|
Barcelona a ras de suelo, de Danae Esparza, és un estudi molt complet sobre l’evolució del paviment urbà i el seu impacte en el paisatge, que aporta novetats historiogràfiques rellevants i tracta la problemàtica de la sostenibilitat mediambiental.
El llibre, profusament il·lustrat, analitza el paviment de Barcelona, sobre el qual s’ha escrit un bon nombre de tractats tècnics, però que ha estat molt poc estudiat en l’àmbit acadèmic, tot i que és un element fonamental en la construcció de l’espai públic i que sovint constitueix una expressió d’orgull ciutadà.
El volum s’obre amb una síntesi històrica del procés de pavimentació de les ciutats, en la qual s’assenyalen els moments crucials d’aquesta operació tant des del punt de vista de la salubritat i dels aspectes tècnics i constructius, com pel que fa a la funció estètica. Els capítols següents se centren en la ciutat de Barcelona, en el període que va des de mitjan segle XIX fins als darrers ajuntaments democràtics. S’hi estudien els materials (del talòs de fusta al panot; del macadam al ciment pòrtland, impulsor d’una indústria a l’àrea de Barcelona i posteriorment responsable de la introducció de nous mètodes constructius i de nous paviments) i les formes (disposició, disseny, composició i gestió) que van determinar la concreció del sòl pavimentat. Aquesta part constitueix una veritable història de Barcelona vista des d’una altra perspectiva, arran de terra, i combina documentació sobre factors tècnics, de gestió urbana (ordenances), de criteris compositius (projecte urbà) i, fins i tot, ambientals (explotació de les pedreres de Montjuïc o nous materials més sostenibles).
A banda de tractar els aspectes directament vinculats al paviment, aquests capítols evidencien una cultura del disseny urbà que s’ha transmès de generació en generació entre els arquitectes municipals: des de Francesc Daniel Molina i Casamajó fins a Ildefons Cerdà, que tanta importància va donar a la pavimentació de les «vies», estructura vertebradora de la nova ciutat de la mobilitat. L’autora assenyala que el salt qualitatiu en la pavimentació de Barcelona té molt a veure amb les operacions de la Comissió de l’Eixample, encarregada del desenvolupament del Pla Cerdà de reforma i eixample de Barcelona, i en gran mesura responsable de la implantació del panot com a element bàsic, repetitiu i extens en la pavimentació de la ciutat.
Barcelona a ras de suelo forma part de la col·lecció Comunicació Activa, que aplega llibres sobre la cultura de la comunicació, la imatge i la ciutat, en el sentit més ampli de l’expressió, orientada a incitar les pràctiques professionals, el debat i la reflexió. D’entre els seus títols, destaquem: La imagen de la ciudad, de Pedro Brandão; Puntos de encuentro en la iconosfera, d’Antoni Mercader i Rafael Suárez, i The Art of Urban Design in Urban Regeneration, a cura d’Antoni Remesar.
Danae Esparza (Barcelona, 1982), doctora en Espai Públic i Regeneració Urbana per la Universitat de Barcelona, és investigadora del Polis Research Centre de la UB i del grup Elisava Research. Ha publicat diversos articles sobre l’impacte de la pavimentació urbana en la imatge de les ciutats, especialment de Barcelona i Lisboa. Actualment és professora de l’escola Elisava.
|
|
Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach, ofereix les claus per comprendre l’aportació de l’insigne escriptor mallorquí a la història de la literatura i permet gaudir de la lectura dels fragments més representatius de la seva obra.
Aquest llibre està compost per un seguit d’assaigs breus sobre diversos títols significatius de Llull, i té per objectiu ajudar a entendre els plantejaments de la seva producció literària. Alhora, vol facilitar l’accés a algunes de les obres lul·lianes més destacades, com el Romanç d’Evast e Blaquerna (que inclou el conegut Llibre d’amic e amat) i el Llibre de meravelles, per tal d’apropar als lectors el personatge mateix de Llull, els propòsits i les motivacions que el van moure, i la seva extraordinària descendència literària.
