Discurs del rector d'inauguració del curs acadèmic 2004-2005

Honorable Conseller, Excm. Sr. President del Consell Social, membres de la comunitat universitària, senyores i senyors,

Per moltes raons el debat sobre el futur de Catalunya –el nostre futur– està explícitament obert, en els àmbits polític, social, econòmic i cultural. I en el disseny d’aquest futur hi ha coincidència en el paper rellevant que ha de jugar el coneixement i la innovació, la formació i la recerca. La societat –i els polítics– descobreixen el lloc central que per a la nostra competitivitat, per a la nostra cohesió i per al nostre benestar, té una aposta seriosa pel coneixement i la innovació. Per això vull que la meva intervenció avui, com a rector de la UB, la primera institució científica i cultural de Catalunya, sigui una resposta de la universitat pública a la societat, una ratificació del compromís que com a institució creadora i transmissora de coneixement i innovació tenim assumit amb el nostre país.

La societat catalana exigeix per al seu progrés un gran capital humà. Un capital humà que permeti que cada empresa i institució del país disposi dels professionals, de les persones amb la formació adient, que combini rigor, capacitat d’anàlisi, adaptabilitat a un món canviant i competències laborals i professionals. Avui la Universitat de Barcelona vol respondre a la societat que està en les millors condicions d’afrontar aquest repte. La UB sap que cal reformular les metodologies i continguts que demanda una societat que vol ser dinàmica, pròspera i cohesionada. Cal fer-ho en tot cas, i esperem que el marc de l'espai europeu d'ensenyament superior ho faciliti. La UB prepara –amb el nostre tradicional estil de cooperació amb altres universitats catalanes i europees– les titulacions bàsiques de grau que permetin formar els ciutadans i el professionals. La UB aposta per uns graus amb el contingut i la durada suficients per no decebre ni els estudiants ni la societat. I demana –defugint corporativismes acadèmics o professionals– titulacions inicials d’àmplia base, que són les que necessita una societat dinàmica, a partir de les quals es pugui articular un entramat d’especialitzacions i aprofundiments en postgrau i doctorats. I en la mesura en que això no derivi dels decrets de l’Estat, demanarem a la Generalitat que faci servir, ara sí de forma creativa, les competències per reconèixer titulacions catalanes que donin cobertura als graus amplis que la nostra societat requereix peremptòriament. La UB es compromet a continuar donant les respostes adients a la societat, i el Govern de la Generalitat saps que pot comptar, com sempre, amb nosaltres – amb totes les energies i amb tota la lleialtat per anar endavant per aquesta via Avui la societat catalana sap que la ciència i el coneixement constitueixen una aposta indefugible. I també sap que la ciència i el coneixement necessaris per a un futur millor abasten les importantíssimes ciències experimentals i de la salut, de la mateixa manera i al mateix nivell que les humanitats, la cultura, les ciències socials i el món de l’educació. Les bases del progrés de Catalunya en el futur, igual que en el passat, es vinculen tant al desenvolupament productiu basat ara més que mai en el coneixement científic, com en la cultura i els vessants humanístics i socials. I no es tracta només de fer una juxtaposició políticament correcta. A la UB sabem que la base d’un poble lliure i madur depèn d’una formació que tingui unes dimensions humanes i socials que constitueixin la base en què es desenvolupi l’amor per la ciència i l’esperit innovador i emprenedor.

A la UB sabem que ciència i cultura, humanisme i tecnologia, han de ser ingredients complementaris en l’èxit del nostre país, i actuem en conseqüència. La UB es compromet a continuar donant a la societat les respostes adients, i el Govern de la Generalitat sap que pot comptar amb nosaltres –amb totes les energies i amb tota la lleialtat– per anar endavant per aquesta via.

