/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Novembre
2016
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Divendres 28 d'octubre de 2016
El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida, de Yolanda Blasco-Martel i Carles Sudrià i Triay, és la versió catalana de l’original en castellà que Edicions de la Universitat de Barcelona ha coeditat enguany amb Marcial Pons Ediciones. S’hi analitzen les causes del declivi del Banc i s’hi aporten noves dades sobre les circumstàncies que el van dur al tancament, que ha estat interpretat com una evidència del fracàs financer de la burgesia catalana.

Aquest llibre, que és la segona part d’El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d’un banc d’emissió (obra dels mateixos autors publicada per la Generalitat de Catalunya l’any 2009), se centra en l’etapa que abraça des de la pèrdua del privilegi fundacional d’emissió fins a la suspensió de pagaments i el tancament definitiu el desembre de 1920. Aquestes quatre dècades i mitja constitueixen un període extremament complex del desenvolupament financer d’Espanya i de Catalunya, que va ser testimoni de profundes transformacions en les economies respectives. El volum forma part d’un projecte de recerca historiogràfic del primer banc modern de Catalunya i el segon més important dels que es van crear a Espanya.

La investigació ha estat possible gràcies a la troballa de la documentació original del Banc, que es creia perduda, a les dependències de l’actual Banco Santander el 1998 i a la cessió que se’n féu a l’Arxiu Nacional de Catalunya el 2002. Es tracta de la col·lecció completa de les actes dels tres organismes que van governar l’entitat al llarg de setanta-cinc anys: la Junta de Direcció, la Junta de Govern i la Junta General d’Accionistes. També s’han consultat altres fonts, entre les quals hi ha l’Arxiu Històric del Banc d’Espanya a Madrid.

L’obra s’estructura en quatre parts i nou capítols. La primera part té caràcter introductori i recull els canvis esdevinguts en l’entorn del Banc, tant els derivats de qüestions legals com els sorgits de la pròpia dinàmica econòmica i social. La segona part inclou dos capítols dedicats a la vida interna del Banc: el primer tracta dels aspectes estatutaris i de personal, i el segon, dels de caràcter comptable. La tercera part s’apropa a la faceta operativa del Banc en el període previ a 1914, amb referències explícites a les operacions més significatives que dugué a terme. La quarta i darrera part analitza els intents de renovació que va emprendre el Banc essencialment per la via de l’absorció de negocis financers que ja estaven en marxa, així com els efectes del canvi sobtat de conjuntura que provocà la guerra en la forma d’actuar del Banc, i presenta una hipòtesi raonable dels factors que van portar a la suspensió de pagaments.

El Banc de Barcelona, pioner de la banca a Espanya, va ser la principal entitat de crèdit de Catalunya durant tota la seva existència. Desposseït del privilegi d’emissió el 1874, va continuar actuant com a banc comercial, però no va saber adaptar-se al nou paper, de manera que a poc a poc es va allunyar de les necessitats financeres del país. Un darrer intent de revifar-lo mitjançant l’absorció d’altres entitats i l’entrada en el remolí especulatiu de la Primera Guerra Mundial el van abocar a la fallida.

Les activitats del Banc de Barcelona es van veure afectades pels grans esdeveniments ocorreguts al llarg dels cinquanta anys que analitzen els autors, però el seu tret distintiu en aquest mig segle va ser la incapacitat per introduir reformes en la manera d’operar, amb la consegüent entrada en una decadència irreversible. L’anquilosament i l’allunyament de les exigències del mercat van ser tan notoris que el Banc, tot i mantenir un notable pes financer, va perdre protagonisme en la dinàmica econòmica i social de la ciutat de la qual havia estat actor principal durant dècades.

Yolanda Blasco-Martel és doctora en Història Econòmica i professora de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en història bancària i financera, i també en història social. És autora de diversos llibres i nombrosos articles publicats en obres col·lectives i revistes especialitzades. Ha participat en projectes d’investigació públics i privats. Actualment forma part del consell editorial de la revista Investigaciones en Historia Económica.

