Dijous 28 de maig
|
Enguany Publicacions i Edicions de la UB torna a tenir un estand propi a la 74a edició de la Feria del Libro de Madrid, la més important de l’àmbit hispànic, que té lloc del 29 de maig al 14 de juny al parc del Retiro. D’entre l’ampli catàleg de novetats i llibres del nostre fons destaquem dues obres que descobreixen les primeres veus femenines de les lletres castellanes.
Sor Constanza de Castilla i Las primeras escritoras en lengua castellana, editats per M.ª del Mar Cortés, donen a conèixer la personalitat i el talent d’unes dones que, educades en l’obediència i la discreció, van traspassar el llindar de l’escriptura per oferir-nos la seva particular visió del món.
Sor Constanza de Castilla ens descobreix la figura de la priora del monestir de Santo Domingo el Real de Madrid, una dona ben relacionada amb la corona i els cercles influents de la societat castellana del segle XV gràcies al seu origen noble i al càrrec religiós que va ocupar. Autora del Libro de oraciones o Devocionario, que va escriure probablement entre 1454 i 1474 per a les monges del seu monestir, sor Constanza va trobar en l’escriptura un espai propi de poder i llibertat. A més de fer una acurada selecció de passatges del Devocionario, M.ª del Mar Cortés descriu les característiques del manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de España (que possiblement fou il·lustrat per la mateixa sor Constanza) i, en l’estudi previ que presenta sobre la vida i l’obra d’aquesta poderosa figura, ens revela com la vocació literària li va servir per expressar la seva particular visió de la fe i de l’existència humana. Cortés vindica aquesta autora com a iniciadora d’un camí de creació literària que culmina amb l’obra de Teresa de Jesús.
El llibre Sor Constanza de Castilla està dividit en quatre seccions. La primera situa sor Constanza en el seu entorn històric i cultural, amb l’ajut d’un quadre cronològic que resumeix els fets més destacats de la seva vida i del context europeu. A la segona part, M.ª del Mar Cortés fa una presentació detallada de les notícies que es coneixen sobre l’escriptora i la seva obra, de la qual fa una anàlisi temàtica i estilística. A la tercera part, es reprodueixen dues cartes que mostren la relació de la priora dominica amb les esferes de poder i una selecció de textos del Devocionario. I, en l’última secció del volum, es recullen les referències bibliogràfiques que han permès contextualitzar i comprendre l’obra de l’autora.
Constanza de Castilla (abans de 1405 – 1478) era filla de l’infant Juan de Castilla i d’Elvira de Eril. Els seus avis paterns eren el rei Pedro I i la reina Juana de Castro Ponce de León, i els materns, Beltrán de Eril, alcaid del castell de Sòria, i Magdalena de Falces. Era germana de Pedro de Castilla, bisbe d’Osma i de Palència. Va viure durant els regnats de Juan II, Enrique IV i els primers anys del d’Isabel la Catòlica. Va ser priora de Santo Domingo el Real des de 1417 fins a 1465, i el seu parentiu reial li va permetre rebre ajudes econòmiques i obtenir indulgències i prerrogatives eclesiàstiques.
Las primeras escritoras en lengua castellana, editat també per M.ª del Mar Cortés, recull una tria de textos escrits per un seguit d’autores que rarament han ocupat un lloc central en l’estudi de la literatura i que, malgrat la importància de la seva obra en la cultura de la baixa edat mitjana i el Renaixement, han estat injustament relegades al silenci.
Les escriptores representades al llibre, que van viure entre els segles XIV i XVI, són: Leonor López de Córdoba, la mateixa sor Constanza de Castilla, sor Teresa de Cartagena, sor Juana de la Cruz, sor María de Santo Domingo, Florencia Pinar i altres autores de la lírica de cançoner. Vinculades als cercles de poder i als espais religiosos, totes elles van tenir accés a la cultura i, per tant, van poder articular i expressar un pensament propi. A l’interès que suscita la seva obra, cal afegir-hi el valor filològic, ja que aquests textos il·lustren els usos d’una etapa (i d’un sector social determinat) en l’evolució de la llengua castellana.