La societat catalana exigeix una projecció internacional, en la tradició d’una Catalunya oberta al món que està en la base dels millors moments de la nostra història. La UB respon a la societat amb l’evidència de més de 3500 estudiants estrangers a les nostres aules i laboratoris, xifra amb la qual no només mantenim el liderat estatal en primer i segon cicle sinó que assolim en doctorat i postgraus xifres que converteixen la UB en la primera entitat –pública o privada– en internacionalització acadèmica i científica del país. I uns quants milers d’aquest persones responen a l’oferta de la UB d’adquirir coneixement de llengua i cultura catalanes, demostrant que Catalunya pot ser molt oberta sense deixar de ser catalana. Ben al contrari, demostrant que la UB converteix la mobilitat universitària en una fórmula privilegiada amb la qual els nostres visitants d’arreu del món esdevenen ambaixadors no només de la nostra qualitat científica, sinó també de la realitat nacional del país que els ha acollit durant la seva fructífera estada.

La societat catalana reclama una recerca i innovació com a base, no només de la seva competitivitat, sinó també de la sostenibilitat del seu progrés. La UB, és la primera institució en productivitat científica del país, –es faci servir l’indicador que es vulgui–, és líder estatal i té una presència en els rànquings internacionals que ratifica el paper clarament capdavanter de la nostra recerca. La UB, amb tot aquest bagatge, posa tot el seu potencial al servei de la nostra societat. La UB assumeix amb empenta l’objectiu “d’una recerca potent i competitiva” apuntat fa una setmana pel president de la Generalitat en la inauguració d’aquest curs acadèmic I la UB pot assegurar, amb tota solvència, a la societat i al Govern que la base més sòlida d’aquesta recerca potent i competitiva es troba a les universitats catalanes, –especialment a la UB–, que en les darreres dècades, en un entorn ni prou adient ni prou equitatiu, han estat protagonistes d’una millora espectacular que constitueix la millor base, un aval immillorable, per continuar protagonitzant l’avenç de la nostra recerca i de la nostra innovació. La UB es compromet a continuar donant a la societat les respostes adients, i el Govern de la Generalitat sap que pot comptar amb nosaltres –amb totes les energies i amb tota la lleialtat– per anar endavant per aquesta via.

Però la societat també reclama que la recerca es canalitzi amb eficàcia cap al món productiu, cap al benestar de les persones en un país sostenible. Per això, la UB respon a la societat amb l’assumpció, més que mai, dels compromisos de la transferència de coneixement, que nosaltres com a universitat pública, entenem com un obligat retorn a la nostra societat. Dades com ara els centenars de convenis de transferència que gestiona cada curs la Fundació Bosch i Gimpera –i que impliquen desenes de departaments i de grups– o experiències innovadores i valentes com el Parc Científic de Barcelona en què ja conviuen amb èxit empreses –tant les capdavanteres del sector com les que procedeixen del desenvolupament d’iniciatives, idees i creativitat universitàries– amb la recerca dels investigadors de la UB i altres entitats, il·lustren clarament les paraules del president de la Generalitat quan parla del “triangle virtuós” essencial per poder ser optimistes de cara al futur del país, i que el componen les administracions, les empreses i les universitats. Aquí a la UB tenim ja les experiències i el backgroundper anar pel camí correcte. La UB ha posat en marxa –i posa a disposició de la societat i del Govern– aquestes realitats, que sens dubte cal que arrelin en el conjunt del país. La societat catalana admira la saviesa, però li reclama no només autocomplaença sinó compromís amb el país. Per això, podem avui ratificar a la societat que el potencial de coneixement i innovació de la UB abasta, en un continuumindisociable, des de la recerca més bàsica i la formació més abstracta fins a les aplicacions del coneixement més tangibles i la innovació i la professionalització més necessàries per al progrés del país. La UB es compromet a continuar donant a la societat les respostes adients, i el Govern de la Generalitat sap que pot comptar amb nosaltres –amb totes les energies i amb tota la lleialtat i cooperació– per anar endavant per aquesta via.