Carles Sudrià i Triay és catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en història industrial i energètica, i també en història financera. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles en obres col·lectives i revistes especialitzades. Ha encapçalat projectes d’investigació competitius, tant públics com privats. És director del Centre d’Estudis «Antoni de Capmany» de la Universitat de Barcelona i de la Revista de Historia Industrial.

Aquest llibre forma part de la col·lecció Economia UB d’Edicions de la Universitat de Barcelona, en la qual s’han publicat els títols següents: Matemàtica financera. Anàlisi d’operacions de finançament, de Carmen Badía, Merche Galisteo, M. Àngels Pons, Teresa Preixens i Francisco Javier Sarrasí; La crisis del euro y su impacto en la economía y la sociedad, de Carlos Encinas (coord.), Juan Tugores, Elisenda Paluzie, Nicholas Tsounis, George Polychronopoulos, José Francisco Reyes i Oscar Ugarteche; Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios compatibles, de Maite Vilalta (ed.); De nuestros impuestos y su administración. Claves para una mejor administración fiscal —guardonat amb el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’economia i empresa 2016—, de José M.ª Durán i Alejandro Esteller (eds.); Mathematics for Economics and Business, de Roman Adillon, Mikel Álvarez, Dolors Gil i Lambert Jorba, i Literatura i economia, de Joaquim Perramon (ed.).


Divendres 28 d'octubre de 2016
Literatura i economia, de Joaquim Perramon (ed.), reuneix els treballs de diversos economistes, advocats, filòsofs, filòlegs i historiadors que ens descobreixen el rerefons econòmic d’alguns dels clàssics de la literatura universal —des del Plutos d’Aristòfanes fins a El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald—, en un itinerari que ens introdueix de manera amena tant en la literatura com en l’economia.

L’obra té l’origen en els Seminaris en Finances del grup de recerca Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) de la Universitat de Barcelona, i en la Tertúlia d’Economia i Literatura que organitza l’economista Joaquim Perramon a l’Ateneu Barcelonès. Aplega articles de dotze especialistes que, a través de l’anàlisi d’exemples molt diversos —des de clàssics de la literatura com ara Cervantes, Goethe, Twain, Oller, Pérez Galdós i Brecht, fins a obres d’altres àmbits, com el periodisme i el cinema—, expliquen fins a quin punt l’economia està present en la literatura de totes les èpoques.

Jules Verne, agent de borsa; Goethe, com a ministre de finances; Balzac, admirat per Karl Marx; Narcís Oller i la febre d’or; Mark Twain i el poder d’un sol bitllet de banc; Rafael Chirbes i la bombolla immobiliària; Petros Màrkaris i els assassinats en temps de crisi; Aristòfanes i la Fortuna; Josep Pla i la dèria per la inflació; el Petit Príncep i l’essència del màrqueting. Els escriptors no creen models econòmics, però construeixen mons en què l’economia n’és el fil conductor. I malgrat que l’economia pot ser força enrevessada, la visió que en tenen els autors literaris en certs aspectes ha estat més il·luminadora que la teoria econòmica, que ha anat evolucionant d’acord amb els temps i les circumstàncies, mentre que la visió dels clàssics resta immutable.

Al final del llibre s’ofereix una breu nota biogràfica dels autors —Guifré Belloso, Francesc Cabana, Joan Cano, Ricard Fernández Ontiveros, Andreu Grau, Joaquim Gestí, Francesc Mercadé Durà, Lluís Miret, Jordi Pascual Escutia, Joaquim Perramon, Iu Pijoan i Font, i Loreto Vilar— i una relació de referències bibliogràfiques dels treballs citats als capítols, així com de llibres que s’han considerat d’interès per la temàtica.

