Dimarts 1 de juliol de 2014
|
Joan Marimón publica El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla, un llibre que reuneix teoria i pràctica sobre els secrets d’aquest ofici essencial del cinema. El proper 4 de juliol, Joan Marimón presentarà l’obra al CCC, el Centro de Capacitación Cinematográfica de Ciutat de Mèxic. L’obra, coeditada amb l’Escac, ha estat un dels nostres llibres més venuts a la Fira del Llibre de Madrid.
Tots els amants del cinema ens hem estremit amb la seqüència de les escales d’Odessa d’El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein, que gairebé 90 anys després continua mantenint tota la força i la càrrega dramàtiques, ens hem meravellat amb el llarguíssim pla seqüència inicial d’intensitat creixent de Set de mal, d’Orson Welles, o hem gaudit amb l’encreuament d’històries de Pulp fiction, de Quentin Tarantino. Perquè el cinema no és només el talent visual per saber crear històries, sinó sobretot l’ofici –l’art, segurament– de saber-les muntar. Al costat de directors com Spielberg, Truffaut o Coppola, muntadors com Sally Menke, Michael Kahn o Walter Murch –desconeguts del gran públic– constitueixen els orfebres indispensables perquè les pel·lícules tinguin significat i estil.
El montaje cinematográfico (Publicacions i Edicions de la UB, 2014), de Joan Marimón, exposa tots i cadascun dels secrets d’aquesta professió, tant les regles teòriques que poden satisfer l’aficionat al cinema més exigent, com els aspectes pràctics, mitjançant l’anàlisi detallada de seqüències concretes, que interessen als estudiants i als practicants del cinema. Al llarg de gairebé 600 pàgines, el llibre funciona com un tractat complet sobre cinema, ja que l’autor en repassa sencera la història vista a través dels ulls de l’ofici, i no s’està tampoc d’ampliar l’objectiu i dir la seva sobre les altres dues potes fonamentals de la indústria cinematogràfica: el guió i la direcció.
Marimón estructura el seu llibre en dos grans apartats: un primer apartat dedicat al guió, direcció i muntatge, i un segon apartat molt més extens i detallat, dedicat al muntatge segons els tipus de seqüències. Acaba amb uns annexos breus de bibliografia i caracterització de films segons els gèneres i els estils.
En la primera part es fa un repàs exhaustiu dels tres fonaments sobre els quals reposa tota pel·lícula: guió, direcció i muntatge, des de la perspectiva clàssica, fornint al lector els elements bàsics per comprendre la factura del fet cinematogràfic ‘des de dins’ –ben mirat, l’autor no és només professor, sinó també realitzador i guionista–. Seguidament, ens aporta una caracterització i una anàlisi de tots els recursos utilitzats per la sintaxi cinematogràfica: el·lipsis, muntatge per tall, plans seqüència, fora de camp, veu en off, formats, escombrades, fosa en negre, flash back, encadenaments, tràveling, panoràmiques, zoom, càmera lenta, bullet time, etc.
En la segona part, l’autor examina l’ofici en funció del tipus de seqüència: acció, thriller, terror, fantàstic, dansa, sexe, tràilers, videoclips, reportatges periodístics i informatius, i fins pel·lícules experimentals, analitzant les particularitats i els mecanismes propis de cada gènere i les necessitats de muntatge de cadascun.
Finalment, cal destacar un darrer capítol en què Marimón aporta exemples pràctics d’una gran quantitat de pel·lícules ben conegudes, agrupades per gèneres. Des del famosíssim rosebud de Ciutadà Kane fins als diàlegs en off de Psicosi, passant per les carreres de quadrigues de Ben-Hur, la persecució de French connection, el tsunami de Lo imposible o la massacre de Taxi driver. Un tractat cinematogràfic complet que posa a l’abast de tots els públics els secrets d’un ofici poc divulgat, transmès amb l’entusiasme d’un apassionat del cinema.
|
Dimarts 1 de juliol de 2014
|
ADN forense. Problemas éticos y jurídicos, de María Casado i Margarita Guillén (coords.), ens presenta com les anàlisis genètiques, tan necessàries en les investigacions policials, afecten els drets fonamentals de les persones en les societats democràtiques, i provoquen un difícil equilibri entre llibertat individual i seguretat col·lectiva.
L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona publica ADN forense: problemas éticos y jurídicos, un treball multidisciplinari coordinat per María Casado i Margarita Guillén, en el qual participen juristes, filòsofs, biòlegs, tècnics i metges amb l’objectiu de posar de manifest els problemes eticojurídics en l’obtenció, l’anàlisi i l’emmagatzemament de mostres i perfils d’ADN, tant en l’àmbit judicial com l’extrajudicial, i determinar quines serien les mesures a adoptar per al seu tractament i la resolució de conflictes en els diversos àmbits implicats.
