El 14 de setembre, de les 11 h a les 14.40 h (escenari 1), tindrà lloc una lectura creuada d’obres publicades per Edicions de la Universitat de Barcelona, tant de l’àmbit de la ciència com de les humanitats, amb l’objectiu de posar en relleu el gran potencial que representen els professors universitaris per al món del llibre. En total s’aplegaran més de 40 autors, de catorze facultats –des de Química fins a Filosofia, des d’Història de l’Art fins a Medicina–, que faran una lectura per parelles, de manera que un professor de l’àmbit de ciències llegirà el fragment que hagi triat de l’obra d’un altre professor de l’àmbit d’humanitats i, tot seguit, el segon en llegirà un de l’obra del primer. Els llibres dels participants tindran un espai destacat a l’estand d’Edicions de la UB, el número 40-41. L’activitat té el suport del Vicerector de Projecció i Internacionalització, i aquí podeu consultar les obres seleccionades i els autors que llegiran.

Així mateix, Edicions de la UB presentarà tres novetats editorials dins els actes de la Setmana: La forja genètica d’Europa, de Carles Lalueza-Fox, el divendres 8 de setembre, a les 20.15 h (escenari 1), un llibre en què l’autor explica la seva participació en l’apassionant i complex descobriment dels orígens de les poblacions europees; La prosa de Màrius Torres, de Jordi Julià i Pere Ballart, el dimecres 13 de setembre, a les 17.30 h (escenari 2), que aplega per primer cop l’obra en prosa d’aquest cèlebre poeta, i De poesia. Arxius, poètiques i recepcions, a cura de Marc Audí, Glòria Bordons, Lis Costa, Eva Figueras i Mar Redondo, el dimecres 13 de setembre, a les 19.45 h (escenari 1), un treball que aporta reflexions sobre quins han de ser els instruments per establir un corpus dels arxius relacionats amb les poètiques experimentals.

Edicions de la UB serà present als estands 40-41 de la Setmana del Llibre en Català, amb més de vuitanta títols del seu fons i un miler de llibres en total, entre els quals destaquen, a més dels esmentats, Escrits sobre art, d’Alexandre de Riquer, a cura d’Eliseu Trenc; Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach Suñol; Sobre mentides i contes de fades, de Meritxell Simó, i Sant Climent de Taüll, la recerca versus la icona, de Milagros Guardia.

Durant deu dies l’esplanada de la catedral esdevindrà la Ciutat de la Lectura, amb carrers i places, casetes de fusta i més de 150 expositors, entre editorials, llibreries, institucions i agrupacions d’editors. Cada plaça disposarà d’un escenari on tindran lloc presentacions, debats, lectures, tallers de contes i recitals, entre altres activitats. També hi haurà espais amables pensats per descansar i llegir amb calma, a més de circuits de lectura que orientaran els visitants. En l’edició del 2016 es va batre el rècord d’expositors, i el repte més important per a aquesta edició és engegar un procés que transformi la Setmana del Llibre en Català en un Saló del Llibre professional sense perdre l’essència de fira i festival de la cultura.

Des que es va instal·lar a l’avinguda de la Catedral de Barcelona el 2012, la Setmana del Llibre en Català ha millorat les seves xifres any rere any. En la passada edició es va incrementar la facturació global un 42,6%, i es van vendre més de 22.300 exemplars de revistes i llibres.

