/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Abril
2018
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, de Diego Sola, desvela la biografia del missioner González de Mendoza i reconstrueix la política d’apropament i influència de Felip II envers el gegant oriental.

La Historia del Gran Reino de la China, de Juan González de Mendoza, publicat el 1585, va ser el llibre sobre la Xina més editat i traduït de l’època moderna, i del qual es conserven exemplars de tres de les primeres edicions a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. L’estudi de Diego Sola descobreix el personatge –fins avui oblidat– de Juan González de Mendoza, un missioner agustí que l’any 1580 va rebre l’encàrrec de Felip II d’organitzar, amb altres frares de l’orde, una ambaixada destinada a l’emperador de la Xina, tot exercint tasques pròpies d’un servei d’intel·ligència.

El llibre està estructurat en dos grans blocs. En el primer es presenta la situació de la Xina, Portugal i Espanya, i les relacions entre aquests països al segle XVI, i es contextualitza l’ambaixada a la Xina de Felip II i el paper de Juan González de Mendoza. En el segon s’analitza pròpiament la Historia del Gran Reino de la China: els antecedents i les fonts, els efectes que va tenir en la conceptualització de l’imperi xinès en l’època, així com la intencionalitat i la voluntat d’influència que presenta.

El relat parteix de l’èxit extraordinari que va obtenir aquesta obra de fra Juan González de Mendoza al segle XVI: se’n van fer una trentena d’edicions i fou traduïda a diversos idiomes. Felip II, senyor d’un imperi que anava des dels dominis espanyols a Amèrica fins a l’Índia portuguesa, anhelava convertir el Celeste Imperi en un paradís cristià sota la seva protecció. És per això que va enviar una missió de frares agustins per acordar una aliança amb l’emperador de la Xina. Per acomplir la missió, González de Mendoza va dur a terme la ingent tasca d’aplegar notícies sobre la història, la geografia i les tradicions a fi de conèixer la sofisticada complexitat de la civilització xinesa. El resultat d’aquesta empresa va ser l’esmentat llibre. Amb la publicació d’El cronista de China, Diego Sola no només reconstrueix la biografia de González de Mendoza, que va descobrir la Xina i els seus habitants a Occident, sinó que recupera la notable influència que va exercir en els escriptors espanyols i europeus de la seva generació.

El cronista de China, coeditat amb l’Institut Confuci, és el títol del segon volum de la col·lecció Transferències 1400-1800, dirigida per Joan-Lluís Palos, un projecte editorial que neix amb l’objectiu de mostrar els resultats de les investigacions del grup de recerca Poder i Transferències Culturals en l’Època Moderna de la Universitat de Barcelona, a través de diversos escenaris i protagonistes dels intercanvis provocats per l’emergència dels dos grans imperis ibèrics, el seu abast i el profund impacte que van tenir en la creació del món modern. El primer volum de la col·lecció és Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte, i Joan-Lluís Palos.

Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, és professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador visitant a la Universitat de Cambridge. Participa en diversos projectes d’investigació, com els de la xarxa «Poder i representacions: transferències culturals en l’època moderna»; els del grup Ethnographies, Cultural Encounters and Religious Missions, i els del Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental. Ha publicat articles en llibres i en revistes acadèmiques com Temps Moderns i Estudis (Universitat de Costa Rica). Conferenciant de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (Universitat de Barcelona), col·labora també en diversos mitjans de comunicació.


Serrat, Llach i l’efecte Dylan, de David Viñas Piquer, demostra que, més enllà de la rivalitat que ha enfrontat tradicionalment Joan Manuel Serrat i Lluís Llach, ambdós han estat influïts pel revulsiu poètic que va significar la irrupció de Bob Dylan en el món musical.

Sempre s’ha dit que Llach i Serrat són figures oposades, tant per la seva trajectòria personal com pel seu llegat musical. David Viñas Piquer trenca aquest tòpic amb el llibre Serrat, Llach i l’efecte Dylan, en el qual aprofundeix les lletres d’ambdós autors i la seva relació amb el que anomena «efecte Dylan».