Literatura i economia és el darrer títol de la col·lecció Economia UB d’Edicions de la Universitat de Barcelona, que fins ara ha publicat els llibres següents: Matemàtica financera. Anàlisi d’operacions de finançament, de Carmen Badía, Merche Galisteo, M. Àngels Pons, Teresa Preixens i Francisco Javier Sarrasí; La crisis del euro y su impacto en la economía y la sociedad, de Carlos Encinas (coord.), Juan Tugores, Elisenda Paluzie, Nicholas Tsounis, George Polychronopoulos, José Francisco Reyes i Oscar Ugarteche; Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios compatibles, de Maite Vilalta (ed.); De nuestros impuestos y su administración. Claves para una mejor administración fiscal —guardonat amb el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’economia i empresa 2016—, de José M.ª Durán i Alejandro Esteller (eds.); Mathematics for Economics and Business, de Roman Adillon, Mikel Álvarez, Dolors Gil i Lambert Jorba, i El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida, de Yolanda Blasco-Martel i Carles Sudrià i Triay.


Divendres 28 d'octubre de 2016
Cuina de relacions. Anàlisi de la concentració geogràfica de restaurants amb estrelles Michelin a Catalunya, de Mercè Bernardo, Anna Arbussà i Raúl Escalante, obra coeditada amb la Universitat de Girona, analitza els principals motius que expliquen la concentració geogràfica del sector de l’alta restauració a Catalunya.

Aquest llibre, coeditat per Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la Universitat de Girona, es presentarà el dijous 24 de novembre a l’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, dins els actes que organitza el Patronat de Turisme Costa Brava Girona durant la setmana en què tindrà lloc la gala de La guía Michelin España y Portugal 2017. Els autors de Cuina de relacions estudien les causes del prestigi que ha assolit la cuina catalana en els darrers quaranta anys centrant-se en dos factors: la formació dels cuiners i la relació que mantenen entre ells. Així, doncs, hi exposen els resultats obtinguts i altres qüestions que també han estat importants per al creixement i l’èxit del sector gastronòmic català.

L’obra, que s’estructura en set parts, explica com s’ha realitzat el projecte i quins han estat els resultats. En la introducció s’exposen els criteris de les estrelles Michelin, així com algunes dades generals sobre el sector de la restauració i sobre aquest estudi. A la segona part es descriu la metodologia utilitzada i, a la tercera, es presenten els participants (la majoria dels restaurants que han intervingut en el projecte havien estat reconeguts, en el moment del treball de camp, amb estrelles Michelin). Seguidament s’exposen els resultats de l’estudi i les conclu­sions, que inclouen una anàlisi dels principals aspectes de futur del sector i permeten obrir un fòrum de discussió. Tanquen el llibre un apartat de bibliografia i l’epíleg.

La reconeguda excel·lència de la cuina catalana actual és el resultat de factors diversos. Des del punt de vista de l’oferta, la provisió local de matèria primera variada i de qualitat, fruit de la diversitat del territori, és, i ha estat històricament, un element qualitatiu important. També ho és la tradició culinària del país, des de l’edat mitjana —amb el Llibre de Sent Soví, d’autor desconegut, i el Llibre de coc, de Rupert de Nola— fins a l’època contemporània —amb La cuinera catalana, decàleg de la cuina de la Catalunya industrial, i gastrònoms i cuiners com Ferran Agulló, Ignasi Domènech i Josep Mercader— i els nostres dies —amb Ferran Adrià, els germans Roca o Carme Ruscalleda—. Sovint, aquesta tra­dició és la base de la cuina que practiquen els restaurants que formen part d’aquest estudi. A més, la proximitat amb França, territori amb una tradició culinària avançada des de molt abans que els restaurants catalans obtinguessin el reconeixement que tenen avui, sembla que ha estat un factor clau. A aquests factors cal afegir-hi tant la demanda interior com l’exterior, que han influït en favor del desenvolupament de l’alta cuina a Catalunya; el gran impacte mediàtic de la cultura gastronòmica —sobretot des de 2013, any en què El Celler de Can Roca va ser escollit per primera vegada millor restaurant del món segons la llista The World’s 50 Best Restaurants—, i, finalment, la introduc­ció i difusió de nous productes, tècniques, receptes i maneres de fer d’una notable qualitat global, que ha originat el que es podria qualificar de revolució gastronòmica.

Els autors de Cuina de relacions són Mercè Bernardo i Raúl Escalante, professors de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, i Anna Arbussà, professora de l’àrea d’Organització d’Empreses de la Universitat de Girona. El llibre ha comptat amb la col·laboració del Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona i de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge-Sant Antoni de la Universitat de Girona.