Edicions de la UB ha estat present a l’estand de la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) amb una desena de títols del seu catàleg, entre els quals destaca Breve historia de la Universidad de Barcelona i A Brief History of the University of Barcelona, de Montserrat Fullola, publicat en català el 2014 i que ara s’edita en castellà i en anglès per tal d’arribar a un públic més ampli. L’obra, en què han col·laborat els Serveis Lingüístics i té el suport del vicerectorat de Projecció i Internacionalització, ofereix una síntesi divulgativa i amena dels gairebé sis-cents anys d’història d’una de les institucions acadèmiques més antigues d’Europa. Així mateix, també s’han presentat Guía ilustrada para conocer los árboles, de Jaume Llistosella i Antoni-Sànchez Cuxart; La imagen del artista, de Vicenç Furió; El montaje cinematográfico, de Joan Marimon; El nuevo Nuevo Periodismo, de Robert Boynton; El origen de la bioética como problema, de Manuel J. López Baroni; Gestación por sustitución, d’Eleonora Lamm; Anatomía bucodental, d’Ignasi Serra Renom, Sílvia Serra Ristol i Alícia Serra Ristol; Cómo elaborar y presentar un proyecto de investigación, una tesina y una tesis, d’Eva M. Garrido Aguilar i Pilar Delgado-Hito, coordinat per M. Teresa Icart Isern i Anna M. Pulpón Segura; Handbook of Translational Medicine, a cura de Josep M. Llovet, i The Sound Sculptures of Bernard and François Baschet, de François Baschet.

La Fira Internacional del Llibre Universitari (FILUNI), organitzada per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) a través de la Direcció General de Publicacions i Foment Editorial (DGPFE), vol ser la mostra més completa de la producció de les editorials universitàries i les institucions d’educació superior, principalment de l’Amèrica Llatina, i també una trobada que doni visibilitat i projecció a aquest sector. Durant els sis dies de la fira, s’han dut a terme més de 120 activitats acadèmiques, literàries, culturals i professionals. Aquesta primera edició estava dedicada a la Universitat de Salamanca, considerada la més antiga de les universitats hispanes existents i que el proper 2018 complirà vuit-cents anys d’història.

La participació en aquesta primera edició de la Fira Internacional del Llibre Universitari s’emmarca dins les activitats de la Unió Iberoamericana d’Universitats (UIU), de la qual formen part la Universitat de Barcelona, la Universitat de Buenos Aires, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la Universitat de São Paulo, una gran aliança atlàntica segellada l’any 2016 —amb el patrocini de Santander Universitats— que té com a objectiu esdevenir referència internacional i tenir una veu coordinada en activitats que promoguin la recerca, l’avenç del coneixement i el progrés de les persones en tot l’àmbit iberoamericà de la formació superior.

Màrius Torres ocupa un lloc preeminent en la literatura catalana com a poeta, malgrat que va morir ben jove de tuberculosi i que se’n publicà l’obra, pòstumament, a l’exili. Aquest estudi rigorós i complet (acompanyat d’una selecció àmplia de la seva producció en prosa) pretén canviar la percepció de l’escriptor en el panorama de la història de la literatura catalana contemporània. Per primer cop s’editen un bon nombre d’articles, cartes, assaigs, contes, dietaris, i altres textos personals, a més d’una novel·la inacabada. Amb aquest llibre, doncs, Julià i Ballart fan justícia als mèrits de Torres.

Aquest treball va obtenir la XVI Borsa d’estudi Memorial Joan Camps, concedida pel Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, amb el suport de l’Ajuntament de Granollers, que també ha col·laborat en l’edició d’aquesta obra. Després d’una introducció dedicada a la prosa de Màrius Torres, el volum reuneix els articles de crítica i d’opinió que l’autor va publicar a la premsa lleidatana (alguns dels quals es reediten per primer cop des dels anys trenta). A continuació, s’apleguen i es comenten les narracions que va començar a escriure els darrers anys d’estudis a Barcelona i que posteriorment va refer al sanatori de Puig d’Olena, i una novel·la de formació inacabada en forma de diari personal. Els curadors també estudien i transcriuen dos quaderns escrits durant l’últim terç de 1936 i els primers dies de 1937, un cop iniciada la Guerra Civil. A més, presenten una selecció de l’abundosa producció epistolar de Torres, en part escrita durant la seva estada al sanatori i adreçada sobretot a la família, a Joan Sales i a Mercè Figueras –inspiradora de la seva «Mahalta» poètica–. El volum es tanca amb l’aportació de Màrius Torres al gènere assagístic, breu però molt significativa, i a la prosa descriptiva, amb què va retratar alguns personatges i paisatges del seu entorn en diferents períodes dels últims anys de la seva vida. En línies generals, el llibre segueix un criteri cronològic, la qual cosa dona una idea de quina va ser l’evolució formativa de l’escriptor.