Bob Dylan és el creador d’una nova forma d’expressió poètica dins el món de la cançó popular americana, per la qual va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2016. Aquesta presència de la poesia en la cançó d’autor va actuar com un estímul creatiu per a tota una generació de cantautors.

Lluís Llach i Joan Manuel Serrat van formar part en els seus inicis d’Els Setze Jutges, un grup de cantants que es proposava impulsar el moviment de la Nova Cançó, i normalitzar i defensar l’ús del català interpretant cançons contemporànies en aquesta llengua. La Nova Cançó tenia una estreta relació amb la poesia, i s’inspirava en la chanson de Jacques Brel, Georges Brassens i Georges Moustaki, o bé en el model anglosaxó, més vinculat a formes de música pop. Seguint qualsevol d’aquests dos camins les lletres de les cançons s’acostaven a la poesia.

A través de quinze capítols que duen títols de peces icòniques de Bob Dylan –des de Like a Rolling Stone fins a Masters of War o Knocking on Heaven’s Door–, Viñas analitza les lletres de les cançons més conegudes de Llach i Serrat, les fa dialogar entre si relacionant-les alhora amb la seva tradició poètica, i reflexiona sobre la presència de la poesia en la cançó d’autor, una clara manifestació de l’«efecte Dylan».

Serrat, Llach i l’efecte Dylan forma part de la col·lecció Filologia UB, que dona a conèixer recerques dins l’àmbit de la filologia en el sentit més ampli. Els últims títols que s’hi han publicat són Antologia de la literatura llatina, a cura de Javier Velaza; Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach Suñol; De poesia. Arxius, poètiques i recepcions, a cura de Marc Audí, Glòria Bordons, Lis Costa, Eva Figueras Ferrer i Mar Redondo-Arolas, i Obra completa, de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler.

David Viñas Piquer (Barcelona, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles sobre diferents aspectes de la teoria literària i ha publicat, entre altres llibres, Historia de la crítica literaria (2002), Hermenéutica de la novela en la teoría literaria de Francisco Ayala (2003), El enigma «best-seller» (2009), Josep Pla i l’invent «Costa Brava» (2013) i Sin miedo a Borges (2015).


L’Obra completa de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler, inclou tota la producció coneguda i atribuïda a aquest poeta, narrador i gramàtic, una de les personalitats més riques de l’inesgotable univers literari occità. Aquesta edició ofereix el text original occità i la traducció al català.

Espadaler, que el 2015 va publicar en la mateixa col·lecció una traducció al català de la novel·la occitana Flamenca, ara aborda l’obra del trobador Ramon Vidal de Besalú, el qual, pels volts de l’any 1200, va escriure la primera gramàtica coneguda d’una llengua romànica en occità. En aquells moments, ja s’havia consolidat com a llengua de cultura a bona part del sud-oest d’Europa, amb una tradició poètica que no va tardar a desbordar el seu marc natural. Vidal va conrear una lírica en què era fonamental la reflexió sobre l’amor cortesa, i va compondre, al llarg dels primers anys del segle XIII, uns relats que són una finestra privilegiada a l’atractiu paisatge trobadoresc, destinats a romandre com un punt de referència fundacional en les narratives occitana i catalana.

En l’edició que presentem, Anton M. Espadaler divideix el volum en tres parts: la primera recull tota l’obra narrativa coneguda de Ramon Vidal (Abrils issia, So fo e·l temps i Castia gilos); la segona conté la gramàtica occitana (Razos de trobar), i la tercera inclou les poesies d’atribució dubtosa de Ramon Vidal (Belh m’es, Entre·l taur e·l doble signe i Plazens plasers). Cada part i cada capítol s’obre amb un estudi introductori i es tanca amb les notes corresponents. Finalment, el llibre ofereix una bibliografia completa.

Ramon Vidal (Besalú, 1196?-1252?) sembla que fou trobador i joglar en la seva joventut i que es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos. Va freqüentar les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, així com les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus. És recordat sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica, juntament amb Donatz proensals d’Uc Faidit.