Cortés, a més de seleccionar i editar els textos, ofereix un breu estudi de la biografia i l’obra de cada autora, juntament amb una acurada selecció bibliogràfica. Aquests estudis introductoris resulten molt útils per orientar la lectura dels textos, perquè situen el context històric i biogràfic en què es van produir i en donen les principals claus interpretatives.
M.ª del Mar Cortés Timoner (Barcelona, 1973) és doctora en Filologia Hispànica i professora de literatura espanyola a la UB. Va rebre el XIV Premi de Recerca Victoria Kent l’any 2004 pel llibre Teresa de Cartagena, primera escritora mística en lengua castellana (2003). A més dels dos llibres que ara presentem, també ha publicat Sor Juana de la Cruz (1481-1534) (2005) i nombrosos articles i ressenyes sobre les primeres escriptores en llengua castellana. Col·labora des de 1996 en projectes de recerca sobre el teatre de l’Edat d’Or i ha publicat diversos estudis d’aquest àmbit.
|
Dijous 28 de maig
|
Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios compatibles, de Maite Vilalta (ed.), i De nuestros impuestos y su administración, de José M.ª Durán i Alejandro Esteller (eds.), són els dos nous títols de la col·lecció Economia UB, nascuda amb l’objectiu d’incidir des de la Universitat en les qüestions fonamentals del debat econòmic actual.
El primer dels dos títols, Autonomía y equidad en la financiación municipal: dos principios compatibles, aporta elements de reflexió i debat sobre el finançament municipal, un tema de gran actualitat que els darrers anys ha aparegut sovint als mitjans de comunicació. Els autors, un total de deu especialistes (Maite Vilalta, Maria Cubel, José M.ª Durán, Marta Espasa, Alejandro Esteller, Cristina de Gispert, Míriam Hortas, Daniel Montolio, Paula Salinas i Pilar Sorribas), fan un diagnòstic de la situació financera dels ajuntaments espanyols i constaten que cal revisar, reformar i actualitzar el model de finançament municipal. I plantegen una manera de fer-ho basada en tres propòsits: proporcionar recursos suficients als municipis, reforçar l’autonomia fiscal i aconseguir un repartiment equitatiu d’aquests recursos. La seva proposta, que s’inspira en la literatura econòmica sobre els governs multinivell i en el sistema comparat, incideix en qüestions de gran importància, ja que afecten directament el benestar dels ciutadans i determinen en gran mesura el futur dels pobles i les ciutats.
Per altra banda, De nuestros impuestos y su administración recull les contribucions dels acadèmics, responsables de l’administració i professionals de la fiscalitat que van participar al Foro Fiscal 2.0 –organitzat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) amb l’objectiu d’analitzar quin model d’administració fiscal dels països desenvolupats s’adequaria millor al sistema espanyol–, i proposa vies per aconseguir que la nostra administració tributària s’adapti als reptes actuals i sigui capaç d’assegurar el compliment fiscal necessari per assolir una societat justa a través de la sostenibilitat financera. Al llarg de tres capítols estructurats de forma dual (plantejament i discussió), els autors (José M.ª Durán, Alejandro Esteller, Joel Slemrod, Jonathan Leigh Pemberton, Josep Costa i Solà i Jorge Onrubia) estudien la situació de l’administració tributària espanyola i fan propostes concretes de reforma, a partir de l’anàlisi dels principals models de tributació dels països més desenvolupats del nostre entorn. El llibre es clou amb la valoració de l’administració tributària espanyola que fan cinc especialistes reputats (Federico Blanco, Jesús Gascón, Llorenç Maristany, Jaume Menéndez i Valentí Pich).
