«Hem intentat oferir un panorama complet des d’Homer fins a l’actualitat, en un viatge de gairebé trenta segles. L’amplitud del tema i del període recomanava no estendre’s gaire en cada autor, obra o corrent. Atès que la relació entre ciència i literatura és un aspecte poc tractat al nostre país, el llibre s’hauria convertit en una exposició àmplia però ben poc aprofundida. Calia intentar que el lector comprengués bé la influència de la ciència en un escriptor o un llibre determinat i l’entorn científic, cultural i social que el va afavorir o condicionar. Per comprendre el context, doncs, exposem i comentem alguns episodis d’història de la ciència.»

«Hem volgut fer una tria àmplia d’autors. Algunes obres molt interessants citades a la bibliografia tenen una orientació bàsicament —i, en alguns casos, exclusivament— anglosaxona. Per això hem donat pes a representants de la literatura espanyola, francesa, llatinoamericana, italiana, portuguesa, alemanya i russa, sobretot. I lògicament hem prestat una atenció especial a la literatura catalana, sense donar-li un protagonisme excessiu, però sense negligir alguns exemples que en el context universal també considerem significatius.»

«L’anàlisi d’obres literàries es pot fer de diverses maneres. Ens podríem limitar al llenguatge o a allò que s’hi explica. Però tot i que alguns van proclamar ja fa unes quantes dècades la mort de l’autor i demanaven centrar-se de manera exclusiva en l’obra, creiem que això afavoreix interpretacions errònies. No són precisament escasses les edicions d’obres literàries amb pròleg i notes a peu de pàgina. I tampoc no ho són els estudis literaris que intenten conèixer i comprendre la vida de l’autor i el seu entorn per valorar-ne millor la creació. Potser no és imprescindible per gaudir d’una obra, però sí que ho sembla per analitzar-la a fons.

»En aquests pròlegs i anotacions hi sol haver nombroses referències a la literatura i la seva història —cosa que no ha de sorprendre—, i d’altres a la història en general, a l’art, a la filosofia... L’anàlisi del context científic costa més de trobar, fins i tot en autors o obres en què cal aquest complement per comprendre’ls. Tot depèn d’on vulguem arribar. Podem llegir poemes de Shelley sense conèixer la situació de la ciència de finals del segle XVIII i principis del XIX i la passió que hi tenia. Però no podem ignorar-ho si volem comprendre molts dels seus versos. Podem quedar-nos a la superfície d’algunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, però si volem conèixer què va portar a plantejar determinats arguments o per què certs personatges són com són, el marc mèdic i científic es fa imprescindible. I com que això sovint s’oblida o es negligeix, procurem oferir una bona visió, en alguns casos complementària i en altres casos essencial, de molts autors i obres. Si la ciència ajuda a entendre la literatura, també a la inversa moltes obres literàries ajuden els historiadors de la ciència en les seves recerques i els lectors en general a reflexionar sobre problemes ètics de la recerca.»