Avui la societat catalana reclama un nou marc polític i econòmic per tal de prosperar com a nació en un món global. La UB, sempre lligada a l'esdevenir nacional de Catalunya, òbviament dóna el màxim suport a aquestes formulacions. Coincidim també amb la idea expressada pel conseller Solà en àmbits universitaris i de recerca, que Catalunya necessita i té dret a més competències, i celebrem l'anunci del conseller de voler assumir-les i exercir-les plenament amb la configuració d'un veritable sistema científic i de recerca del país. Volem més poder per a Catalunya, també en recerca, però –òbviament– no (només) per traduir a l'àmbit català els vicis estatals, sinó per exercir les competències de Catalunya de manera plena, al servei dels interessos del conjunt del país. I l’interès del país no pot ser altre que treure tot el profit de tot el talent del país, i aquí, com ja s'ha demostrat prou, les millors garanties es troben en el potencial solidari i cooperatiu de les universitats catalanes, amb la UB al capdavant.

Avui, ho torno a dir, Catalunya reclama un nou marc polític i econòmic per prosperar com a nació. En els darrers temps, Catalunya ha vist amb massa freqüència com en altres llocs de l'Estat s'aixecaven –sovint de forma artificial, partint de zero– les infraestructures i les inversions en àmbits en què Catalunya tenia més capacitats, potencial i experiència assolides amb la feina de qualitat acumulada. Són prou coneguts els problemes de competitivitat i progrés que ha produït aquesta alteració artificial –però efectiva– de les infraestructures modernes necessàries, des de l'AVE, les autopistes lliures de peatge o els aeroports moderns, o la ubicació de centres de referència científics i culturals. La regularitat empírica és prou coneguda: com més destaca Catalunya en un àmbit i com més necessari és el suport públic per continuar progressant, més freqüent és l'emergència d'alternatives amb empenta artificial però efectiva dels recursos col·lectius. Són prou conegudes les causes i els efectes d'aquest menysteniment o desconfiança –per dir-ho de forma suau– envers Catalunya.

Per això, sé que entendran i valoraran perfectament allò que succeeix a casa nostra quan, exactament de la mateixa manera, en molts àmbits en què la potència de la UB és contrastada i capdavantera, ens hem trobat –i ens trobem– amb la proliferació d’iniciatives més ben connectades amb el poder polític, que sistemàticament dupliquen i molt sovint pretenen substituir les nostres de més acreditada qualitat, amb l'empenta artificial però efectiva d'uns recursos que són massivament abocats a altres entitats més properes al poder polític, amb menysteniment i desconfiança envers la nostra Universitat. Novament, la regularitat empírica és prou coneguda: com més destaca la UB en un àmbit i com més necessari és el suport públic per continuar progressant, més freqüent és l'emergència d'alternatives amb l’empenta artificial però efectiva dels recursos col·lectius. No esmentaré, perquè avui no toca, ni el cas de la biomedicina, ni el de la nanotecnologia, ni astrofísica i ciències de l’espai, ni temes de patrimoni cultural o els problemes de l'aigua, ciències ambientals, ciències dels materials, ni tan sols la biotecnologia, la química o les neurociències, per no esmentar temàtiques dels àmbits de les humanitats i ciències jurídiques i socials. Ni faré referència a la decisiva necessitat d'encertar a l’hora de prendre decisions sobre les modernes plataformes imprescindibles per continuar sent capdavanters en recerca. Només constataré que no és casualitat que les justificacions que es fan servir per intentar explicar aquest menysteniment
o la desconfiança siguin exactament les mateixes que es fan servir quan s’intenta justificar que la línia de l’AVE o l’ampliació de l’aeroport o les autopistes sense peatge… es fan a qualsevol lloc excepte a Catalunya. En lloc de fer-se a casa nostra, on seria més eficient i amb més efecte multiplicador.