Ramon Llull, amb una obra formada per més de dos-cents seixanta llibres, se situa just al començament de la història de la literatura catalana i constitueix un fenomen únic en relació amb la resta de literatures occidentals, ja que, alhora que inicia una tradició, li dona cos i planteja com hauria de ser aquesta literatura naixent. L’objectiu de Llull era impulsar canvis en el comportament humà, tant en el si de la societat cristiana com pel que fa als creients d’altres religions. Per això va idear l’Art, per mostrar a la humanitat la veritat sobre el Creador, veritat que considerava igualment observable en tots els ordres de la creació. L’originalitat i ambició dels seus plantejaments expliquen que segles després de morir la seva obra es continués llegint, traduint i imprimint. Figures tan destacades de la cultura occidental com Pico della Mirandola, Giordano Bruno, René Descartes, Isaac Newton o G. W. Leibniz es van interessar pel pensament de Llull i van comentar els seus escrits.
La importància de Ramon Llull en el marc de la cultura i el pensament europeus contrasta amb l’escàs coneixement de la seva producció a casa nostra i el reduït nombre de lectors autòctons. Fins i tot quan es parla dels seus títols més remarcables en català, indispensables en qualsevol història de la literatura catalana, són pocs els qui s’animen a llegir-los. Al costat de les dificultats lingüístiques hi ha també aspectes culturals, producte de la distància cronològica, i particularitats del sistema que proposa o dels plantejaments doctrinals, que ens l’allunyen. Aquest llibre proposa les claus interpretatives per ajudar a abordar la lectura dels textos lul·lians.
El volum forma part de la col·lecció Filologia UB. Alguns dels títols que s’hi han publicat són 800 anys després de Muret. Els trobadors i les relacions catalanooccitanes, a cura de Vicenç Beltran, Tomàs Martínez i Irene Capdevila (2014); Flamenca, amb traducció, pròleg i notes a cura d’Anton M. Espadaler (2015); La paraula en el vent. Obra completa, de Josep Carner, amb edició a cura de Jaume Coll (2015), i Regiment de sanitat per al rei d’Aragó. Aforismes de la memòria, d’Arnau de Vilanova, amb edició a cura d’Antònia Carré (2017).
Joan Santanach Suñol (Barcelona, 1973) és professor de la Universitat de Barcelona i editor de Barcino. Estudiós de la cultura i la literatura medievals, ha editat la Doctrina pueril (2005), el Llibre de Sent Soví (2006), el Llibre d’aparellar de menjar (2016) i, amb Albert Soler, el Romanç d’Evast e Blaquerna (2009). És autor, amb Lola Badia i Albert Soler, de Ramon Llull as a Vernacular Writer (2016). A més, ha publicat alguns estudis sobre literatura catalana del segle XIX i l’obra de Jacint Verdaguer. Va ser comissari de l’Any Llull (2015-2016).
|
|
«Nuestra vida cotidiana está siendo observada constantemente: desde el mismo momento en que abandonamos nuestra casa, sin querer estamos generando datos. Cuando conectas un dispositivo digital, como el GPS del coche, estás dejando un rastro digital cargado de información. Lo mismo sucede cuando envías un correo electrónico o manejas un teléfono inteligente (smartphone), cuando usas una red social o una tarjeta de crédito para pagar la compra. Son solo unos ejemplos de la cotidianidad de la información digital.»
«El término “Big Data” se ha popularizado estos últimos años debido a que ha sido utilizado con frecuencia por las grandes compañías de las tecnologías de la información, que se sirven de esta gran cantidad de información para mejorar las demandas electrónicas (ventas en línea) de sus clientes e intentar orientar las compras de forma que estén más dirigidas al propio cliente, sean más amigables y más próximas. Para ello ha sido necesario recoger la información almacenada de los clientes. La primera pregunta que la sociedad se plantea es: con el debido tratamiento estadístico, ¿estos datos pueden ser usados para mejorar nuestra vida o, por el contrario, se convierten en un instrumento de control por parte de las grandes corporaciones o de los propios gobiernos? ¿Cuál es la tendencia futura?
»Este libro pretende recoger las dudas generadas por los Big Data y aportar sentido crítico desde el punto de vista de un estadístico: una persona que analiza información pero que de repente se ve desbordada por una gran cantidad de datos que no cesan de llegar.