Casado i Guillen són conscients que l’ADN és sovint motiu de molta controvèrsia –«no és un tema pacífic», adverteixen– i no pretenen impartir doctrina, tan sols suscitar el debat. Parteixen del fet que l’ús de les anàlisis genètiques afecten drets fonamentals reconeguts i que ha d’estar supeditat a vies de control democràtic. En aquests moments, tant pel que fa a la lluita contra el terrorisme i la delinqüència internacional organitzada, com a l’ús de tecnologies de l’ADN entre particulars i a la comercialització de productes derivats –tests genètics, per exemple–, sembla que es pugui renunciar a drets històricament reconeguts i considerats intangibles. Davant d’aquests fets, les coordinadores opinen que cal prendre mesures que garanteixin la seguretat individual i col·lectiva amb propostes compatibles amb els drets reconeguts i amb les diverses concepcions morals i jurídiques existents.
A tal efecte, el llibre ha reunit un grapat d’especialistes –tots ells de reconeguda vàlua i experiència– en tres grans blocs: professors i acadèmics, científics i perits policials, i juristes que, en cada capítol, tracten una qüestió rellevant que afecta el tema de l’ADN. S’inicia amb una proposta de marc de reflexió sobre la informació genètica i el dret, i al llarg de l’obra es va concretant l’ús i l’emmagatzemament de les mostres. Capítol a capítol, es tracten els problemes precisos que sorgeixen amb l’obtenció, l’anàlisi i el posterior emmagatzemament de les mostres i dades, i el seu ús judicial i extrajudicial. Des de les implicacions que la informació genètica té en el dret, com les informacions científiques necessàries per poder analitzar amb rigor els problemes de la mal anomenada «empremta genètica», passant per la protecció de la intimitat genètica, la utilització de la identificació en casos d’investigacions criminals, la valoració pericial de la prova genètica o els últims avenços en anàlisis genètiques identificadores. També es tracta tot el tema referent als menors, els diagnòstics de paternitat sense consentiment de la mare, l’emmagatzemament i l’arxiu de perfils, i la cooperació internacional en l’intercanvi de mostres.
L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ofereix una forma de fer bioètica basada en una concepció flexible, pluridisciplinària i laica, emmarcada en el respecte als drets humans reconeguts. L’objectiu és subministrar arguments que fomentin l’autonomia de les persones en la presa de decisions i que contribueixin a la construcció d’una societat més transparent i democràtica. La llarga i intensa trajectòria divulgadora i científica ha donat com a fruit un fons editorial nodrit i complet, que, des de 2013, fa part del catàleg de Publicacions i Edicions de la UB (http://www.publicacions.ub.edu/refs/observatoriBioEticaDret/). Els últims títols publicats amb l’editorial de la UB han estat: La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya, de Lídia Buisan; Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm; i La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos humanos de la Unesco y la discapacidad, de María Casado i Antoni Vilà. En preparació: Morir en libertad, d’Albert Royes (coord.) i Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica, de María Casado i Juan José López Ortega.
|
Dimarts 1 de juliol de 2014
|
L’autor, el professor Carlos Dorce, explica a Història de la matemàtica, l’evolució d’aquesta ciència des dels seus orígens històrics a Babilònia fins a finals del segle XIX amb la geometria no euclidiana de Carl F. Grauss. Es tracta del primer cop que apareix en català una obra que posa a l’abast del gran públic la història d’aquesta ciència de manera clara i entenedora.
L’obra Història de la matemàtica –publicada en dos volums: Des de Mesopotàmia fins al Renaixement i Des del segle XVII fins a l’inici de l’època contemporània–, de Carlos Dorce, és la primera història de les matemàtiques escrita en català. El primer volum, que inclou un proemi del professor emèrit Josep Pla i Carrera, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica. El treball vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una ciència que ha estat determinant per al progrés de la humanitat. Com tots els altres coneixements, les matemàtiques han evolucionat molt des que les societats primitives van començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics.
El recorregut històric s’inicia a l’antiga Mesopotàmia, bressol de la revolució neolítica que va transformar la humanitat de petites comunitats nòmades de caçadors-recol·lectors a societats sedentàries, organitzades i jerarquitzades. Aquesta nova organització social, i les necessitats i conseqüències que se’n van derivar –conflictes, lluita pel poder–, va provocar l’eclosió del pensament abstracte i de la matemàtica. Dorce ens condueix de forma amena i entenedora pel recorregut que va del sistema de numeració i l’àlgebra babilònics, fins a la ciència dels antics egipcis que va possibilitar la construcció de les piràmides. Presenta al llarg de totes les seves pàgines nombrosos exemples, fórmules, fotografies i reproduccions d’escriptura cuneïforme i jeroglífics. Al final de cada capítol inclou una «lectura d’interès» sobre el període explicat, extreta d’una obra d’algun especialista de renom, així com una breu bibliografia especialitzada.
