El disseny és un concepte intrínsecament associat a la ciutat de Barcelona, i n’ha estat i en continua sent una de les millors cartes de presentació arreu del món. Però, més enllà d’aquesta evidència, l’anomenat Sistema Disseny Barcelona remunta els seus orígens a les primeres dècades del segle XX, quan, amb el Noucentisme, les arts de la modernitat (cartellisme, gràfica, perfumeria, interiorisme, etc.) van viure un moment de maduresa excepcional, i els artistes catalans participaven en les avantguardes europees.
El llibre La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, coordinat per Anna Calvera, és una recerca col·lectiva del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis de la UB (GRACMON), que, a través d’aportacions de procedències diverses, ofereix una lectura transversal de l’evolució recent d’aquest art, des de la implementació de la indústria fins a l’aparició d’institucions creades per dissenyadors o la reivindicació d’una professió que aspirava a convertir-se en disciplina.
Dividit en dos grans capítols, «1914-1950. La formació de la modernitat» i «1950-2014. La formació del Sistema Disseny Barcelona: institucionalització i consolidació del fenomen disseny», el llibre estableix a mitjan segle XX un punt d’inflexió cabdal en la història del disseny a casa nostra. Sense necessitat d’haver de retrocedir fins al 1775, any en què la Junta de Comerç va crear l‘Escuela Gratuita de Diseño per formar dibuixants capaços de subministrar dibuixos de flors per estampar i d’ornaments per aplicar a les diverses indústries artístiques, és acceptat que els orígens del disseny modern s’articulen al voltant de l’època noucentista, just quan sorgeix la necessitat d’atribuir una identitat als productes. En aquest sentit, Calvera recorda pertinentment en la introducció que el disseny neix com a nova pràctica professional amb la finalitat de «vetllar per la qualitat estètica de la producció industrial i per la preservació del paisatge en el món del consum de masses», és a dir, vinculat a la industrialització. Així és com es traça una història, resseguint esdeveniments com l’Exposició Internacional del Moble de 1923, la fundació i l’evolució de l’empresa de perfumeria Myrurgia de la mà de l’escultor Esteve Monegal, o les revistes d’abans de la guerra civil Feminal, El Hogar y la Moda o La Dona Catalana, enteses com a mitjans per crear un mercat femení a través de nous productes. Totes aquestes iniciatives, juntament amb les indústries de la ràdio i els electrodomèstics i l’avantguarda gràfica, configuren la voluntat inicial de lligar una realitat industrial al concepte de Good Design, de vincular el bell amb l’útil.
Pel que fa al període corresponent a la segona meitat del segle XX, el llibre vindica la tasca fonamental i seminal de dos crítics: Enric Bricall, lligat de sempre a la reconeguda escola Elisava, i Alexandre Cirici, que amb les seves opinions, els seus articles i ensenyaments, sempre provocadors i originals, va marcar tota una època del disseny a la ciutat, la influència de la qual encara dura. A partir de 1950 es reconeix el disseny com a tal, sense necessitat d’afegir-hi adjectius, i el llibre presenta moments i aspectes molt variats: analitza la importància de la fotografia, que fa la seva entrada com a llenguatge discursiu capaç de construir una imatge per a la ciutat als anys seixanta; estudia el component artesà del teixit productiu real existent a Catalunya quan va arribar el disseny i com va ser d’important que hi hagués tants artesans encara actius per poder desenvolupar els primers productes de disseny; revisa la publicació de llibres sobre disseny a través de la història de l’editorial Gustavo Gili, que va afavorir la creació d’una cultura del disseny local autòctona; i també fa un repàs de les propostes avançades i d’avantguarda que van tenir lloc a la Barcelona de la transició i els anys següents, i que culminaren en l’anomenat «model Barcelona» dels Jocs Olímpics, en què l’arribada de la nova tecnologia va suposar la mecanització definitiva de la feina de dissenyar i dibuixar gràficament.
El llibre acaba amb la crisi iniciada el 2008, que afecta profundament el món barceloní del disseny i inicia una nova etapa molt allunyada dels paràmetres que havia establert el sistema industrial de producció. Es complementa amb altres eines i fonts d’informació, posades a disposició dels investigadors amb la voluntat de continuar impulsant l’estudi de la història barcelonina del disseny. Aquesta obra no només aplega aportacions de diverses procedències, sinó que constitueix, sens dubte, una obra de referència per entendre el paper del disseny en un dels països en què gaudeix de més bona acollida.