Aquest volum forma part de la col·lecció Singularitats, que dirigeix Teresa-M. Sala. El seu objectiu és donar a conèixer els resultats de les línies d’estudi i dels projectes desenvolupats per GRACMON, el Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la Universitat de Barcelona, que, en una línia editorial consolidada i de prestigi reconegut, és duta a terme per diferents especialistes nacionals i internacionals. Fins avui, ha publicat els títols següents: Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, de Teresa-M. Sala (coord.), 2012; Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, de Cristina Rodríguez Samaniego i Jorge Egea (coords.), 2013; Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres, a cura de Mercè Vidal i Jansà, 2013; La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaigs d’història local, d’Anna Calvera (coord.), 2014; Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, de Pere Capellà Simó i Antoni Galmés Martí (coords.); CDf International Congress, de Lluís Bosch i Mireia Freixa (coords.), 2015; Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània, d’Irene Gras i Mireia Freixa (coords.), 2015; L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes, de Cristina Rodríguez Samaniego, Núria Aragonès i Irene Gras (coords.), 2016; La naturalesa en el teatre d’Àngel Guimerà. Una proposta de lectura, d’Enric Ciurans, 2016, i Escrits sobre art, d’Alexandre de Riquer, a cura d’Eliseu Trenc (2017).

Jordi Julià (1972) és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en literatura contemporània, ha estudiat l’obra de Mercè Rodoreda, Gabriel Ferrater i Màrius Torres, i darrerament s’ha interessat per la poesia de l’exili, en obres com Poètica de l’exili (2011) i Els cants de l’èxode (2016). Els seus últims volums han abordat el problema de la identitat en la lírica moderna: Poesia i identitat (2016) i L’autor sense ombra (2016). Conjuntament amb Pere Ballart, ha publicat Sobre islas y penínsulas (2010, Premi Miguel de Unamuno 2008), i ha editat Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (2017), de Jordi Pere Cerdà, i un retrat literari i intel·lectual de la figura de Màrius Torres, Les coses tal com són (2011). Els seus estudis i assaigs han rebut premis nacionals i internacionals. Ha publicat diversos llibres de poesia, guardonats arreu del domini lingüístic català; els seus dos últims títols són Post-its (2016) i Marques de mans (2017).

Pere Ballart (1964) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Ha estat crític literari a l’Avui, El País, Serra d’Or i Lletres. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998) –traduït al castellà el 2005–, El riure de la màscara (2007), Obra vista (2009) i La veu cantant (2011). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater i és un bon coneixedor de les tendències de la poesia catalana actual. Coautor del manual Introducció a la teoria de la literatura (1997), juntament amb Jordi Julià ha editat les traduccions de poesia que va fer Màrius Torres (Versions de poesia europea per Màrius Torres, 2010) i dues antologies de poesia catalana contemporània del segle XX: Paraula encesa (2012) i Que van a dar en la mar (2013).

Màrius Torres (1910-1942) va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va exercir durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l’any 1935, va caure malalt de tuberculosi i va ingressar al sanatori de Puig d’Olena, on va morir set anys més tard. Fill del metge i polític Humbert Torres, es va educar en el republicanisme catalanista i en una concepció espiritualista de l’existència, cabdal en la creació en la seva obra lírica. Fins avui, Torres ha estat considerat sobretot un poeta, i la seva obra fou escrita en bona part durant el període de reclusió al sanatori de Puig d’Olena –on va coincidir amb Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes–. El 1935 va presentar, sense èxit, una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera amb el títol Invencions i va deixar escrita l’obra de teatre Una fantasma com n’hi ha poques. L’esclat de la Guerra Civil i la immediata postguerra, sumades a la seva prematura mort, van condicionar la recepció de la seva obra, ja que fins el 1947 no es va publicar, a Mèxic, Poesies (a càrrec de Joan Sales, qui també va aplegar en volum Cartes a Màrius Torres). La situació personal marcada per una malaltia i la descoratjadora situació col·lectiva del país van determinar el caràcter reflexiu de la seva poesia, molt influïda per Riba, Verlaine, Baudelaire i la tradició simbolista, a la recerca del sentit de l’existència.

