L’objectiu del llibre és palesar la necessitat d’una visió de la problemàtica filosòfica des de l’esforç dels autors per «orientar-se en el món», més enllà dels tòpics escolars sobre si són antics o moderns, moderns o postmoderns. El volum revisa el sentit de la filosofia moderna i de la noció mateixa de «modernitat» en dues parts. La primera («La filosofia moderna: conceptes i perspectives») s’ocupa de reconstruir i problematitzar tant el sentit general com el desplegament i la periodització de la Modernitat com a «època filosòfica». S’enceta fent el seguiment de les construccions filosòfiques que han determinat conceptualment la comprensió del període i que configuren les sedimentacions ocultes darrere les polèmiques contemporànies sobre Modernitat i postmodernitat. A continuació, s’ofereixen diverses perspectives interpretatives que permeten ressituar els temes directius del pensament modern enfront de les interpretacions tòpiques introduïdes per la genealogia anteriorment esmentada: destacar l’arrelament dels elements tecnocientífics moderns en els ideals de domini de la natura del Renaixement, explicitar el tema de la crisi de «l’ordre del món» com un dels eixos que fan més comprensible l’evolució general del període, resseguir els elements rebuts de la tradició cristiana que configuren implícits i alhora temes cabdals de la nova filosofia, i articular les diverses posicions respecte a la temàtica —essencial per a la filosofia pràctica— de la intersubjectivitat.
La segona part («La comprensió del món en la Modernitat») està centrada en els intents de reconstruir «l’ordre del món» en el pensament clàssic alemany. S’inicia ressituant els temes pràctico-teleològics de la filosofia kantiana en l’horitzó de la «doctrina de la saviesa», que recupera posicions afins a la saviesa dels antics, la qual cosa permet seguidament d’entendre el peculiar estatut (subjectivo-necessari i alhora narrativo-poiètic) de la reflexió kantiana sobre la història com a part essencial de la màxima saviesa humanament possible. S’analitza després com la unitat físico-moral del món i el seu estatut discursiu marca en bona mesura la transformació del criticisme en idealisme, que contribueix a situar la peculiar comprensió de la racionalitat i de les «visions del món» de la darrera filosofia fichtiana. L’últim capítol reconstrueix, a manera de conclusió, el pensament hegelià com el gran darrer model «mundanitzador» que, a més de pretendre «superar» les insuficiències dels precedents, es desplega en un joc de reflexos respecte al «món» (o «no-món») de Spinoza.
Els estudis d’aquest llibre apleguen textos que l’autor ha confegit al llarg de més de vint anys de recerca i docència en l’àmbit de la filosofia moderna, i que ha revisat, ampliat i reelaborat per a aquesta edició. Malgrat la distància cronològica que els separa, el seu origen comú garanteix a bastament la unitat de la recopilació, i permet una visió renovada de temes i problemes filosòfics de la Modernitat que continuen determinant-nos com a encara moderns, postmoderns o moderadament moderns.
Filosofia i Modernitat forma part de la col·lecció de filosofia contemporània Filosofia UB, que dirigeix Josep Monserrat, i en la qual s’han publicat les obres Anàlisi reflexiva, de Lester Embree, i Refundar el cosmopolitisme, d’Yves Charles Zarka.
Salvi Turró (Barcelona, 1956) és professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de 1992, de la qual fou degà entre 2002 i 2005, i ha estat sotspresident de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicialment el seu camp de recerca va ser la filosofia cartesiana, i més endavant es va centrar sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte. Ha traduït al català obres de Descartes, Leibniz, Kant i Fichte, i ha publicat diverses monografies en els àmbits de la seva especialitat, com ara Descartes: del hermetismo a la nueva ciencia (1985), Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofia de Kant (1996), Descartes i l’esperit del Barroc (1997), Fonamentació i facticitat en la filosofia de l’idealisme alemany (2007, juntament amb altres autors) i Fichte: de la consciència a l’absolut (2011). A Edicions de la Universitat de Barcelona també ha publicat Lliçons sobre història i dret a Kant (1997).