La col·lecció Economia UB inclou dos títols més publicats aquest mateix any: Matemàtica financera. Anàlisi d’operacions de finançament, de Carmen Badía, María Mercedes Galisteo, Maria Àngels Pons, Teresa Preixens i Francisco Javier Sarrasí, i La crisis del euro y su impacto en la economía y la sociedad, de Carlos Encinas (coord.), Juan Tugores, Elisenda Paluzie, Nicholas Tsounis, George Polychronopoulos, José Francisco Reyes i Oscar Ugarteche.
El primer, Matemàtica financera, escrit per economistes amb una gran experiència tant en l’àmbit docent com en el professional i basat en operacions reals, proporciona les eines necessàries per comprendre el funcionament de les operacions de finançament més habituals del mercat financer. En els tres primers capítols es desenvolupen els conceptes imprescindibles per a l’anàlisi i la valoració de qualsevol operació de finançament, i en els dos últims es presenten diferents modalitats de préstec i d’emissió de títols de renda fixa.
Pel que fa a La crisis del euro y su impacto en la economía y la sociedad (coeditat amb la Universitat Autònoma de Mèxic), inclou sis articles d’economistes europeus i llatinoamericans que valoren les causes i les conseqüències econòmiques i socials de la crisi econòmica, que ha estat especialment greu a Europa, però que també ha tingut una gran repercussió internacional i que manté paral·lelismes preocupants amb crisis anteriors esdevingudes a l’Amèrica Llatina i el Japó. L’adopció de l’euro ha posat en marxa mecanismes que no sempre han funcionat com es preveia i ha obligat a afrontar reptes nous i complexos en un entorn d’ebullició social i de conflictes polítics importants. Per als autors, Europa representa l’intent més avançat d’articular respostes estratègiques de governança supranacional que permetin solucionar aquesta crisi a escala global.
Ben aviat apareixerà en aquesta col·lecció Mathematics for Economics and Business, de Roman Adillon, Mikel Álvarez, Dolors Gil i Lambert Jorba, un manual adreçat al públic internacional de les escoles de negocis, en què s’expliquen les nocions i tècniques matemàtiques bàsiques aplicades a l’economia, així com l’anàlisi econòmica i el context de negocis en què s’utilitza cadascuna.
|
Dijous 28 de maig
|
Robert S. Boynton presenta el seu llibre El nuevo Nuevo Periodismo. Conversaciones sobre el oficio con los mejores escritores estadounidenses de no ficción, publicat per primer cop íntegrament en castellà dins la col·lecció Periodismo Activo, que dirigeix Roberto Herrscher. Al llarg de dinou entrevistes, l’autor dóna a conèixer els principals representants d’una tendència periodística caracteritzada per la implicació total en l’objecte de la notícia.
A la dècada dels anys setanta, Tom Wolfe, Gay Talese i altres escriptors nord-americans van impulsar l’anomenat «Nou Periodisme», un moviment que va revolucionar el gènere periodístic perquè el situava al nivell de la millor literatura, tant per l’ús de tècniques narratives agosarades com per la nova forma d’explorar temes i personatges. Quaranta anys després, Robert S. Boynton defineix el que ell anomena el «nou Nou Periodisme» a través d’una sèrie de converses amb dinou professionals que continuen i actualitzen el llegat dels seus predecessors.
Aquests «nous nous periodistes» han experimentat més que la generació anterior amb la manera de buscar la història. De fet són, bàsicament, reporters que s’impliquen a fons en les seves investigacions. Per això han desenvolupat estratègies d’immersió que donen una dimensió real a l’anàlisi dels problemes més candents de l’actualitat. Per exemple, Ted Conover va treballar de vigilant de presó i va viure uns mesos com un rodamón; Adrian Nicole LeBlanc va dedicar gairebé deu anys a escriure un reportatge sobre una família del Bronx; Jon Krakauer va acompanyar una expedició a l’Everest que va tenir un desenllaç funest. Alguns d’aquests periodistes han assolit una fama considerable, com Krakauer, ben conegut per ser l’autor de la celebrada Cap a terres salvatges (1996), de la qual Sean Penn va dirigir la versió cinematogràfica el 2007, i el mateix Gay Talese, un veterà periodista de llarguíssima i reconeguda trajectòria que ha treballat als grans mitjans dels Estats Units, com Esquire, The New York Times, The New Yorker o Harper’s Bazaar. La seva aportació més significativa rau en la forma en què informa de la història, que no pas amb el tipus de la llengua que utilitza.