Sé que tu, Conseller, dins del Govern, entens aquests raonaments i aquests sentiments, i per això aquells que a la UB i fora de la UB creiem que una formació i una recerca de qualitat són les que extrauen tot el potencial de talent de tot el país, volem continuar confiant en un ràpid redreçament d'aquesta dinàmica –en el marc de la reordenació del sistema català de recerca que anuncies– que permeti a curt termini afirmar que les actuals i les futures competències de Catalunya en universitats i recerca s'exerceixen finalment amb la competència i sentit de progrés que molts esperàvem del nou Govern.

Resumeixo i acabo. Catalunya ha llençat un missatge de responsabilitat al món del coneixement, de la innovació, de la formació i de la recerca. Avui, davant del conseller i del president del Consell Social, i davant de tots vostès, amb el prec que ho transmetin a tot arreu, vull ratificar amb rotunditat, en el marc sempre solemne del Paranimf, el compromís d’estar a l’alçada d’aquest repte, d’aquestes noves demandes i necessitats del nostre país, d’aquesta nova incrementada responsabilitat que se’ns demana a les institucions creadores i transmissores de coneixement i innovació. La UB continuarà donant, com des de fa 555 anys, resposta a allò que plantegi la nostra societat, no només com sempre, sinó amb l’afegitó que deriva del reconegut paper estratègic que la nostra societat atorga al coneixement i a la innovació. Ara més que mai, la Universitat amb la societat, ara més que mai, la UB amb les necessitats i exigències de Catalunya.

Moltes gràcies.

tornar al començament

Memòria de la secretària general del curs acadèmic 2003-2004

Excel·lentíssim i Magnífic Rector, Honorable Conseller, Excel·lentíssim President del Consell Social, digníssimes autoritats, membres de la comunitat universitària, senyores i senyors,

Com a preludi del curs que avui comença oficialment, voldria fer un breu repàs dels fets més significatius que van conformar el curs 2003–04, amb el suport de les dades que figuren a la publicació La UB en xifres, que tenen a la seva disposició.

Abans d’entrar en el detall de les activitats, vull recordar que el curs 2002– 2003 es va concloure amb l’aprovació per part del claustre de l’Estatut de la Universitat de Barcelona. L’any 2003–2004 va començar amb l’entrada en vigor de l’Estatut, un cop publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet ha suposat una modificació significativa de l’estructura i l’organització interna de la nostra Universitat, tant a nivell docent i de recerca com de gestió. El canvi es tradueix, concisament, en la consideració de les facultats i les escoles universitàries com l’estructura nuclear per al desenvolupament de les tasques acadèmiques, un fet que s’ha fet visible, també, amb l’aprovació de la majoria dels reglaments dels centres. Des d’aquesta perspectiva, s’han constituït i han començat a treballar les comissions regulades a l’Estatut amb participació de tots els centres i s’ha creat l’Agència de Postgrau. D’altra banda, s’ha de recordar aquí l'adaptació de l’estructura del Consell Social a la normativa vigent amb la reducció del nombre de membres, així com el nomenament d’un nou president, el Sr. Juan José López Burniol.

Dit això, iniciaré el repàs per als nostres estudiants. Prop de 12.000 estudiants es van matricular a la UB per primera vegada, d’entre els quals, un 85 % ho van fer en primera opció de preferència. La taxa de demanda a la UB es va situar en l’1,09, és a dir que la demanda va superar l'oferta, cosa que diu molt a favor de l’atracció que desperta la nostra Universitat en un moment en què els factors demogràfics, entre d’altres, semblen donar com a resultat un excés d’oferta de places a la majoria de les universitats.

Una altra prova de com resulta d’atractiva la UB per als estudiants d’arreu, és la seva primera posició entre les universitats de l’Estat pel que fa al programa de mobilitat SICUE i, la segona, en l’obtenció de beques Sèneca. Igualment notable és el nombre d’estudiants estrangers que han visitat la nostra Universitat tant en el marc d’algun programa d’intercanvi, –entre els quals destaca el programa ERASMUS del qual la UB és líder en nombre d’intercanvis arreu de l’Estat, amb prop de 1.200 estudiants–, com dels estudiants que han realitzat estades curtes. En total, prop de 3.500 estudiants estrangers ens han visitat aquest curs d’una manera o d’una altra. I prop de 2.000 d'aquests estudiants es van matricular en cursos de nivell inicial de català, xifra rècord del sistema universitari català i mostra de l'interès per la nostra realitat sociolingüística.