Després de babilonis i egipcis, avança vers l’època clàssica, dedicant sengles capítols a Euclides i Arquímedes, i salta seguidament a l’hegemonia àrab durant l’edat mitjana, en especial a la matemàtica conreada a Al-Àndalus. Pel que fa a l’Europa cristiana, dedica un capítol a Leonardo de Pisa (segle XIII), per cloure el recorregut històric del primer volum al Renaixement i l’aventura científica d’aquell moment: la resolució de la cúbica.
El llibre es clou amb un annex onomàstic que llista el grans matemàtics d’aquesta primera època de la matemàtica, tot citant les seves aportacions i obres destacades.
En el segon volum, l’autor adopta un enfocament un xic diferent, ja que explica la història de les matemàtiques a través dels matemàtics més significants. Així, inicia el seu relat a partir de la tríada francesa formada per Descartes, Fermat i Pascal, que albiraren la teoria dels nombres, el càlcul d’àrees i de probabilitats. Segueix amb Newton, Leibniz i el càlcul diferencial, i amb l’obra d’Euler –que l’autor qualifica de «majestuosa»– al voltant de les equacions diferencials i el càlcul de variacions, i clou el llibre amb Gauss i la seva geometria no euclidiana. A més d’aquests personatges centrals, apareixen també altres matemàtics com Wallis, Huygens, Bernoulli, Cauchy, Legendre, Galois, Abel i d’altres, tot configurant un paisatge científic europeu de molt alta volada.
En definitiva, aquesta història de la matemàtica omple un buit molt important en la didàctica d’aquesta ciència en la nostra llengua, i ho fa de la millor manera possible: fent-la entenedora per a un públic no especialitzat en una matèria no precisament fàcil.
Carlos Dorce (Barcelona, 1974) és professor d’Història de les Matemàtiques de la UB i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquesta disciplina, entre els quals hi ha Fermat y su teorema (2007), Ptolomeo. El astrónomo de los círculos (2006) i Azarquiel: el astrónomo andalusí (2008). Actualment, combina la docència a la Facultat de Matemàtiques amb la tasca de professor de secundària i batxillerat a l’Institut Barres i Ones de Badalona, del qual és el director.
|
|
El proper 4 de juliol, a les 18.30 h, Joan Marimón presentarà El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla, a la Sala Luis Buñuel del CCC, el Centro de Capacitación Cinematográfica de Ciutat de Mèxic (Calzada de Tlalpan 1670, Col. Country Club, Del. Coyoacán). Podeu seguir l’esdeveniment al blog de l’autor
|
|
Divendres 25 de juliol, a les 20 h, al Museu de la Pesca de Palamós (Zona Portuària, s/n, Palamós, Girona) es presentarà el llibre Chimán. La pesca ballenera moderna en la península Ibérica, d’Àlex Aguilar, a càrrec del director del museu Miquel Martí.
|
Dimarts 1 de juliol de 2014
|
Hem estat disset dies a la Fira del Llibre de Madrid, on hem aconseguit ser l’editorial universitària de tot l’Estat que ha venut més llibres: hi hem presentat més d’una vintena de novetats i hi hem mogut més d’un miler de títols del nostre catàleg, tant en català com en castellà. Hem presentat, entre d’altres, De Cataluña y España. Relaciones culturales y literarias (1868-1960), d’Adolfo Sotelo (presentat a Madrid per Germán Gullón i al Col·legi de Periodistes de Barcelona per Josep Cuní); també hem presentat El Tesoro del Vita. La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia Alonso i Gloria Munilla (amb una presentació brillant de Ramón Cotarelo).
Així mateix, ja a Barcelona, destaquem molt especialment la presentació de La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, obra polièdrica coordinada per Anna Calvera (l’acte, que va tenir lloc al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona i que va comptar amb la participació de Marta Montmany, Oriol Pibernat, Curro Claret i Mireia Freixa, va ser tot un èxit d’assistència).
I ara, a l’editorial, comencem a preparar la Setmana del Llibre en Català, que enguany tindrà lloc del 5 al 14 de setembre a l’Avinguda de la Catedral, amb un calendari intens de presentacions i activitats, i les novetats més significatives de l’any. Una gran parada compartida amb l’editorial Adesiara acollirà els nostres llibres durant els deu dies de fira.
|
|