Les entrevistes recollides a El nuevo Nuevo Periodismo revelen els mètodes, les fonts d’inspiració, els objectius i les inquietuds d’un grup de periodistes que han infós noves forces a una professió apassionant i més necessària que mai. En el pròleg que Robert S. Boynton ha escrit per a aquesta edició en castellà –titulat «El nuevo Nuevo Periodismo: largo, caro y muy bueno… o corto, barato y eficiente»–, fa una lúcida anàlisi del moment de crisi i transformació que viu el periodisme actual i apunta possibles línies d’evolució.
Robert S. Boynton és escriptor i director del programa de postgrau de Periodisme de Revistes a la Universitat de Nova York. Graduat en filosofia i religió per la Universitat de Haverford i màster en ciències polítiques per la Universitat de Yale, ha estat editor de Harper’s Magazine i col·laborador de The New Yorker. Els seus articles sobre raça, cultura, periodisme literari, psicoanàlisi i propietat intel·lectual han aparegut en diverses publicacions, com The New York Times Magazine, The Nation, The Village Voice o Rolling Stone. El seu llibre més important és The New New Journalism: Conversations with America’s Best Nonfiction Writers on their Craft (2005), del qual ara presentem la traducció íntegra al castellà. Actualment treballa en la història dels inicis del periodisme literari als Estats Units.
La col·lecció Periodismo Activo de Publicacions i Edicions de la UB, dirigida per Roberto Herrscher, explora els escenaris canviants que el periodisme viu en aquest principi de segle a través d’un diàleg entre l’acadèmia i la pràctica professional. El nuevo Nuevo Periodismo n’és el sisè títol, després de la publicació de Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura (2012), de Roberto Herrscher; Ética del periodismo. La defensa del interés público por medio de una información libre, veraz y justa (2012), de Norbert Bilbeny; Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder (2013), de Margarita Rivière; Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter (2015), de Vladimir de Semir, i Una crónica del periodismo cultural (2015), de Sergio Vila-Sanjuán.
Roberto Herrscher, director del màster en Periodisme BCN_NY de la Universitat de Barcelona, és autor del relat de no ficció Los viajes del «Penélope» (2007), traduït a l’anglès amb el títol The Voyages of the «Penelope». Escriu regularment cròniques i textos sobre periodisme a La Vanguardia (Espanya), Perfil (Argentina), Gatopardo i Travesías (Mèxic), i Opera News (Estats Units), i ha estat cap de redacció de la revista centreamericana Hombres de Maíz, editor de la secció «Sin Ficción» de la revista literària Lateral i editor llatinoamericà de Medi Ambient i Població de l’agència internacional IPS. És Mestre de la Fundació per al Nou Periodisme Iberoamericà (FNPI) a Colòmbia, professor convidat a l’Institut Internacional per al Desenvolupament del Periodisme (IIJ) a Alemanya i professor visitant a l’Ithaca College dels Estats Units. Director de la col·lecció Periodismo Activo, Herrscher hi ha publicat el llibre Periodismo narrativo (2012).