Divendres 28 d'octubre de 2016
«Translational medicine is an interdisciplinary branch of the biomedical field that aims to translate discoveries and technologies from basic research to the clinical setting in order to benefit patients. To pursue this goal, translational medicine incorporates the use of cutting-edge technologies, implements interdisciplinary approaches and encourages collaboration between institutions. This represents a multidisciplinary effort whose main actors are physician-scientists and biomedical researchers, including not only basic scientists but also bioinformaticians, statisticians and bioengineers.»

«Translational medicine is based on the feedback loop “from bench to bedside and back again”, which allows the search for a cure to be complemented with the understanding of the biological basis of a disease. Specifically, the key elements of this discipline are:
1.  Basic science research defining biological aspects of a disease and effects of therapies.
2.  Human studies to define the molecular basis of a disease and provide the rationale for the development of therapeutics for human diseases.
3.  Pre-clinical experimental studies that develop principles for the application of therapies to human disease or that aim to advance research into bringing therapies into the clinic.
4.  Appropriately designed clinical trials that originate in the types of studies mentioned above, with efficacy or toxicity as an endpoint.

»Revolutionary advances in genomics, functional genomics and proteomics have allowed us to identify new diagnostic, prognostic and predictive biomarkers that are now used as tools for the precise selection of patients who might benefit from therapies or as potential surrogate endpoints. These biomarkers have the capacity to identify those patients who would obtain the most benefit from a certain therapy, and are the mainstay of precision medicine. In addition, biomarkers provide insight into the mechanisms of action of a particular drug and serve as a tool for selecting appropriate patients for enrollment in a clinical trial based on their molecular characteristics. Indeed, patient selection is one of the most important issues in designing clinical trials for targeted therapies, since the treatment being tested could appear ineffective or even deleterious in an unselected patient population.

»The use of biomarkers as surrogate markers of a pathogenic process or of drug efficacy is changing the paradigm of patient management. More and more, this is allowing a more precise approach based on the detection and targeting of specific genetic alterations in order to achieve better treatment responses. These approaches, for instance, have led to major advances in the therapeutic field of difficult-to-treat cancers. Clear examples of this include the detection of ALK fusion protein in non-small cell lung cancer (targetable by crizotinib) or BRAF mutations in melanoma (targetable by vemurabenib), which enables us to treat only those patients who will benefit from a given therapy.

»Thanks to translational research, standard-of-care treatments for many fatal diseases are moving from a plain clinical-pathological basis to a targeted approach based on the molecular characteristics of the disease. Also, the biological knowledge gained in preclinical studies is used to design clinical trials for novel therapies or diagnostic strategies. Subsequent results obtained from phase III studies whose design is based upon the understanding acquired of the molecular basis of the disease are finally incorporated into clinical practice. Thus, by having an impact on the diagnosis, prognosis and treatment of patients, translational medicine has allowed us to develop more individualized treatments for many diseases.»


De nuestros impuestos y su administración. Claves para una mejor administración fiscal, de José M.ª Durán i Alejandro Esteller (eds.), ha estat guardonat amb el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’economia i empresa 2016, que atorga el Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’obra forma part de la col·lecció Economia UB d’Edicions de la Universitat de Barcelona.

El dijous 27 d’octubre, a les 18 h, a la Sala d’Actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (c. Melcior de Palau, 140), presentació de Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972), d’Assumpció Estivill Rius.

El dimarts 8 de novembre, a les 19 h, a l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda, 6), presentació de Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, de Salvi Turró.

El dimarts 15 de novembre, a les 17.30 h, a la llibreria La Central del Raval (c. Elisabets, 6), en el marc del Festival de Filosofia Barcelona Pensa, acte sobre la publicació de Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, de Salvi Turró, amb Josep Olesti i Núria Miras.

El divendres 11 de novembre, a les 17 h, al Festival de Cinema de Cali (Colòmbia), presentació d’El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla, de Joan Marimon.

 
 
logo