»A todos nos surgen preguntas respecto al uso y existencia del océano digital. ¿Es la proliferación de datos la prueba de que el mundo es cada vez más intrusivo? ¿Podemos estar seguros de que hay un peso y un valor económico detrás de toda esta información masiva? ¿Debemos dejar a las máquinas la tarea de filtrar la información y seleccionar lo que es relevante? ¿Debemos legislar el uso de esta información? Estas son algunas de las preguntas que vamos a tratar de resolver, o, al menos, tratar de dejar planteadas.
»Datos inmanejables: ¿qué son los Big Data?
La sociedad crea datos y más datos, y cada vez existen más dispositivos y más eficientes para almacenarlos. Los datos son vistos en sí mismos como un bien o un capital para la organización, pública o privada, que disponga de ellos. Según Manyika, estas grandes cantidades de datos se están convirtiendo en factores de producción esenciales dentro de cada sector económico.
»Dos estudios al respecto, uno realizado por Manyika y colaboradores, del McKinsey Global Institute, y otro por Andrew McAfee y Erik Brynjolfsson, de la Harvard Business School, indican que el número de datos resulta actualmente inmanejable. Aquí van unos ejemplos citados por estos estudios:
- El 90% de los datos del mundo han sido creados en los últimos dos años.
- Un disco duro que contiene toda la música del mundo solo vale unos 500 €.
- En el año 2010 había ya 5.000 millones de teléfonos móviles.
- 30.000 millones de contenidos han sido compartidos en Facebook en tan solo un mes.
- 235 terabytes de información fueron almacenados por la Biblioteca del Congreso estadounidense en abril de 2011.
- 15 de los 17 sectores productivos de la economía norteamericana cuentan con más datos almacenados que la Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos de América (la mayor del mundo).
- Durante 2012, cada día se generaron alrededor de 2,5 exabytes de información. Este número se dobla aproximadamente cada cuarenta meses.
»Las empresas capturan miles de millones de bytes de información sobre sus clientes, proveedores y las operaciones que realizan. Millones de sensores conectados en red están presentes en dispositivos tales como teléfonos móviles, sistemas de detección o redes sociales. Las personas, bien sea con teléfonos inteligentes (smartphones) o a través de las redes sociales estimulan el crecimiento exponencial de la información.»
|
|
El dilluns 11 de desembre, a les 19 h, al Col·legi de Periodistes de Catalunya (rambla de Catalunya, 10, Barcelona), presentació d’Opinión política. Artículos en tiempos convulsos, de Jordi Matas Dalmases.
|
|
El dimarts 12 de desembre, a les 19 h, a la llibreria Alibri (c. Balmes, 26, Barcelona), presentació de Pedagogías sensibles. Sabores y saberes del cuerpo y la educación, de Jordi Planella.
|
|
El dijous 14 de desembre, a les 18 h, al Real Jardín Botánico de Madrid (pl. Murillo, 2, Madrid), presentació del llibre Guía ilustrada para conocer los árboles, de Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart.
|
|
A Sub lege pugnamus. De la Gran Guerra a les Grans Dades, de la col·lecció Filosofia UB, Pompeu Casanovas esbossa un sistema teòric que permeti la regulació social, ètica i jurídica de dades i metadades en les societats democràtiques del segle XXI.
Big Data. Hacia la cuarta revolución industrial, d’Antonio Monleón (coord.), Esteban Vegas i Ferran Reverter, és un llibre breu i de caire més tècnic que ens introdueix en els avantatges i inconvenients de la complexa gestió de les macrodades.
El títol del primer llibre fa referència a una citació d’Agustí d’Hipona –Sub lege pugnamus, sed vincimur, «Combatem sota la llei, però som vençuts»– que assenyala els límits de la llei per vèncer el pecat. Intentem obeir-la, però no ho aconseguim. Segons Casanovas, aquesta frase basta per resumir l’agonia de les concepcions del dret, de la llei i de la justícia que van regir durant el segle XX.
El llibre repassa la teoria de l’estat i del dret en el context de les dues guerres mundials, i descriu la interpretació de la violència i les relacions socials pròpia del període d’entreguerres, que ha arribat fins als nostres dies. A partir d’aquí, es pregunta sobre l’eficàcia d’aquestes teories per explicar el nou escenari que estem vivint, i es planteja la necessitat d’un canvi de paradigma teòric que sigui capaç de comprendre i regular la construcció d’un àmbit per a la protecció dels drets dels ciutadans. En l’època de l’Internet de les coses i el web de les dades, cal obrir un nou espai públic que permeti la regulació social, ètica i jurídica del denominat «metasistema de la identitat» a la xarxa. Sense la construcció analítica d’un Meta-estat de dret per controlar l’ús dels llenguatges d’anotació i el flux de dades i metadades, la llibertat individual (i la llibertat de tots) es troba en perill.