Pel que fa als nostres estudiants, n’hi ha vuit-cents que han cursat part de la seva formació en universitats europees. Com a complement, des del punt de vista de l’oferta, enguany s’ha obert la possibilitat de cursar assignatures de lliure elecció en llengua estrangera. I en aquesta línia d’incentivar i satisfer la demanda d’aprenentatge d’altres llengües com element necessari de tota formació, s’ha reestructurat l’Escola d’Idiomes Moderns per poder fer front, amb una implicació més estreta dels centres, als més de quatre mil vuit-cents estudiants matriculats.

També hem de destacar que gairebé 6.000 estudiants han dut a terme diversos cursos de formació continuada a Les Heures, i que uns 18.000 s’han matriculat als més de tres-cents cursos de formació a distància que ha ofert la UB virtual, cosa que suposa un increment important respecte de l’any anterior i ens converteix, pràcticament, en la primera universitat virtual de Catalunya.
S’han signat nombrosos convenis de cooperació educativa, considerats un dels instruments més efectius per facilitar la inserció laboral dels nostres estudiants una cop s’han graduat. Durant el curs 2003–2004 es van augmentar en un 16 %, fet que suposa un augment del 13 % d’estudiants participants. Altres actuacions com el programa «Fem Via», destinat a estudiants amb necessitats educatives especials, el programa d’excel·lència per a estudiants d’alt rendiment o el pla d’acció tutorial per a esportistes d’elit han procurat considerar les necessitats que s’originen en un col·lectiu tan vast i heterogeni.

La imminent convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior exigeix un seguit d’adaptacions en l’àmbit de la docència. En aquest sentit, hem de parlar dels projectes d'adaptació en tretze ensenyaments pilot per part de la UB i la participació en cinc dins del Pla d’adaptació a l’Espai Europeu del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Amb la voluntat de facilitar les tasques del professorat, s’ha desenvolupat un aplicatiu informàtic per adaptar els plans docents a la nova metodologia ECTS; i des de l’Institut de Ciències de l’Educació s’ha publicat un manual de suport al professorat per a l’elaboració d’aquests plans docents segons l’esmentada metodologia, alhora que s’oferia un programa de formació específic.

Hem participat en les tres convocatòries de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació per al disseny de noves titulacions i nous plans d’estudi, amb un total de 27 titulacions de les quals la UB en coordina 8; també hem participat en el programa Disseny de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya en l'estudi de tres titulacions; i en el programa Erasmus Mundus, encara pendent de resolució, al qual s'han presentat quatre sol·licituds de màster i dues accions per estendre l'atractiu de l’Espai europeu d’educació superior a tercers països.

La qualitat en la docència ha estat, com cada any, un objectiu prioritari. A aquesta finalitat ha contribuït el Pla de millora docent i el suport tècnic prestat per les unitats de suport a la docència a iniciatives i projectes del professorat, tant en l’àmbit de la millora i la innovació com en el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Dins del programa de Millora i Innovació de la UB, la convocatòria d'ajuts a projectes d’innovació ha donat com a resultat l'aprovació de 54 projectes de les 199 propostes presentades en les convocatòries de l'any 2003 i 2004. A més, la resolució de convocatòria de Grups d’Innovació Docent 2003–2005 ha suposat 30 Grups d’Innovació Docent consolidats i 32 Grups d’Innovació Docent en vies de consolidació. El Grup Dikasteia, del Departament de Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social al setembre de 2003 i el Grup Elektra, del Departament de Filologia Grega, fa unes setmanes, van obtenir la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la qualitat de la docència universitària. Cal destacar, en darrer terme, els 16 ajuts a la millora de la Qualitat Docent obtinguts a la convocatòria de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 2004.