Anton M. Espadaler (Barcelona, 1952), llicenciat en Dret i doctor en Filologia Romànica, és autor d’Una reina per a Curial (1984), d’Història de la literatura catalana (1995) i de l’estudi «La Catalogna dei re» (inclòs en l’obra Lo spazio letterario del Medioevo, 2001), i curador del volum De Amore. L’amor a la literatura d’Occident (1991). Ha publicat diversos articles sobre Ausiàs Marc, Ramon Muntaner, Anselm Turmeda, el comtat d’Urgell, els almogàvers, Tirant lo Blanc i les novel·les en llengua occitana de temàtica artúrica Jaufré, La faula i Blandín de Cornualla, i també sobre autors contemporanis com J. V. Foix i Josep Carner. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans d’informació, i en va aplegar els escrits en el llibre Estiu tot l’any (1996). Col·laborador als diaris Avui, El Periódico de Catalunya, El País i La Vanguardia, ha intervingut en diversos programes: «Bon dia, Catalunya» de TV3, «El Matí de Catalunya Ràdio», i «Cafè Baviera», «El Món a RAC1» i «Tu Diràs» de RAC1. És membre de diverses associacions de literatura medieval, del jurat dels premis Crexells, Octubre i Ciutat de Barcelona, i del Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu. Reconegut barcelonista, és autor de Joan Laporta. Passió absoluta (2009). Ha publicat l’edició de Flamenca en la col·lecció Filologia UB (Edicions de la UB, 2015).


Us presentem un seguit de novetats per a aquest Sant Jordi, d’entre les quals en seleccionem set de temàtiques ben diferents que us obriran les portes a nous coneixements, fruit de la recerca i el treball dels nostres autors.

Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya, a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás. Ofereix una panoràmica de la història i l’actualitat dels estudis d’aquesta disciplina a casa nostra amb voluntat reivindicativa. Aplega una quinzena d’articles, escrits per professors d’universitats dels àmbits nacional i internacional, sobre crítics que, amb vocació i mirada europees, exposaren una història alternativa de la literatura comparada i revelaren que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.


Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte i Joan-Lluís Palos. A través d’un viatge fascinant pels llocs per on van circular pintures, escultures, mobles i llibres, aquesta obra recull el mecenatge dels virreis hispànics al Regne de Nàpols durant els segles XVII i XVIII, els quals van tenir un paper de primer ordre en el panorama polític i cultural del continent, i van ser mediadors en el procés de creació i difusió de l’art i la cultura napolitans del Sis-cents, situant-los en el centre de l’escenari barroc europeu.


Ordo Virtutum, d’Hildegarda de Bingen, amb estudi, edició crítica i traducció d’Eulàlia Vernet i Mariona Vernet. En aquesta edició bilingüe, el lector trobarà acarats el text llatí i la traducció –la primera en català–, juntament amb un estudi complet que li permetrà copsar la bellesa lírica i mística, així com la força dramàtica i espiritual, de l’Ordo Virtutum, considerat el drama al·legòric musical més rellevant de l’edat mitjana. Escrita i musicada pels volts de 1151 per l’abadessa benedictina Hildegarda de Bingen, aquesta obra singular –de la qual es conserva íntegrament el text i la notació musical en neumes– explica en vers lliure la història d’una Ànima que es debat entre seguir la vida lluminosa, inspirada per les Virtuts, o la vida obscu­ra, imbuïda per les temptacions del Diable, en un context en què el cant i la música actuen com a medicina purificadora per a l’Ànima.