|
Dijous 28 de maig
|
«Malgrat les aparents formes geomètriques de la natura, a l’inici del segle XX es va començar a qüestionar que aquestes formes fossin realment esferes, cilindres, etc. A més, es va observar que alguns patrons que apareixen a la natura i que podrien semblar producte del caos en realitat segueixen patrons de repetició. És el que presenta, per exemple, el romanesco. El romanesco (Brassica oleracea) pertany al mateix gènere que la col i a més és un híbrid entre el bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) i el bròcoli (Brassica oleracea var. italica). Es creu que els etruscos ja utilitzaven uns avantpassats silvestres del romanesco per menjar, i està documentat per primera vegada a Itàlia al segle XVI. Es va trobar de forma natural als voltants de Roma, i d’aquí li ve el nom. És ric en vitamines C i K, fibra i carotenoides, i hi ha bones receptes de cuina que l’inclouen (romanesco amb tomàquet, romanesco amb pinyons...). Si el mirem amb detall, observarem unes formes de con que es van agrupant i repetint, una i mil vegades. Però no només el romanesco té aquestes repeticions tan curioses: per exemple, hi ha una altra planta del gènere Aeonium que també repeteix les seves formes, l’una dintre de l’altra.»
«Aquest fet de repetició també apareix en els núvols: si n’agaféssim només una de les parts, aquesta part passaria a ser un núvol sencer, i així de forma indefinida. El mateix succeeix amb la fulla d’una falguera, la closca d’un Nautilus, els gira-sols, la cua d’un paó, els bronquis, els vasos sanguinis (per exemple, els de l’interior dels ulls), les fotos dels rius de Noruega fetes des d’un satèl·lit, les costes de la Gran Bretanya —on, segons l’escala que s’agafi, apareixen corbes dins d’altres corbes amb posició similar—, els aiguamolls del Parc de Doñana, en certs sistemes de cristal·lització d’alguns minerals i en els flocs de neu. De fet, aquestes estructures de repetició es troben en processos de separació de fronteres de dos mitjans, en processos de ramificació i en processos de formació de porositats. A la natura, aquest fet tan curiós es troba amb freqüència: una figura geomètrica en la qual es repeteix el mateix patró (de dibuix o forma) a diferents escales i amb diferent orientació. Això és el que s’anomena fractal. És a dir, un objecte és fractal si, en mirar-lo cada cop a més augments de forma repetida, cada vegada els elements que hi apareixen tornen a tenir el mateix aspecte.»
|
|
Durant quinze dies Publicacions i Edicions de la UB participarem, amb un estand propi, a la 74a edició de la Feria del Libro de Madrid, que tindrà lloc al parc del Retiro (ubicació de la Feria).
|
|
El dimecres 3 de juny, a les 19 h, a la llibreria de la UNE (c/ Duque de Medinaceli, 6, Madrid) presentarem Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter, de Vladimir de Semir. La presentació anirà a càrrec de Patricia Fernández de Lis, redactora en cap de ciència i tecnologia d’El País / Materia, i de Pablo Jáuregui, redactor en cap de ciència d’El Mundo.
|
|
El dijous 11 de juny, a les 19 h, a la llibreria i galeria Swinton and Grant (c/ Miguel Servet, 21, Lavapiés, Madrid) presentarem El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla, de Joan Marimón. En l’acte participarà Manel Barriere, poeta i muntador.
|
|
El dimarts 16 de juny, a les 12.30 h, al Col·legi de Periodistes (rambla de Catalunya, 10) presentarem El nuevo Nuevo Periodismo, de Robert S. Boynton. En l’acte participaran, a més de l’autor, Roberto Herrscher, director de la col·lecció Periodismo Activo; Carles Geli, periodista i professor de la URL, i Albert Chillón, periodista i professor de l’UAB.
|
|
El dimarts 30 de juny, a les 13.45 h, a l’IEC (carrer del Carme, 47) presentarem La llum d’aquells dies, llibre pòstum de memòries de Josep Miquel Sobrer, en el marc de l’homenatge que li retrà la North American Catalan Society (NACS). Presentarà l’acte Francesc Parcerisas.
|
|