En relació amb els estudis de doctorat, la segona convocatòria del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports de la Menció de Qualitat ha donat com a resultat la distinció de quaranta-dos programes de la UB: s’han aconseguit dinou mencions noves i se n’han renovat vint-i-tres. A nivell intern, la Universitat de Barcelona ha aprovat un model propi per avaluar els seus programes de doctorat incorporant aspectes que internament es consideren rellevants.

Un altre fet remarcable ha estat que, per primera vegada, i seguint les directrius marcades pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, es va elaborar un manual d’avaluació de l’activitat docent del professorat aprovat pel Consell de Govern el novembre de 2003 i certificat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que ha servit com a model per a l’avaluació docent del nostre professorat.

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, una vegada més la UB és la primera universitat espanyola en nombre de publicacions i de cites recollides en bases de dades internacionals; també podem situar-la com la primera institució universitària de l'Estat en activitat científica. D’altra banda, la darrera comparativa de resultats en Projectes de Recerca del Ministeri de Ciència i Tecnologia, ens permet afirmar que la Universitat de Barcelona, amb un 8,1 % del total de finançament atorgat, encapçala la relació d’universitats de l’Estat. En analitzar aquestes dades en l’àmbit de la comunitat autònoma catalana, es constata que la Universitat de Barcelona acull el 29 % dels projectes de recerca del Ministeri, percentatge que dobla els concedits a la universitat catalana situada en segon lloc.
Enguany la UB ha creat l’Observatori de l’Aigua, que integra 12 grups de recerca i més de 60 investigadors de múltiples disciplines, així com l’Observatori de Salut Internacional. La Fundació Bosch i Gimpera gestiona en aquests moments més de set-cents cinquanta contractes. Volem destacar els 42 projectes amb la Unió Europea, així com els més de dos-cents cinquanta projectes amb empreses. També hem de subratllar la consolidació del Parc Científic de Barcelona, que hores d’ara compta amb quatre centres de recerca biomèdica, biotecnològica i en nanobioenginyeria, vint-i-tres grups de recerca multidisciplinària i tres observatoris i que acull 24 empreses, dotze de les quals són spin off nascudes al sí del Parc. En relació amb el personal investigador cal recordar els 94 investigadors contractats al llarg de les tres edicions del Programa Ramon y Cajal i l’aprovació de l’Estatut del becari de recerca.

Dins de les iniciatives orientades a la planificació i a la millora de resultats en aquest àmbit s’ha de destacar la posada en marxa d’un pla d’acció estratègica per a la recerca europea; la signatura de contractes programa de recerca amb els centres; l’aprovació d’un nou model d’avaluació de la recerca i l’inici d’un pla estratègic de Recerca.

En l’àmbit internacional, la Universitat de Barcelona, a més d’incrementar la seva tradicional col·laboració amb universitats europees, americanes i del nord d’Àfrica, està consolidant els seus lligams amb l’Àsia i la zona del Pacífic, un territori que està adquirint un protagonisme ineludible en l’àmbit internacional. Aquest any ha aprofundit la política iniciada en cursos anteriors amb la signatura de convenis amb tres universitats de la Xina, dues universitats del Japó i dues de l’Índia. Amb el mateix propòsit ha tingut lloc la segona edició del Màster d’Estudis d’Àsia i Pacífic.

En l'àmbit de les noves tecnologies, s'ha posat en marxa el sistema que ha permès que la Universitat de Barcelona sigui Agència Nacional per atorgar Identificacions d'Objecte Digital per protegir l'autoria de materials en xarxa. També s'ha encetat un procés de millora de les pàgines web dels centres, dels departaments i de les unitats transversals de la universitat. I hem de fer esment, amb satisfacció, de l'acreditació que la Biblioteca de la Universitat de Barcelona ha rebut de l'Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació en reconeixement de la seva organització i el seus fons.