«Los artículos de las revistas científicas se han convertido cada vez más en otro de los contenidos concretos que cualquiera que navegue por Internet puede encontrar y aprovechar. Pero, si bien los artículos académicos se mezclan con los demás resultados de las búsquedas de Google, aparecen en los primeros lugares de la lista de resultados, en especial cuando el texto de búsqueda coincide total o parcialmente con el título de un artículo académico publicado, lo cual induce al lector a seguir explorándolos en Google Académico. Conseguir que un contenido destaque entre los resultados de búsqueda requiere por lo general costosas campañas publicitarias de compañías privadas, normalmente combinadas con una rigurosa aplicación de técnicas SEO (search engine optimization). Que los contenidos académicos relevantes ocupen ahora ese lugar virtual principal, como primera opción y de modo gratuito, es un privilegio que sin duda ayuda a que los artículos publicados en revistas científicas lleguen a un público más amplio. Las estimaciones actuales aparecidas en diversos estudios apuntan a que casi la mitad de estas publicaciones científicas está disponible de algún modo de forma gratuita en Internet, un porcentaje que sigue creciendo; lo que significa que cada vez hay más enlaces a artículos de revistas académicas que pueden consultarse completos sin necesidad de recurrir a plataformas de pago.

»Cualquiera que navegue por Internet puede asimismo encontrar en Wikipedia contenidos extraídos de artículos académicos, y los enlaces a estos mismos artículos. En comparación con la información proveniente de otro tipo de recursos de la web, los artículos académicos, con datos basados en hechos, constituyen una de las principales fuentes de información en que se basa la enciclopedia para redactar sus entradas sobre toda clase de temas. En un estudio publicado en 2016, Misha Teplitskiy, Grace Lu y Eamon Duede analizaron las referencias de Wikipedia a artículos de 4.721 revistas científicas de alto impacto que abarcan las 26 principales áreas temáticas de la base de datos bibliográfica Scopus. Los autores de esta investigación constataron que la probabilidad de que una revista de acceso abierto fuera citada en la Wikipedia en inglés era un 47% mayor que en el caso de las publicaciones de pago. Y esto es así a pesar de que las revistas de acceso abierto siguen siendo una minoría entre las revistas de alto impacto de la mayoría de las disciplinas. Los autores explicaban el fenómeno mediante la imagen de que la plataforma Wikipedia actúa de “amplificador” de la bibliografía científica que ya está disponible en acceso abierto. El hecho de que tanto los lectores como los redactores de Wikipedia puedan comprobar la fuente y profundizar en un contenido relevante con tan solo navegar a partir de las referencias proporcionadas resulta sin duda una ventaja importante con la que no pueden competir las publicaciones en papel ni las publicaciones digitales de pago.

»Además de Google y Wikipedia —que contribuyen a hacer más visibles los artículos de las revistas científicas, en especial aquellos disponibles en acceso abierto—, las redes sociales son otro medio de interacción que pueden dar una gran difusión pública al contenido de revistas académicas. No solo es posible para cualquiera seguir una conversación entre académicos mediante plataformas sociales como Twitter, sino que los profanos en la materia pueden también descubrir contenidos relevantes derivados de una investigación y difundirlos en sus propias redes. Dado que los artículos científicos son fácilmente enlazables, es posible difundir personalmente los nuevos resultados de una investigación, en lugar de tener que hacerlo desde cero y sin contar con las fuentes originales. Tal como sucede con la información ofrecida en la Wikipedia, el acceso abierto parece facilitar un mayor número de interacciones en las redes sociales, en comparación con el contenido que queda inaccesible tras una plataforma de pago. En un estudio de 2015, Xianwen Wang, Chen Liu, Wenli Mao y Zhichao Fang analizaron más de 1.700 artículos publicados en Nature Communications y descubrieron que la interacción en Twitter y Facebook respecto a artículos en acceso abierto era entre 2,5 y 4,4 veces mayor que la existente respecto a artículos de acceso restringido.»