El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, a cura de Carles Mancho. Retrobat a finals del segle XIX a la catedral de Girona, l’anomenat fins ara Tapís de la Creació és una de les grans obres universals de l’edat mitjana. La seva importància rau tant en el fet de ser un teixit d’unes dimensions considerables, com en el complex programa d’imatges que el caracteritza. Per tot plegat va ser objecte de l’atenció d’investigadors com ara Pere de Palol, que va portar el nivell de comprensió de l’obra a un punt difícilment superable. La feliç coincidència en el temps de la restauració més acurada que mai s’havia endegat de la peça (al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), de la publicació d’un treball de recerca que hi projecta nova llum i de la notable millora del coneixement de diferents aspectes de la seu gironina, ens permet avui d’anar més enllà i presentar en aquest volum la que sens dubte és una nova fita, amb algunes sorpreses, en l’estudi d’aquest brodat excepcional.


Cosmopolitics and Biopolitics. Ethics and Aesthetics in Contemporary Art, a cura de Modesta Di Paola. Aquest llibre rastreja l’estètica cosmopolita entesa no només com la unió de l’art, la ciència i el dret a la supervivència, sinó també com el prisma mitjançant el qual es desenvolupen pràctiques artístiques a l’entorn de la transculturalitat, la migració, el nomadisme, les subjectivitats de gènere, la sostenibilitat social i natural, i les noves tecnologies digitals. Els autors configuren una narrativa que es mou en el territori de la «intersecció», entre hospitalitat i hostilitat, acollida i conflicte, llengües i llengües intermèdies, ciència i supervivència en un món més «comú» que global.


Pàgines viscudes d’un economista català, de Jacint Ros Hombravella. El professor Ros Hombravella, un economista eminent que ha dedicat seixanta anys a la professió en escenaris destacats, fa en aquest llibre una mirada retrospectiva a la seva vida. Amb un notable sentit crític, ha estudiat sobretot la utilitat social de la ciència econòmica i s’ha interessat per l’home corrent (l’obrer, l’empresari, el funcionari...). No ha estat un científic políticament neutre: catalanista i socialdemòcrata, s’ha implicat en els principals episodis del país. En aquestes breus memòries, que tenen un cert to de novel·la realista i estan plenes de sentit de l’humor, ironia i de referències a la quotidianitat, l’autor fa un balanç desenfadat de les seves vivències en els àmbits personal i professional.


El naufragi dels records. Què hi ha darrere de malalties com l’Alzheimer?, de Jaume Folch. Aquest llibre, darrer títol de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, explica de manera senzilla i entenedora les causes i els efectes de l’Alzheimer, una malaltia que ha esdevingut epidèmica en les societats desenvolupades. També raona per què malalties com aquesta deterioren el cervell dels qui les pateixen i, de forma progressiva i indeturable, els priven dels records, les emocions i els afectes. D’altra banda, exposa les teories més sorprenents i innovadores en l’àmbit de la neurociència, i desvetlla les claus de futures teràpies. Més enllà de la preocupant situació de la recerca a casa nostra, la comunitat científica mundial esmerça una enorme quantitat de recursos materials i econòmics, i els seus millors talents, per trobar teràpies que guareixin les afeccions cerebrals.


3/4
El dimarts 3 d’abril, a les 19.30 h, a la llibreria Calders (ptge. Pere Calders, 9, Barcelona), presentació de Comparatistes sense comparatisme, a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás.

El dilluns 16 d’abril, a les 19 h, a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme, 47, Barcelona), presentació de Pàgines viscudes d’un economista català, de Jacint Ros Hombravella.

El dimecres 18 d’abril, a les 18.30 h, a la Fundació Institut Confuci de Barcelona (c. Elisabets, 10, Barcelona), presentació d’El cronista de China, de Diego Sola.

El dimarts 17 d’abril, a les 19 h, a la llibreria Fan Set (Octubre Centre de Cultura Contemporània, c/ Sant Ferran, 12, València), presentació dels dos darrers volums de la col·lecció Figura: Escrits sobre literatura comparada, de Joseph Texte, traducció de Salvador Company i Anna Torcal, i Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya, a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás.

El dimarts 17 d’abril, a les 18 h, al Seminari de la Facultat de Filosofia (c. Montalegre, 6-8, Barcelona), presentació de Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, de Salvi Turró.

 
 
logo