Diverses personalitats van ser investides doctors honoris causa per la nostra Universitat: el director d’orquestra italià Riccardo Muti, els científics Félix Mirabel i Graham R.V. Hugues i el filòleg i professor de la Universitat de Pavia, Cesare Segre.
Va tenir lloc la setena edició del Premi Claustre de Doctors per a la millor tesi doctoral, que en aquesta ocasió va recaure en una tesi de Física.
Quant a premis i distincions, cal destacar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya concedida als professors Ramon Margalef, mort recentment, i Joaquim Molas. També la distinció amb la Creu de Sant Jordi als professors Sebastià Serrano, Manuel Riu i Encarna Roca. Així mateix, en l’àmbit de la recerca, vuit dels nostres professors van ser distingits amb els premis Narcís Monturiol, Ciutat de Barcelona i Solvay.
Una vegada més els nostres esportistes s’han situat al capdavant de les competicions esportives tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. Aquests èxits situen la Universitat de Barcelona com a primera universitat a Catalunya en nombre d’estudiants esportistes d'elit, alguns dels quals, per cert, van participar a les Olimpíades d’Atenes 2004. I un any més, hem d’esmentar l’equip de bàsquet femení UB–Barça, que amb el suport cada cop més estret del Futbol Club Barcelona, va difondre el nom de la Universitat a l’Eurolliga.

La ja consolidada oferta de cursos d’estiu va comptar amb una nova edició d’Els Juliols, la vuitena, així com la novena de la UIMIR, caracteritzades totes dues per una ampla oferta temàtica i la col·laboració de professors i professionals dels diferents àmbits.

El debat polític i social ha trobat també el seu espai; així, en el marc del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, la UB va organitzar un acte on Felipe González, Miquel Roca i Jordi Solé Tura van reinvindicar la política com a art de governar l’espai públic compartit, un acte que va servir per homenatjar la figura de Solé Tura. Es van celebrar també unes Jornades contra el feixisme per recordar les víctimes de la repressió política, l’acte més rellevant de les quals fou l’homenatge als supervivents catalans dels camps d’extermini nazis.

La UB va acollir diversos actes en els quals es va retre homenatge a personalitats rellevants del món de les lletres. En són un exemple el I Simposi sobre Juan Marsé i el Congrés Internacional sobre l’obra de Salvador Espriu. I en aquest paranimf va tenir lloc l’emotiu comiat dels barcelonins a Manuel Vázquez Montalbán.
Entre les nombroses activitats culturals, cal assenyalar que el Cicle de Música de la Universitat ha arribat a la seva dissetena edició; enguany, el cicle va finalitzar amb l’estrena absoluta de l’òpera d’un compositor català.

En l’àmbit de la solidaritat, la UB ha participat activament en diverses campanyes com ara al Salvador, a la Universitat Nacional de León (Nicaragua) i s’ha continuat amb el projecte de cooperació amb la ciutat mauritana de Walata.
Per últim, també han tingut lloc diverses commemoracions, entre elles el cinquantè aniversari tant de les titulacions de Geologia i de Treball Social com de l'Escola d'Idiomes Moderns, el vintè aniversari de la creació de la Fundació Bosch i Gimpera–UB i el desè aniversari de l’Institut interuniversitari del Pròxim Orient Antic.

A l’inici d’aquesta memòria parlava dels canvis importants que havien tingut lloc el curs 2003–2004 a la Universitat de Barcelona. A hores d’ara, i mentre es fan els darrers ajustaments per adequar-se a les necessitats canviants, es pot concloure que aquest curs ha fixat, amb l’esforç de tots els membres de la nostra comunitat universitària, els fonaments de la nova estructura interna que ha de proporcionar, tal com es recull en el preàmbul de l’Estatut, “...l’agilitat i el rigor que requereix una institució pública que ratifica el seu compromís com a universitat pública al servei de la societat i del país.”

Moltes gràcies.
 

 

tornar al començament