Sub lege pugnamus posa de manifest que durant el segle XX la llei no va arribar a controlar el monopoli de la violència per part dels estats, ni va poder evitar-la. Igualment, avui, aquesta mateixa llei tampoc no és eficaç per enfrontar-nos amb una economia globalitzada i amb una organització política que es desplega amb mitjans digitals. La progressiva pèrdua de drets i la crisi de l’estat del benestar han coincidit, a més, amb l’explosió i el control de la informació. En els nous escenaris oberts pel denominat web de les dades (web of data), les ciutats intel·ligents (smart cities) i l’Internet de les coses (Internet of things), és menys fàcil passar desapercebut, i per tant, segons l’autor, hem de prendre consciència que «dins de les tasques normals que qualsevol persona tindrà en les societats contemporànies hi ha la gestió de la pròpia identitat».
Pompeu Casanovas (Sabadell, 1957), llicenciat en dret i doctor en filosofia, va completar la seva formació a les Universitats de Califòrnia San Diego, Stanford, Roma i Bolonya. És director de recerca avançada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix l’Institut de Dret i Tecnologia. Ha estat fins fa poc Professorial Research Fellow de la Universitat de Deakin (Melbourne) i enguany ha estat nomenat catedràtic de recerca de la Universitat de La Trobe, a la mateixa ciutat australiana. També és professor honorari del Reial Institut de Tecnologia de Melbourne (RMIT). Va ser codirector de l’estudi del Llibre blanc de la mediació a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2010). Ha estat investigador principal en més de cinquanta projectes, i ha escrit extensament en llibres i revistes especialitzades sobre filosofia, filosofia del dret, sociologia jurídica, història intel·lectual, pragmàtica del llenguatge, intel·ligència artificial i web semàntic. Codirigeix la col·lecció Law, Governance and Technology de l’editorial Springer, així com les revistes científiques en línia Journal of Catalan Intellectual History (de Gruyter) i Journal of Open Access to Law (Universitat de Cornell). És autor, entre d’altres, de Gènesi del pensament jurídic contemporani (1996, Premi Duran i Bas), Argumentació i pragmàtica del dret (1998) i Pensament i filosofia a Catalunya (com a editor amb Josep Monserrat, en tres volums, 2002-2003). Recentment, ha editat amb Montserrat Corretger i Vicent Salvador El compromís literari en la modernitat. Del període d’entreguerres al postfranquisme (2016).
En una altra línia, publiquem Big Data. Hacia la cuarta revolución industrial, d’Antonio Monleón (coord.), Esteban Vegas i Ferran Reverter, un llibre que ens introdueix en la complexitat de la gestió de les macrodades. L’anàlisi de les macrodades o Big Data pot comportar molts avantatges, com ara reduir els enormes costos de la investigació clínica, millorar la gestió de les ciutats i les empreses, i racionalitzar l’ús dels medicaments. Per processar i analitzar tota aquesta informació s’estan desenvolupant sistemes automàtics que, mitjançant algoritmes matemàtics, poden aprendre a partir de les dades rebudes, fet d’una gran transcendència que ens condueix a les portes d’una nova revolució industrial.
Antonio Monleón és professor d’Estadística i Bioinformàtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Esteban Vegas és professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i centra la seva recerca en la visualització, l’anàlisi i la integració de dades òmiques amb tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning).
Ferran Reverter és professor d’Estadística del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona, i actualment es dedica a la recerca en aprenentatge automàtic, modelització estadística i biologia computacional.
|
|
El dilluns 15 de gener, a les 19 h, a l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda, 6, Barcelona), presentació de Diaris (1969-1972), de Ricard Salvat.
|
|
El divendres 15 de desembre, a les 12.30 h, al MUHBA Vil·la Joana (carretera de l'Església, 104, Vallvidrera), presentació d'Escrits sobre literatura comparada, de Joseph Texte.
|
|