, evidenciar la unitat i la coherència del pensament romàntic i donar un contingut concret a uns fragments que, malgrat el seu caràcter suggestiu i il·luminador, no són comprensibles en tota la seva riquesa, precisió i complexitat sense el rerefons metafísic que els atorga sentit. Per això, Caner-Liese fa un recorregut per ressenyes, assaigs, introduccions i epílegs, fragments i, especialment, pels quaderns de notes dels dos autors, per tal de mostrar al lector les fonts originals del seu pensament.
Segons Caner-Liese, la filosofia de Schlegel i de Novalis s’ha d’entendre com a resposta a les preguntes plantejades per la filosofia kantiana i, en especial, a l’intent de Fichte de fundar la filosofia en un únic principi absolut, i també com a base d’una obra coherent que, malgrat expressar-se de forma aforística i fragmentària, tracta temes filosòfics de gran envergadura, com és la proposta d’un nou art i d’una nova mitologia per contribuir als moviments revolucionaris del seu temps.
Robert Caner-Liese (Herne, RFA, 1962) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha editat i traduït al català Fragments, de Novalis (1998) i Notes de literatura, de Theodor W. Adorno (2001), i al castellà, Estudios sobre Fichte y otros escritos, de Novalis (2007). Autor de la monografia Gadamer, lector de Celan (2009), ha publicat també nombrosos articles sobre qüestions vinculades a l’hermenèutica i sobre l’obra d’Adorno, Benjamin, Szondi, Kafka i Levi, entre d’altres. És membre del Grup d’Estudis de Filosofia Clàssica Alemanya de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans.
La col·lecció Filosofia UB, que dirigeix Josep Monserrat, comprèn els títols següents: Anàlisi reflexiva. Una primera introducció a l’anàlisi fenomenològica, de Lester Embree (traducció de Carles Serra Pagès); Refundar el cosmopolitisme, d’Yves Charles Zarka (traducció de Josep Monserrat Molas i Leire Sales Salvatierra); Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, de Salvi Turró; Sub lege pugnamus. De la Gran Guerra a les grans dades, de Pompeu Casanovas; El monolingüisme de l’altre, de Jacques Derrida (traducció de Felip Martí-Jufresa i Antoni Mora), i Meditacions cartesianes. Una introducció a la fenomenologia, d’Edmund Husserl (traducció de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola).
|
|
«El impuesto sobre sociedades español regulado a través de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, pretende cumplir una serie de objetivos, lo que ha determinado la configuración de un tributo que reúne un conjunto de características. En particular, la reforma ha configurado un impuesto neutral, que evite alteraciones sustanciales del comportamiento empresarial, salvo cuando fuese indispensable cubrir determinadas ineficiencias ocasionadas por el propio mercado; un impuesto sencillo que facilite su cumplimiento; un impuesto respetuoso con el derecho comunitario; un impuesto competitivo para nuestras empresas; un impuesto que facilite la estabilidad de recursos y la consolidación fiscal, tras años de crisis económica con una marcada caída recaudatoria; un impuesto que evite el sesgo fiscal hacia el endeudamiento, favoreciendo la capitalización empresarial; un impuesto que otorgue seguridad jurídica y, por último, un impuesto que favorezca una efectiva lucha contra el fraude fiscal, no solo en el ámbito interno sino también en el de la fiscalidad internacional.»
«En este sentido, en los últimos años se ha puesto en marcha una profunda reflexión, acompañada de un enorme esfuerzo y trabajo técnico, liderada por la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y el G20, aunque con un marcado carácter inclusivo, que busca la adecuada configuración del impuesto sobre sociedades en la era de la globalización y el desarrollo tecnológico y digital. De manera clara, en las agendas políticas de los Estados existe preocupación por diseñar un impuesto más justo que consiga gravar la actividad económica desarrollada por las empresas allí donde se genera el valor.
»Así, hoy en día, en la etapa de implementación de las recomendaciones del proyecto BEPS, en numerosos países el impuesto está sufriendo modificaciones en la regulación de cuestiones clave, como los precios de transferencia, los híbridos, la transparencia fiscal internacional, la deducibilidad de gastos financieros, las cláusulas antiabuso, el concepto de establecimiento permanente o los regímenes de patent box. Del mismo modo, en lo que ya se conoce como la era de la transparencia, han surgido nuevas obligaciones tales como el Informe país por país en materia de documentación de precios de transferencia o las obligaciones de revelación de esquemas de planificación fiscal agresiva recientemente reguladas en una directiva europea.
»El impuesto sobre sociedades español ya se ha acomodado en gran medida a tales recomendaciones y lo hará próximamente a las directivas ATAD I y ATAD II, normas que constituyen la ejecución europea de BEPS. Pero más allá de la adaptación de nuestro impuesto al consenso internacional logrado en la lucha contra la erosión de la base imponible y el traslado de beneficios por parte de las sociedades, el auténtico desafío de los próximos años se encuentra en los retos fiscales ante la digitalización de la economía, ámbito en el que algunos Estados ya han actuado de manera unilateral; la OCDE acaba de publicar un Informe intermedio y la Unión Europea ha presentado dos propuestas de directiva. En este contexto, sin embargo, dos cuestiones parecen claras: la dificultad para encontrar soluciones fiscales comunes que se adapten a los nuevos modelos de negocio y la necesidad de actuar de manera global y consensuada por parte del mayor número de países.
»Asimismo, la armonización del impuesto en el contexto europeo, actualmente en discusión, es una solución fundamental para Europa. Esta armonización permitirá un impuesto más competitivo para las empresas europeas, reduciendo los elevados costes de administración y costes de cumplimiento, eliminando los obstáculos para el funcionamiento del mercado interior y favoreciendo un impuesto menos vulnerable al fraude y a la evasión fiscal por parte de las empresas.»
|
|
El dimarts 16 d’octubre, a les 19 h, a l’Hospital de Barcelona (av. Diagonal, 660, Barcelona), presentació de La relación médico-paciente, de Joaquín Martínez Montauti.
|
|
El dilluns 22 d’octubre, a les 12 h, a l’Institut d’Estudis Fiscals (av. del Cardenal Herrera Oria, 378, Madrid), presentació del llibre Impuesto sobre sociedades, ¿quo vadis? Una perspectiva europea, a cura de José M.ª Durán i Alejandro Esteller.
|
|